diumenge, 31 de gener de 2010

Amagats darrera l'estatua d'Stalin


Si, moltes vegades els tenim amagats darrera d'Stalin i com a no saben fer-ho d'altra manera, són incapaços d'afrontar la realitat política i com el vell Stalin, reneguen de la pluralitat de l'esquerra, amb la prepotència i emparant-se en una vella idea, la de la modernitat per acabar amb la pluralitat.

A vegades, fins i tot, diuen parlar des d'un stalinisme, al que diuen van ajudar a fer caure, però del que han heretat tot el seu totalitarisme.

Són masses cops que els blogs i webs de l'esquerra social, i emparant-se en la nostra idea democràtica de respectar totes les opinions, rebem comentaris maleducats, totalitaris i excloients.

Son gent que diuen parlar en nom dels que estan al poder, dins del tripartit, entenc que d'una forma informal, però que possiblement denoten una forma de fer política que cada vegada més s'allunya dels moviments socials, de la idea de transformació social. Moltes vegades, defensant el capitalisme i les polítiques d'uns socis que haurien de ser incòmodes per qualsevol partit d'esquerres.

Segurament, hi ha una certa dosi d'incomoditat en l'interior d'aquesta gent, que poc a poc s'allunyen dels seus ideals, defensats en molts moments. A canvi reben el premi de poder-se tractar amb "persones responsables", de tocar el poder i gaudir-lo sense plantejar-se, en cap moment, allò que encara es pot llegir als seus programes, la transformació de la societat, la interacció amb els moviments socials.

Una incomoditat, que fa evident el seu allunyament dels moviments socials que son ara qualificats com a "grups d'anarquistes i trotskistes", allunyats de les lluites dels que es resisteixen a la crisi plantant cara al capitalisme, allunyats de llocs de reunió com el Fòrum Social Català, on els moviments socials, a manca d'altres referents polítics, analitzen la realitat i proposen transformar-la.

Una incomoditat, que els porta a assumir la modernitat com a arma, quan aquesta no és un plantejament polític. Els plantejaments polítics des de l'esquerra, son aquells que volen transformar la realitat i sobretot, que volen acabar amb el capitalisme i proposen una societat més justa ... el socialisme.

Des de l'esquerra i els que volem transformar la societat, estem acostumats a sentir la cançoneta de que estem antiquats, que som d'altre temps ... això de voler canviar la societat ... es massa important, els espanta massa. Que fossin els liberals, els que ens ho diguin, mira, però el que més sorprèn, és que sigui des de la pròpia "esquerra" faci por la transformació social.

L'esquerra social ha de ser una ESQUERRA ANTICAPITALISTA, cal treballar al voltant d'aquesta idea.

dissabte, 16 de gener de 2010

FABREGAS I DE CARALT: Per la defensa del patrimoni, per la defensa de la ciutat de Mataró

Avui llegia la notícia de la imputació de l'alcalde de Mataró, en Joan Antoni Baron, i del regidor d'urbanisme, Ramon Bassas, per l'afer del desmuntatge de la fàbrica FABREGAS I CARALT i he recordat ja vells temps per a mi, quan vaig ser, de forma molt breu, regidor de l'Ajuntament de Mataró.

Recordo quan el llavors el meu partit, ICV, estava disposat a donar la cara. Estava molt clar que no calia desmuntar una fàbrica, un edifici protegit pel propi Ajuntament amb la màxima qualificació (A) i per tant considerat com a patrimoni de la ciutat per tal que vingués a la ciutat l'anomenada "locomotora comercial" comercialment anomenada EL CORTE INGLÉS. He de confessar que no vaig entendre el que va passar després, quan el llavors meu partit va canviar d'opinió, situant-se amb els volien canviar de lloc la fàbrica, però ara mateix no voldria entrar en cap debat ni ferir a ningú ... les pressions hi van ser, jo mateix les vaig patir, però pensava que resistiríem, no va ser així.

Els arguments per utilitzar els diners que comportaria situar un establiment de la multinacional del comerç al carrer Biada, eren recurrents, sense sentit i molt poc d'esquerres, a més es volia criminalitzar als que pensàvem el contrari.

Es va voler confondre l'opinió pública dient que els que defensàvem el patrimoni de la ciutat anàvem en contra del progrés, que anàvem en contra del desenvolupament comercial de la ciutat i de una suposada "locomotora" que en molts llocs, més que "locomotora" s'ha mostrat com a una "demolidora" del comerç local. Es va voler dir que estàvem en contra de la creació de llocs de treball i aquesta setmana mateix, he rebut missatges en els que es "defensa la creació de llocs de treball que significaria la vinguda d'EL CORTE INGLÉS" donant per suposat que la destrucció del patrimoni de la ciutat és progrés (suposo).

Al meu entendre, i com s'encarreguen de mostrar dia a dia, la defensa del patrimoni natural o arquitectònic no tenen res de contrari al progrés, els fets del dia a dia i la destrucció del planeta ens ho demostren dia a dia. No estan tan llunyans els dies en els que es defensava que una fàbrica contaminés i destruís el seu entorn natural, ja que el seu manteniment significava el manteniment d'uns llocs de treball ... els diners que s'havien d'utilitzar en del manteniment d'una activitat neta, anaven a la butxaca dels particulars, els accionistes de multinacionals, ignorant el benestar dels ciutadans.

A Mataró, ens volen vendre que allò que ens fa diferents d'altres ciutats, el nostre patrimoni arquitectònic es pot destruir o es pot canviar de lloc de forma capritxosa, quan la defensa d'aquest patrimoni és el que ens mostra com a diferents, com el que som, una ciutat amb personalitat i que tot i estar només a 25 km d'una gran urb com a Barcelona, parlem amb orgull de ser mataronins.

És molt dubtós, que un comerç que podem trobar a qualsevol lloc de Catalunya i Espanya i els que l'envoltaran i que tots i totes sabem quins noms tindran, puguin dinamitzar una ciutat que hauria de confiar MOLT MÉS en els seus comerciants, en els seus ciutadans ... segurament, per aquest camí ens convertirem en una altra ciutat dormitori, en un altre punt sense personalitat al voltant de la gran ciutat ... a mi no m'agradaria

A més, crec que a aquestes alçades ningú pot creure que la suposada "locomotora comercial" condicionés la seva vinguda a situar-se en un punt concret de la ciutat, quan hi han molts punts similars a la ciutat. Les empreses capitalistes no tenen res de capritxoses ... el seu objectiu es guanyar diners, ja sigui al carrer Biada o al Camí Reial o en d'altres llocs (que tots els que han estudiat el tema saben que hi son)

Sento que en Joan Antoni o en Ramon, ara passin una mala estona. Saben el que penso sobre el tema i que estic pel manteniment del patrimoni de la ciutat al seu lloc, que sóc partidari que els diners que reportaria la vinguda de la "locomotora comercial" s'haurien d'invertir en millorar les condicions de vida dels nostres conciutadans i no en traslladar el que és intraslladable. Aquesta és la veritable postura de la gent que és d'esquerres (això és el que penso)