Per una esquerra anticapitalista, per una perspectiva mundial de l'esquerra

A vegades cal reflexionar i rellegir els autors, que molts anomenen clàssics per tal de veure que les coses canvien però que a l'hora, continuen en molts aspectes, igual.

Crec que ningú que estigui en el món de la literatura renunciaria a Cervantes, Shakespeare o Carner, com ningú que vingui del món de la història renunciaria a en Fontana o Termes. Així ningú que es consideri d'esquerres, pot renunciar a Marx, Lenin o Trotsky i menys, quan la modernitat en aquests moments situa la batalla social i política a nivell mundial.

És curiós que a l'hora de parlar de socialisme qualsevol dels tres autors socialistes, situa la revolució real a nivell mundial, sense renunciar a les dinàmiques nacionals que es poguessin produir. Aquestes afirmacions, les signaria qualsevol autor dels que avui ens situem a l'esquerra de l'esquerra. 

Qualsevol perspectiva que sigui justa socialment, dins de la perspectiva del S.XXI, ha de ser anticapitalista i sobretot, contràlia al liberalisme salvatge que ha predominat en les polítiques econòmiques de l'Europa Occidental i dels Estats Units i que ens han portat al CRAC PERFECTE que estem patint i que patirem molt de temps.

Cal que recordem que les polítiques liberals a Espanya, van ser introduides pel PSOE, en temps dels governs de Felipe González, quan va començar la època de fer aprimar l'estat, de privatitzar tot allò que es podia privatitzar, de desregularitzar el treball en tot allò que es podia desregularitzar, de convertir en llocs de treball inestables tots els estables.

Avui sabem que aprimant l'estat, el que fem es deixar l'economia i els mercats en mans dels desaprensius que ens han portat al crac bancari, que han especulat amb les nostres vivendes o que també ho han fet amb el preu del petroli o dels aliments bàsics ... aquells que son imprescindibles per poder alimentar el 90% de la població. Algú encara dubta que no podem restar en mans de desaprensius que l'únic que busquen el benefici individual, a costa, si cal  del benestar de les persones?

O preferim a aquells que neguen recursos perque els nens dels USA puguin accedir a la Sanitat i es gasten 1000 vegades més en nacionalitzar la banca? Com diu Ignacio Ramonet, és el socialisme pels rics i el liberalisme pels que no ténen res. Ho permetrem?

Amb tot, no hi ha cap solució, tal com deien els classics de l'esquerra (Marx, Lenin o Trotsky) que no contempli la perspectiva planetària, que combini la perspectiva social i la ecològica. No podem renunciar a

Un programa internacional favorable a les energies renovables centrat, sobretot, en donar accés a aquestes energies als països del sud, al Tercer Món

Un programa que doni accés a l'aigua potable i que aquesta tingui la categoria de be comú per la humanitat. Més si tenim present que l'accés a l'aigua potable és un fet molt escàs i que es reduirà a la meitat dels que ho podem fer avui, d'aquí a 6 anys

Un programa que es plantegi de forma real i decidida, protegir els boscos i la biodiversitat, tal com es plantejava a la Conferència de Rio de Janeiro (1992)

Un programa que institucionalitzi definitivament el delicte ecològic i que imposi el principi de prevenció a  totes les activitats industrials i comercials

Un programa que obligui a institucions com el Banc Mundial a respectar les economies tradicionals i que potencii les potecialitats de les respectives societats i no vulgui aplicar principis liberals, que sempre han fracassat i han perjudicat les economies dels països en desenvolupament

Un programa que obligui als països desenvolupats a invertir primer un 0,7% i després un 1% de la seva riquesa a ajudes públiques al desenvolupament

Un programa que elimini el deute extern dels països del Tercer Mon

A Europa, Espanya i Catalunya, aquest tipus de programa, pensat pel benestar dels treballadors i treballadores i solidari amb la resta del món, sols pot ser contemplat per IZQUIERD ANTICAPITALISTA, i a Catalunya, per REVOLTA GLOBAL / ESQUERRA ANTICAPITALISTA

Partit de Lluita i de govern? una bona aportació de Lluís Rabell

Avui, reprodueixo un article de Lluís Rabell, en el que es posa en evidència les posicions d'una esquerra que es mira el mon des de l'esquerra i una altra que s'entesta a participar de polítiques que són pròpies de la dreta liberal, pel sol fet d'estar en el govern Potser cal plantejar, ja, que la política és un contrast d'idees i que més enllà d'estar o no en un govern, cal treballar per tal de fer triomfar les idees. El poder pel poder, segur que no és d'esquerres. El que és d'esquerres, com diu en Lluís, és trobar la coherència entre les paraules i els fets, no en gestionar un sistema polític que no és el nostre.

Partit de lluita i de govern? divendres, 13 de març de 2009 / revolta

Per Lluís Rabell

Vet aquí el comunicat que acaba de publicar Izquierda Unida a propòsit de la mobilització estudiantil contra l’anomenat "procés de Bolonya". És un text que concorda plenament amb el discurs crític dels estudiants que denuncia el desballestament de l’ensenyament superior i la mercantilització de la Universitat. Es tracta d’un posicionament que subscriuria sense cap reticència un corrent d’esquerra anticapitalista com el nostre; per no parlar dels sindicats, assemblees i col•lectius juvenils que estan lluitant contra aquest projecte.

Només hi ha un problema - un problema cabdal, però, que explica perquè Revolta Global-Esquerra Anticapitalista representa un agrupament avui totalment diferenciat d’IU: la distància que separa la teoria de la pràctica, les declaracions de principis dels comportaments... Sobretot quan parlem de comportaments institucionals. La declaració d’IU està molt bé. Però és inútil que en busqueu una traducció al català - o una adaptació d’aquest posicionament a la realitat nacional - per part de la força política que constitueix el refernt d’IU a casa nostra. I és que aquí, a diferència de Madrid, EUiA forma part - d’una manera subalterna i gairebé humiliant, però forma part - del govern, del govern tripartit. Un govern que està implementant aquesta reforma universitària i que n’és un fervent partidari: només cal sentir les declaracions del conseller Huguet o del president Montilla sobre la "modernitat" a què ens condueix Bolonya... o percebre la seva hostilitat i menyspreu vers els estudiants contestataris. I, per si no n’hi hagués prou, EUiA forma part d’una coalició amb ICV... que gestiona puntualment el manteniment de "l’ordre públic" des de la Conselleria d’Interior.

El més dramàtic, pura esquizofrènia política, és que des d’EUiA, no s’ignora en absolut el contingut neoliberal de la transformació de la Universitat que s’està impulsant a tota la Unió Europea i que, a l’Estat espanyol, condueix l’executiu de Zapatero. Com tampoc s’ignora la dinàmica privatitzadora i favorable als interessos patronals de la Llei d’Educació d’Ernest Maragall (a la pàgina web d’EUiA s’hi pot trobar una excel·lent crítica de la Llei, datada de novembre de l’any passat i signada pel mateix Jordi Miralles). Però el compromís amb el govern passa per davant de tot. Per això aquesta formació, que tant ha repetit la vella formula "psuquera" del "partit de lluita i de govern", més enllà que afiliats o militants hi participin, no està com a tal en les lluites: ahir va mirar cap a una altra banda durant el conflicte dels "buseros" amb l’Ajuntament de Barcelona, avui gira l’esquena a un dels moviments més prometedors i progressistes del jovent... i d’aquí uns dies ho farà amb la lluita de l’ensenyament. (Després d’un primer moment en què, davant la unitat recomposta del front sindical, EUiA semblava disposada a donar suport a la convocatòria de vaga del 19 de març, el seu coordinador general va declarar que "la tasca del grup d’ICV-EUiA és afavorir el diàleg entre el personal docent i el govern d’entesa", i no pas promoure una vaga contra el seu conseller d’educació).

Fa uns dies, IU i Izquierda Anticapitalista exploraven, en el decurs d’una trobada oficial a Madrid, la possibilitat d’una candidatura comuna a les properes eleccions europees. La negativa del nostra corrent no rau en cap mena de sectarisme, sinó en la necessitat de coherència entre les paraules i els fets. En la lluita ens trobarem amb militants i corrents d’esquerra que hi siguin presents, allí forjarem complicitats i vincles profitosos. Però l’experiència de Catalunya palesa que, quan s’aposta per la participació en un govern de gestió del sistema, aquest encontre no és gens fàcil.

Revolta Global

http://revoltaglobal.cat/article2052.html

AZAGRA: Cops de sabata contra els responsables de la crisi

Si, l'Azagra ha penjat aquestes fotos que a més de demostrar el seu compromís amb l'Esquerra Anticapitalista, ens ensenya que hi ha formes creatives per tal de fer arribar el nostre compromís més enllà.

Potser els mitjans son limitats, la imaginació NO. 

Quan no tenim mitjans, el millor és aplicar la imaginació. Potser, en un mon en el que tots i totes vivim amb molt d'stress ens costi trreballar i utilitzar la nostra creativitat per activitats, que en principi, "sols" ens aporta satisfacció ideològica.

Però els que volem una esquerra a l'esquerra de l'esquerra, ho hem de fer així

El Pla de Bolonya a Premià. Contra la privatització de la nostra universitat

El que va quedar clar el passat dia 3, en l'acte de Revolta Global, és que ens cal una altra universitat, però que sigui més popular i pública.

Que permeti aquella investigació que cal a la nostra societat i no a les multinacionals.

Ens cal una universitat, que potencii la creativitat dels nostres professors i estudiants i no que treballin en funció d'uns objectius que no entenen ni uns ni els altres.

Cal una universitat que pugui treballar com les altres unversitats europees però que a l'hora pugui treballar per objectius propis i necessaris per la nostra societat.

Volem una universitat que dongui oportunitats a tothom, en primer lloc, als que s'ho mereixin, al marge de les seves possibilitats econòmiques.

En l'acte, van participar Josep Maria Antentas (ens va parlar des de una perspectiva global) Ruben Pocino (des de la perspectiva dels estudiants de la UB / Llars Mundet) i la Marina Cruelles (estudiant de la UAB) que ens van parlar del seu compromís contra la privatització de la nostra universitat i contra els que la volen privatitzar de forma més o menys oberta

Ah! continueu signant per REVOLTA GLOBAL / ESQUERRA ANTICAPITALISTA, l'esquerra a l'esquerra de l'esquerra