Escric aquest post amb tot el respecte però des de la incomprensió que he de manisfestar respecte una part important de l'esquerra d'aquest país. Em refereixo a aquelles persones i organitzacions que es resisteixen a donar suport a mobilitzacions com la Via Catalana o que busquen aixopluc en d'altres mobilitzacions legítimes, com l'Encerclem la Caixa del Procés Constituent, a la que dono total suport, per tal de no tenir que definir-se davant un tema com el nacional català o no tenir que donar suport a una futura República Catalana socialista, que haurà de buscar el seu lloc dins la Península Ibèrica, Europa o el Món.
Un dels arguments que més lamento és aquell que deixa en mans de la burgesia o els "convergents" el patrimoni de nacionalisme català i obliden les veritables arrels populars del catalanisme. Obliden que la proclamació de les diferents repúbliques catalanes sempre s'han fet en defensa dels drets del poble, contra els privilegis d'una minoria, com el 1641 o han renunciat fins i tot a ser, en nom de la solidaritat amb la resta dels pobles d'Espanya (a la 2ª República Espanyola) i han configurat veritables estats socials on han participat, amb tensions (cal reconexer-ho) tota l'esquerra del país: des del republicanisme més moderat al socialisme català, el comunisme en totes les seves branques o l'anarcosindicalisme.
Fins avui, aquestes proclamacions republicanes, sempre s'han fet des de l'esquerra, contra la voluntat de la dreta. Avui, gran part de l'esquerra institucional, sembla haver canviat de bàndol. Enlloc d'acompanyar i promoure la voluntat popular s'embranca en federalismes imposibles o amagant-se darrera d'argument incomprensibles.
Quan parlo de federalismes imposibles, parlo d'aquells que no son acceptats per ningú, ni aquí ni allà. Arguments incomprensibles, quan volen deixar el patrimoni nacional català en mans de la dreta i s'amaguen davant les mobilitzacions massives o fins i tot utilitzant arguments com aquells que la independència divideix la societat catalana, quan el que divideix realment és que no és deixi expressar aquest sentiment reivindicatiu de forma democràtica.
Quan es defensava la democràcia o els drets sindicals, alú pensava en que naixò podria dividir la societat entre els/les que les volien i els/les que no? La resposta i aquí recuperem l'esperit de l'Assemblea de Catalunya, quan aquesta defensava el dret d'autodeterminació dels catalans.
Espero que la propera proclamació de la República Catalana sigui exitosa i també, com les altres, es faci en defensa dels drets del poble: les llibertats nacionals i individuals i sigue, un altre cop, una república social, exemple de solidaritat i justícia per a d'altres pobles
