dimarts, 23 de febrer del 2010

ATUREM L’EUROPA DEL CAPITAL i DE LA GUERRA PER LA SOLIDARITAT ENTRE ELS POBLES

Manifest emès en ocasió de la Cimera informal de Ministres de l´Unió Europea
—Ciutat de Mallorca, 24 i 25 de febrer de 2010—La Unió Europea i l’Estat espanyol

La UE és una gran potència econòmica mundial; actualment el seu principal objectiu és créixer econòmicament i donar beneficis a la Banca i al Capital. Ha conquerit mercats arreu del món, però les inversions en els països en vies de desenvolupament provoquen empobriment a les seves poblacions.

La UE sobreexplota els recursos naturals dels països empobrits, amb conseqüències mediambientals nefastes que posen en perill la pròpia supervivència del planeta.

L’Estat espanyol és un dels 27 membres de la UE i participa activament de la política imperialista, a través de les multinacionals, sobretot a Amèrica Llatina

Contra la crisi econòmica: el dret a una vida digna

La UE aprovà la directiva Bolkestein i la norma comunitària que permet augmentar la jornada laboral fins a 65 hores setmanals retallant els drets laborals conquerits els dos darrers segles. De forma cínica es demana austeritat a la gent treballadora i es mantenen sous escandalosos de ministres i alts càrrecs executius.

Aquesta crisi evidencia el fracàs de l’actual sistema econòmic. Es privatitzen sectors claus, com el de l’energia, del transport, de la sanitat i de les comunicacions. Es vol treure màxima rendibilitat i s’afavoreix descaradament l’entrada del capital privat als sectors públics: educació, sanitat ...

Aturem la guerra i el negoci de les armes

La guerra té un cost econòmic exagerat, pagat amb els impostos del poble. Les despeses de l’exèrcit augmenten cada any. A causa de la crisi econòmica es retallen els pressuposts socials i els serveis públics en paguen les conseqüències. Cada dia a l’Afganistan l’Estat espanyol gasta un milió d’euros en l’exèrcit!

L’Estat espanyol ven armes a altres estats; d’ells, alguns no democràtics o no respectuosos amb els Drets Humans (Colòmbia, Israel ...).

La UE, empesa pels interessos de les multinacionals petrolíferes, fa intervencions militars directes, de la mà dels EUA i sota l’aixopluc de l’OTAN, al·legant guerra preventiva, ajuda humanitària i protecció de la població civil. Actualment hi ha soldats i armes espanyoles a diferents llocs del món, sota el nom de tropes de pacificació.

La guerra sempre condueix a una espiral de violència, de la qual és molt difícil sortir-ne. Cal remarcar que sobretot les dones i els infants en pateixen dramàticament les conseqüències.

Reconeixement dels Drets Humans. Ningú és il·legal. Dret a la llibertat i a la democràcia.

Els pobles d’Europa, beneficiaris del desenvolupament econòmic, tenen un deute amb els altres pobles del món.

El neoliberalisme, en la recerca del màxim benefici, ha provocat onades massives d’immigrants de països empobrits, com a mà d’obra il·limitada i barata, i ha fomentat l’explotació del treball infantil als països pobres, tot creant un nou esclavatge del segle XXI.

Amb l’excusa del terrorisme internacional vivim una “des-democratització” de la societat. Les actuacions repressives: estudiants anti-Bolonya, registres, detencions, /Directiva de la Vergonya /contra els immigrants, manifestants a la Cimera de Copenhaguen... tenen l’objectiu de desmobilitzar la societat i atemorir la població.

L’/Assemblea de Moviments Socials /EXIGEIX a la Unió Europea i, més properament, a l’Estat espanyol:

1. Suprimir les despeses militars i ordenar la retirada immediata de les tropes de l’Afganistan, PERQUÈ ÉS UNA GUERRA IMPERIALISTA.

2. Reconvertir la indústria d’armes en polítiques per al desenvolupament social, ACTUANT CONTRA L’ATUR, AFAVORINT EL FOMENT D’ECONOMIES A PETITA I MITJANA ESCALA i PROPORCIONANT AJUDES A SECTORS DESFAVORITS DE LA SOCIETAT.

3. Condonació del Deute Extern dels estats empobrits, REINVERTINT ELS BENEFICIS OBTINGUTS EN AJUDES AL SEU DESENVOLUPAMENT LOCAL.

4. Creació de noves vies i institucions de democràcia participativa QUE SIGUIN LA BASE D’UNA SOLIDARITAT ENTRE ELS POBLES.

M A N I F E S T A C I Ó Dia 24 de febrer a les 19h., des de Plaça Espanya fins a la Feixina

ASSEMBLEA DE MOVIMENTS SOCIALS/: /ASEMA, /ATTAC-Mallorca/, /Associació Juvenil Barri, Associació Veïns Bellver, CGT-Balears, Drets Humans de Mallorca, Entrepobles Mallorca, Fòrum Ciutadà de Mallorca, GOB, IGMAN Acció Solidària, Plataforma Ciutadana Gent de Marratxí, STEI-i, USO

PARTITS i FORMACIONS POLÍTIQUES: Assemblea per Mallorca, Esquerra Unida d’Illes Balears, Partit per un Món més Just, Revolta Global-Esquerra Anticapitalista.

divendres, 19 de febrer del 2010

Ilhem Moussaïd, candidata del Nou Partit Anticapistalista a les eleccions regionals franceses

Extret de REVOLTA GLOBAL / ESQUERRA ANTICAPITALISTA

Front un sistema capitalista mundial que enriqueix un 20% de persones en detriment del 80% restant, que manté una tercera part de la població per sota del llindar de la pobresa i que no permet a una quarta part de la humanitat accedir a l’aigua potable. Front un sistema capitalista mundial que posa en perill l’equilibri del planeta; que provoca l’escalfament global, la fusió dels gels i la desaparició d’espècies animals i vegetals, que exhaureix els nostres recursos minerals, forestals i energètics... hem de reaccionar i inventar entre totes i tots un altre sistema en què els infants estudiïn en lloc de treballar, en què els empleats no se suïcidin com a conseqüència de la pressió dels patrons i on la gent no hagi de dormir al carrer quan hi ha milers d’apartaments i d’immobles buits. Val a dir, un sistema on el diner no sigui el rei.

En aquesta òptica m’he compromès amb l’NPA i presento la meva candidatura a les properes eleccions regionals. La gratuïtat dels transports públics, la formació dels i les joves, la recuperació de les subvencions públiques atorgades a les empreses que acomiaden personal alhora que realitzen beneficis, el desenvolupament del teixit associatiu i no del clientelisme, la creació de llocs de treball, d’habitatges... vet aquí tot un seguit de problemes que realment m’importen i que fonamenten el meu compromís.

Nascuda a Avinyó fa 21 anys, militant feminista, internacionalista i anticapitalista, lluito contra les discriminacions i el racisme a les barriades populars, contra l’apartheid i la injustícia a Palestina. Espero aportar a Avinyó, al departament del Vaucluse i a la regió la meva contribució en favor d’un nou ordre on regnin la llibertat, la pau, la justícia, el respecte, la tolerància i la fraternitat.

Per Ilhem Moussaïd

La candidata del Partit Anticapitalista d’Avinyó combina el mocador islàmic amb el feminisme i el laïcisme (El Periódico de Catalunya, 18/2/2010)

Be, arriba a Catalunya el fals debat que ha provocat la presentació de la nostra candidata Ilhem Moussaid a França.

És un fals debat, ja que no es valora a Ilhem pel que és, una dona disposada a lluitar pels seus ideals ni a l'NPA, pel que és, un partit anticpaitalista oberta a totes les cultures.

Jo mateix, he treballat amb dones sahrauís que mentre porten la seva "melfa" son capaces de discutir, parlar i fins i tot oposar-se a 2 estats amb el seu convenciment ... és el cas d'Aminetu Haidar

He vist a dones "amb el cap tapat" que ens han donat moltes lliçons de valentia i de ser d'esquerres. Potser molts bocamolls haurien de revisar les fotos de "La Pasionaria" i de moltes altres lluitadores que en el nostre país i arreu d'Europa han portat el seu mocador.

Els anticapitalistes, no valorarem mai a una dona pel seu mocador, sino per les seves idees ... per això sempre estarem amb ILHAM MOUSSAID. Que tot l'enrenou serveixi per portar-la al Parlament i allà podrà demostrar el seu compromís social

Una candidata coberta amb el mocador islàmic ja és un fet excepcional a Europa. Si a més a més pertany a un partit trotskista, que fa bandera de la laïcitat i el feminisme, es converteix en un fenomen inèdit.
Aquest és el cas d’Ilhem Moussaid, una estudiant de 22 anys que concorre a les eleccions regionals franceses del mes vinent ocupant la quarta plaça de la llista del Nou Partit Anticapitalista (NPA) a Avinyó.
«La formació està integrada principalment per no creients però també hi ha creients. La diferència amb mi és que és visible», argumenta Moussaid, que no veu cap mena de contradicció entre el mocador blanc que oculta completament els seus cabells i la ideologia«de la verdadera esquerra, que defensa el feminisme i l’internacionalisme». «El sentit de la meva candidatura és donar veu a les dones i els homes sortits de barris populars», sosté.
El vel que porta Moussaid no és integral. Al coll hi llueix un mocador tipus kúfia palestina i va vestida a l’estil occidental, de manera púdica però no fosca. Tot i amb això, en ple debat sobre la prohibició del burca –símbol de l’integrisme islàmic–, la seva irrupció en l’escena política ha aixecat molta polseguera.
Per començar, en el seu mateix partit, dividit entre partidaris i detractors de presentar una candidata que exhibeix un signe religiós considerat també una mostra de submissió de la dona respecte a l’home. Els militants del departament de Valclusa que van donar suport a la inclusió de Moussaid a la llista han fet públic un comunicat que justifica aquesta decisió. «La fe és una qüestió privada que no ha de ser obstacle per a la participació en el nostre combat quan els fonaments laics, feministes i anticapitalistes són sincerament compartits», diu el text. Una bona part dels seus camarades opinen el contrari. «Portar signes (religiosos) en nom del partit és crear una ambigüitat que ens sembla inoportuna», indiquen en el seu contracomunicat. Un viu debat al qual s’ha sumat l’associació Ni Putes Ni Submises, que defensa els drets de les dones als barris desafavorits i aposta clarament per una llei antiburca.
La presidenta d’aquesta organització, Sihem Habchi, musulmana que advoca per un islam modern i tolerant, vol portar la candidatura de Moussaid davant els tribunals per considerar que la seva actitud és «antifeminista, antilaica i antirepublicana». Segons el seu parer, resulta«inconcebible exhibir una vestimenta que reflecteix la segregació de sexes, perquè la submissió de la dona està prohibida a la República». També deplora que la iniciativa es produeixi «quan als barris les noies i els nois estan lluitant contra l’obscurantisme rampant», que fa del vel «l’estendard del seu projecte de societat».
Aquestes crítiques han afectat profundament la candidata d’Avinyó. «La reacció de les feministes és el que em sembla més dur; jo no estic oprimida, i em sembla que això es veu. M’entristeix que vuit anys de la meva vida es redueixin al meu fulard, em fa pena sentir que la meva creença personal és un perill per als altres quan defenso l’amistat, el respecte, la tolerància, la solidaritat i la igualtat per a tots els éssers humans», ha declarat a Le Monde la noia, que responsabilitza Nicolas Sarkozy de la creació d’una «atmosfera islamofòbica».
Moussaid, que tampoc no considera incompatible la seva pràctica religiosa amb la seva posició favorable a l’avortament i la contracepció, s’ha trobat en l’ull d’un huracà destinat a desacreditar el cap de files de l’NPA, el popular carter Olivier Besancenot. Acusat de provocació i de manipulació amb l’únic objectiu de donar un cop mediàtic, tant la dreta com l’esquerra disfruten quan li aconsellen «rellegir Marx i la seva cita, ‘la religió és l’opi del poble’».
«No ens excusarem ara per recuperar el terreny als barris populars», es justifica el jove líder, que fa un any va refundar la Lliga Comunista amb la creació del Partit Anticapitalista.
Per als hereus de Trotski, el fet de conciliar la laïcitat, el feminisme i l’apertura als barris desafavorits està resultant un camí ple d’espines.


dimecres, 3 de febrer del 2010

Digues als teus diputats que no vols més deute extern -



És important que participem en campanyes com aquesta.


Participa en aquesta ciberacció per a col·laborar, una vegada més, en la lluita per l'abolició del deute extern.

Fa ja més de 3 anys, el 7 de desembre de 2006, va entrar en vigor la Llei Reguladora de la Gestió del Deute Extern (38/2006). Aquesta llei va deixar pendent la reforma dels mecanismes que generen el deute extern, centrant-se en la gestió del deute una vegada ja existeix. Però en l'últim moment es va aconseguir incloure en aquesta llei una disposició addicional que emplaçava al Govern a reformar els dos grans mecanismes generadors de deute per a l'Estat espanyol, els crèdits del Fons d'Ajuda al Desenvolupament (FAD) i els fallits de les assegurances de crèdit a l'exportació atorgats per la Companyia Espanyola d'Assegurances de Crèdit a l'Exportació (CESCE).

Amb gairebé dos anys de retard el Govern ha presentat en el Congrés dels Diputats dos projectes de Llei amb els quals pretén complir amb l'obligació de reformar FAD i CESCE. Es tracta de la proposta de creació del Fons per a la Promoció del Desenvolupament (FONPRODE) i la de Reforma del Sistema de Suport Financer a la Internacionalització de l'empresa espanyola, que contempla la creació del Fons d'Internacionalització de l'Empresa – FIEM - i la reforma de CESCE.

Davant aquestes propostes la societat civil ha reaccionat ràpidament i de forma crítica, doncs els nous instruments que proposa el govern no garanteixen que es generi nou deute extern il·legítim ni impedirà que les grans empreses segueixin beneficiant-se a costa dels drets humans i el medi ambient dels països del Sud.

Davant això, la campanya Qui deu a Qui?, juntament amb gairebé un centenar d'organitzacions locals, estatals i internacionals, ha fet públic un document de preocupacions i demandes , que consideren claus per a acabar amb la problemàtica del deute i revertir la situació que pateixen els pobles del Sud, a fi que siguin tingudes en compte en els textos de Llei que s'estan tramitant en el Parlament.

En breu es tanca el termini perquè els diferents partits polítics del Congrés presentin esmenes a aquests dos projectes de Llei. A partir de llavors s'obrirà un període de negociacions primer en el Congrés i després en el Senat. Ara és el millor moment per a fer arribar als parlamentaris la nostra opinió, les demandes que pensem són claus perquè aquestes lleis beneficiïn als pobles del Sud.

Si voleu dir als diputats i diputades que no voleu que es generi més deute extern, o que es posi fre al suport públic per a empreses que violen els drets humans o destrueixin el medi ambient al Sud, podeu participar en la proposta de Qui deu a Qui?

En aquest sentit la campanya proposa que escrigueu a tots els diputats i diputades de la Comissió de Cooperació i d'Indústria, Comerç i Turisme, amb la voluntat que atenguin les demandes de Qui deu a Qui? a l'hora de fer les seves esmenes.

Podeu enviar la carta fent click als enllaços següents:

ENVIAR MENSAJE A LA COMISIÓN DE COOPERACIÓN

ENVIAR MENSAJE A LA COMISIÓN DE INDUSTRIA, COMERCIO Y TURISMO


IMPORTANT: si no et funcionen aquests enllaços, pots fer l'enviament des de la pàgina de Qui deu Qui? (http://www.quiendebeaquien.org/spip.php?article1718). Allà trobaràs un requadre amb el missatge que proposem enviar als diputats i diputades, que pots copiar al teu correu, així com les adreces a les que s'ha d'enviar. Al final d'aquest missatge trobaràs també les adreces i el text de la carta per si vols copiar-ho en un nou missatge i enviar-ho directament.

Si voleu més informació sobre les proposicions de Llei, podeu consultar la pàgina http://www.quiendebeaquien.org/spip.php?article1653 o posar-vos en contacte amb la campanya, i adherir-vos a les nostres demandes, a través del correu electrònic quiendebeaquien.estatal@gmail.com.

Gràcies per fer tanta difusió com pogueu d'aquest missatge.

Una abraçada i seguim en contacte

www.quiendebeaquien.org