Crònica de l'acte a Mataró sobre la crisi capitalista i les mesures del govern.
per Àngel Pagès.
El passat dimecres 26 de maig vam assistir a un acte convocat per RG-EA del Maresme al centre cívic de Les Esmandies de Mataró. Com anunciava el cartell, l'acte va tractar sobre la crisi capitalista, les mesures que vol aplicar el govern del PSOE i les respostes que s'han de donar des de baix. Toni Guirao, exregidor de l'ajuntament de Mataró i militant de RG-EA va introduïr l'acte fent esment a les activitats de la nostra organització a la ciutat, a la necessitat d'acumular forces per aconseguir un marc unitari alternatiu i, especialment, es va referir al significat especial que tenia la participació de Jordi Merino, company de lluites locals i comarcals, amb el qual ens retrobem avui la gent de RG-EA en un entorn comú.
El mateix Merino, en qualitat de sociòleg i coneixedor a fons de la realitat social mataronina, va dedicar la seva intervenció a fer una descripció de les diverses fases que han precedit la crisi actual. Aquesta crisi va ser definida com a sistèmica i, en el cas de l'estat espanyol, agreujada per la feblesa d'un estat social aprimat i immers en un procés de retallada de drets socials i laborals. El ponent va aprofundir en el rol subaltern de l'estat espanyol als dictats de les institucions financeres i al paper de l'Unió Europea en la fase actual de desmantellament de l'espai social. Merino va tractar sobre els sectors més vulnerables. Pensionistes, joves, persones migrades, barris desestructurats, etc. i, especialment, sobre el caràcter central de les dones en el mar d'una crisi que accentúa les problemàtiques en el terreny laboral, familiar, de les cures i les diverses variant de la marginació i explotació.
La segona part de l'acte va consistir en la intervenció de Lluís Rabell, militant de RG-EA, que va enllaçar la descripció de Jordi Merino amb el panorama de les resistències, encara febles, que està generant la presidència espanyola de l'UE i les recents mesures anunciades pel govern ZP. En aquest sentit, Rabell, va incidir en les diverses cares d'una crisi que transcendeix l'àmbit financer i adquireix dimensions socials, ecològiques i de civilització. Davant d'aquest estat de coses, coincidint amb les intervencions del públic, es va palesar la necessitat d'organitzar respostes col·lectives, enfortir l'anticapitalisme social i polític, impulsar sense contemplacions la vaga general i obrir espais de reflexió i debat entorn del model alternatiu al capitalisme que haurà de representar el socialisme del segle XXI.
El col·loqui va tractar sobre la necessitat de repensar conjuntament les estratègies i les experiències fracassades, aprendre del passat i projectar en el present un relat i unes pràctiques nítidament anticapitalistes. Les paraules finals de Rabell ens recordaren la màxima gramsciana de "front el pessimisme de la raó, l'optimisme de la voluntat". Aquest pessimisme, en temps incerts d'una crisi que encara no ha tocat fons, ens ha de convidar a una socialització del mateix, a un nou cicle de complicitats i a un treball militant obert entre els moviment socials i la classe treballadora.
A la dialèctica entre la raó i la voluntat, hauriem d'afegir, en paraules de Walter Benjamin, "la necessitat d'organitzar del pessimisme". En resum, es tracta de traduir pessimisme en organització en el sentit més ampli del terme.
