Són les meves reflexions després d'una assemblea, la de la CUP, que va ser una festa democràtica, on vam saber conviure dos grans tendències de l'esquerra independentista i anticapitalista del nostre país.
Avui, estic en plena reflexió i en aquests moments, potser per la meva ànima d'historiador, em porta a pensar en la meva trajectòria política, des de aquell jove maoista que va entrar (com molts altres d'aquesta tendència) en contacte amb l'esquerra independentista a través del BEAN i NE i després de l'ENE i a través d'aquesta, va formar part de la tendència més nacionalista d'ICV, per després, i seguint una trajectòria anticapitalista (RG) finalmente, m'he trobat a la CUP de Mataró.
Aquí, he après a conèixer o a tornar al contacte amb gent que, des de l'esquerra, ha lluitat gran part de la seva vida per una idea, la de la independència de Catalunya, superant moments molt difícils marcats per la repressió i la incomprensió de moltes de les persones que ara s'anomenen "independentistes" i que tenen com a únic mentor al que ara ens volen impossar com a president de la Generalitat i que hauria d'encapçalar la transició cap a la República Catalana, el senyor Mas.
Em resulta extrany, que les persones que s'han deixat la pell per la independència de la seva terra, ara no puguin ni tan sols opinar sobre qui ha d'encapçalar el procés, que tots plegats en hagim de sentir perseguits i fins i tot inculpats pel fet de tenir una ideologia. Tractats o millor dit, MALTRACTATS, per aquells i aquelles que no volen renunciar a res, que volen imposar el seu punt de vista de forma acrítica i apropiant-se d'allò que no els pertany, l'independentisme, al que van ser ben rebuts.
Tot i així, els independentistes d'esquerres, ahir, o molts d'ells, van defensar fins l'extenuació, que això de la independència és qüestió de majories socials, que la seva organització, la CUP, havia d'arribar a un acord i oblidar-se de les retallades i el mal govern, per tal de fer viable la il·lusió de la seva vida, la independència i que aquesta pertanyia a tothom. Crec que en gran manera s'en van ensortir, ens en vam ensortir! Primer la independència i després la transformación social, perque la República Catalana ha de ser un marc de justicia social en el que han/hem de treballar junts tots els anticapitalistes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada