Cumbre Alternativa de los Pueblos, Madrid 15 i 16 de maig

Alguns dels tallers de la CUMBRE DE LA TIERRA, que és farà a Madrid, els 15 i 16 de maig. És important que la gent que creiem REALMENT, que UN ALTRE MÓN ES POSSIBLE, ens hi impliquem

Sabado 15 mañana

12-00-14.00 h

Espacio: B16 capacidad: 103

¿Cómo luchamos contra el capitalismo? Estrategias de la izquierda en América Latina y Europa.
(Izquierda Anticapitalista / Nouveau Parti Anticapitaliste / Partido Socialismo y Liberdade)

12.00-14.00 h.

Espacio: S108 capacidad: 106

Soberanía alimentaria y soberanía de nuestros cuerpos y nuestras vidas. Feminismo y soberanía alimentaria ¿qué relación?
(Vía Campesina / Marcha Mundial de la Mujeres / Alianza Por la Soberanía Alimentaria de los Pueblos / Entrepueblos-Entrepobles-entrepobos-Herriarte)

Sabado 15 Tarde

16.00-20.00 h.

Espacio: S108 capacidad: 106

Visiones ante las crisis y alternativas desde un feminismo anticapitalista internacionalista.
(Izquierda Anticapitalista / Tejedoras / Territorio Doméstico / Intersindical Alternativa de Catalunya / Asamblea Feminista / Emakume Internazionalistak / En Lucha / Colectivo Feminista de Ecuador)

16.00-20.00 h.

Espacio: S109 capacidad: 106

Asamblea de los Pueblos acreedores de deudas históricas, sociales, financieras, culturales, ecológicas y de género.

(Jubileo Sur Américas / CADTM / Observatorio de la Deuda en la Globalización / Campaña ¿Quién debe a Quién? / Amigos de la Tierra / Ecologistas en Acción / Latindadd)

16.00-20-00 h.

Espacio: S109 capacidad: 106

Honduras: Hacia una asamblea popular constituyente bajo la democracia golpista. ¿El comercio por encima de los derechos humanos?
(Frente Nacional de Resistencia Popular contra el Golpe de Estado (Honduras) / Comitè de solidariedad con Honduras (Madrid) / OSPAAAL - Solidaridad / ODG / CADTM / Jubileo Sur-Americas / Partido de la Rifondazione Comunista - Izquierda Europea (Italia) / Asamblea Bolivariana de Catalunya, Movimiento Social Nicaraguense Otro Mundo es Posible / Alianza Social Continental CA / Colectiva de Mujeres Hondureñas CODEMUH / War on Want (Reino Unido).

16.00-18.00 h.

Espacio: B14 capacidad: 61

El impacto de la crisis en Europa: planes de ajuste y crisis de la deuda. Una visión birregional.
(ATTAC Catalunya / CADTM - Patas Arriba)

Domingo 16 mañana

10.00- 12.00 h.

Espacio: S116 capacidad: 174 (sala grande)

Intercambio de energía Latinoamérica-Europa y cambio climático. La iniciativa ITT-Yasuní.
(Ecologistas en Acción / Ekologistak Martxan / Observatorio de la Deuda/ Izquierda Anticapitalista / France Amérique Latine / Rettet den Regenwald e.V. (Salva la Selva) /Enginyeria Sense Fronteres /Acción Ecológica)

10.00-12.00 h.

Espacio: S109 capacidad: 106

Propuestas y alternativas para la integración regional en América Latina: análisis de los procesos existentes.
(Alianza Social Continental (Américas) / Puente entre Culturas (Bolivia - Holanda - Belgica - Guatemala) / CADTM (Bélgica) / Transnacional Insititute (Holanda)

Lista provisional de actividades consolidadas hasta el momento. Faltan todavía algunos talleres que se incluirán en breve.

http://www.enlazandoalternativas.org/spip.php?article575

Manifest MOVEM FITXA: PER UNA CANDIDATURA ANTICAPITALISTA A LES ELECCIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

Vols firmar el manifest? Escriu a: anticapitalistes2010@revoltaglobal.cat

Més de 300 activistes han recolzat públicament la proposta de candidatura anticapitalista unitària que ha llançat Revolta Global-Esquerra Anticapitalista firmant el manifest “Movem Fitxa! Volem una candidatura anticapitalista a les properes eleccions al Parlament de Catalunya” . El manifest afirma que “l’esquerra governant s’ha mostrat totalment sotmesa als dictats i als interessos empresarials i sense cap mena de projecte de societat alternatiu” i senyala la necessitat de “construir una alternativa en el terreny polític, lligada als moviments i les lluites socials, i que desafii als partits que avui monopolitzen la representació política”.

Entre els i les firmants hi ha activistes de vàries ciutats i comarques de Catalunya. Junt amb activistes i intel.lectuals reconeguts, molts dels i les firmants són activistes de base locals, treballadors/es, aturats/es, estudiants... que amb la seva tasca dia a dia ajuden a fer possible les lluites i les resistències quotidianes al capitalisme global.

Entre els firmants hi ha sindicalistes com Salvador Duran, secretari general del Sindicat Ferroviari a Catalunya, i delegats sindicals i sindicalistes del sector de l’ensenyament, del transport, del metall, de la construcció, de correus i d’hosteleria; aturats i aturades; pagesos com Pep Riera,exportaveu d’Unió de Pagesos, o Josep Pàmies, pagès de Balaguer conegut pel seu activisme contra l’agroindustria; membres del moviment antiguerra, com Francesc Tubau; activistes del moviment feminista com Montserrat Cervera o Elena Grau; activistes del moviment transsexual com Miquel Missé; militants ecologistes Marta Ball-llosera, exportaveu de "Salvem l’Empordà" oMiquel Vallmitjana, del moviment contra els transgènics; militants en favor del dret a l’habitatge i contra la violència immobiliària com Maria Olivella i Rosa Talon, veïnes de Barcelona afectades d’assetjament; activistes del moviment de solidaritat com Glòria Casaldàliga, del moviment en suport al Moviment Sense Terra (MST) del Brasil, Josep Maria Hosta, de l’Assemblea bolivariana de Catalunya, o Fidaa Hamoud, activista palestina; estudiants del moviment en defensa de l’ensenyament públic de diverses facultats i universitats; activistes del moviment de suport a la immigració, com Enrique Mosquera i Norma Falconi, membres de l’Assemblea Papers per a Tothom; activistes del món de la contrainformació, com Manel Marquez i Anibal Garzón de Kaosenlared; intel.lectuals com l’escriptor Pepe Gutierrez-Alvarez, la responsable d’Icaria Editorial Anna Monjo, el catedràtic de filosofia del Dret de la UB José A. Estévez Araujo, Alejando Andreassi, professor d’història de la UAB, Alberto Lopez Bargados i Susana Narotzky, professors d’antropologia de la UB, Guillermo Lusa de la UPC; i també alguns artistes i músics, com l’actor Jordi Dauder, el dibuixant Carlos Azagra, o membres del grup Muyayo Rifcom Alex Medina, Pau Fernandez, i Luis Carrizo. També firmen el manifest, exmembres d’Iniciativa per Catalunya Verds, avui amb l’esquerra anticapitalista, com Toni Guirao, expresident d’ICV a Mataró o Àngel Pagès, exregidor a Premià de Mar.....

Video Necessitem una veu anticapitalista a les eleccions al Parlament de Catalunya:Esther Vivas “L’esquerra hegemònica és totalment inservible”

Movem fitxa!

Volem una candidatura anticapitalista a les properes eleccions al Parlament de Catalunya

La crisi colpeja de forma brutal a la societat catalana. El model de creixement basat en l’especulació immobiliària, la destrucció ambiental, els baixos salaris i l’endeutament s’ha ensorrat. Ens deixa un panorama de desolació, esquitxat d’escàndols de corrupció, que estan estretament lligats al model econòmic i social que s’ha afavorit. I la reforma estatutària ha culminat en un fracàs evident que mostra la necessitat de trencar amb l’actual marc constitucional.

Les polítiques de sortida de la crisi impulsades pel govern d’Entesa segueixen la lògica social-liberal imperant a tota la Unió Europea. Busquen que la paguem tots i totes i aprofundeixen l’actual model econòmic i les seves bases de destrucció social i ecològica. Després de dues legislatures, l’esquerra governant s’ha mostrat totalment sotmesa als dictats i als interessos empresarials i sense cap mena de projecte de societat alternatiu.

Per tot el territori han florit lluites i resistències, tot i que encara insuficients, contra unes polítiques al servei dels guanys empresarials i el benefici privat. Reforçar els moviments socials i reconstruir el teixit social és la base per a combatre l’actual model i frenar les polítiques que ens imposen.

Però la resistència social no és suficient. Ens cal també construir una alternativa en el terreny polític, lligada als moviments i les lluites socials, i que desafii als partits que avui monopolitzen la representació política. Hem d’obrir una esquerda en el sistema polític català.

Després de dues legislatures de govern d’Entesa, no podem romandre de braços creuats. Ja n’hi ha prou de quedar-se en l’abstenció resignada o de practicar la política del mal menor, que ens porta a un pou sense fons. Les eleccions no són el terreny ni més important, ni més favorable, per aquells i aquelles que volem canviar la societat, però sí un àmbit que cal disputar als partits tradicionals i als professionals de la política.

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista ha plantejat la necessitat d’una candidatura a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, i ha anunciat la seva intenció de dirigir-se a les diferents organitzacions, col.lectius i activistes de l’esquerra catalana per estudiar les vies per fer emergir una candidatura anticapitalista, ecologista, feminista, internacionalista i defensora del dret a l’autodeterminació a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, el més sòlida i àmplia possible.

Les i les sotasignants, activistes de moviments socials, veïnals, sindicalistes, professors universitaris, artistes... recolzem a títol individual aquesta iniciativa i esperem que serveixi per fer emergir una veu crítica que sacsegi el panorama polític català i ajudi a canviar Catalunya de base.

Una candidatura anticapitalista, ecologista, feminista i internacionalista, per què no?

A Itàlia els companys de Sinistra Critica lluiten contra la privatització de l'AIGUA!!!!

Si, com diuen a SINISTRA CRÍTICA, les nostres vides valen més que els seus beneficis ... és important que prenguem nota d'aquestes lluites, ja que les polítiques de privatització dels serveis públics també s'ha instal·lat al nostre país.

Sols des de les lluites i amb el recolzament a una força política que lluiti des del carrer podrem defensar els nostres drets i podrem optar per una societat més justa

NPA: després de les eleccions, més treball polític per treballar menys

Una altra lliçó des de França, de l'NPA, després de les eleccions, l'important és el treball polític per estar al costat dels treballadors i treballadores.

Més treball polític perque tothom treballi menys ... i per què tothom tingui treballar. És el que ens cal al nostre país, una força política que quan toca faci política però que sempre tingui present per qui treballa, per qui fa política, que estigui al costat dels moviments socials, dels treballadors i treballadores, dels desfavotits ... que tingui clar que cal un món més just, que el comerç just es de doble sentit (Nord Sud / Sud Nord) i que aquest es garanteix fent possible la sobirania alimentària.

Una esquerra que està al costat dels qui pateixen situacions injustes ... al costat dels refugiats, dels que pateixen les injustícies ...

Una ESQUERRA ANTICAPITALISTA

ATUREM L’EUROPA DEL CAPITAL i DE LA GUERRA PER LA SOLIDARITAT ENTRE ELS POBLES

Manifest emès en ocasió de la Cimera informal de Ministres de l´Unió Europea

—Ciutat de Mallorca, 24 i 25 de febrer de 2010—La Unió Europea i l’Estat espanyol

La UE és una gran potència econòmica mundial; actualment el seu principal objectiu és créixer econòmicament i donar beneficis a la Banca i al Capital. Ha conquerit mercats arreu del món, però les inversions en els països en vies de desenvolupament provoquen empobriment a les seves poblacions.

La UE sobreexplota els recursos naturals dels països empobrits, amb conseqüències mediambientals nefastes que posen en perill la pròpia supervivència del planeta.

L’Estat espanyol és un dels 27 membres de la UE i participa activament de la política imperialista, a través de les multinacionals, sobretot a Amèrica Llatina

Contra la crisi econòmica: el dret a una vida digna

La UE aprovà la directiva Bolkestein i la norma comunitària que permet augmentar la jornada laboral fins a 65 hores setmanals retallant els drets laborals conquerits els dos darrers segles. De forma cínica es demana austeritat a la gent treballadora i es mantenen sous escandalosos de ministres i alts càrrecs executius.

Aquesta crisi evidencia el fracàs de l’actual sistema econòmic. Es privatitzen sectors claus, com el de l’energia, del transport, de la sanitat i de les comunicacions. Es vol treure màxima rendibilitat i s’afavoreix descaradament l’entrada del capital privat als sectors públics: educació, sanitat ...

Aturem la guerra i el negoci de les armes

La guerra té un cost econòmic exagerat, pagat amb els impostos del poble. Les despeses de l’exèrcit augmenten cada any. A causa de la crisi econòmica es retallen els pressuposts socials i els serveis públics en paguen les conseqüències. Cada dia a l’Afganistan l’Estat espanyol gasta un milió d’euros en l’exèrcit!

L’Estat espanyol ven armes a altres estats; d’ells, alguns no democràtics o no respectuosos amb els Drets Humans (Colòmbia, Israel ...).

La UE, empesa pels interessos de les multinacionals petrolíferes, fa intervencions militars directes, de la mà dels EUA i sota l’aixopluc de l’OTAN, al·legant guerra preventiva, ajuda humanitària i protecció de la població civil. Actualment hi ha soldats i armes espanyoles a diferents llocs del món, sota el nom de tropes de pacificació.

La guerra sempre condueix a una espiral de violència, de la qual és molt difícil sortir-ne. Cal remarcar que sobretot les dones i els infants en pateixen dramàticament les conseqüències.

Reconeixement dels Drets Humans. Ningú és il·legal. Dret a la llibertat i a la democràcia.

Els pobles d’Europa, beneficiaris del desenvolupament econòmic, tenen un deute amb els altres pobles del món.

El neoliberalisme, en la recerca del màxim benefici, ha provocat onades massives d’immigrants de països empobrits, com a mà d’obra il·limitada i barata, i ha fomentat l’explotació del treball infantil als països pobres, tot creant un nou esclavatge del segle XXI.

Amb l’excusa del terrorisme internacional vivim una “des-democratització” de la societat. Les actuacions repressives: estudiants anti-Bolonya, registres, detencions, /Directiva de la Vergonya /contra els immigrants, manifestants a la Cimera de Copenhaguen... tenen l’objectiu de desmobilitzar la societat i atemorir la població.

L’/Assemblea de Moviments Socials /EXIGEIX a la Unió Europea i, més properament, a l’Estat espanyol:

1. Suprimir les despeses militars i ordenar la retirada immediata de les tropes de l’Afganistan, PERQUÈ ÉS UNA GUERRA IMPERIALISTA.

2. Reconvertir la indústria d’armes en polítiques per al desenvolupament social, ACTUANT CONTRA L’ATUR, AFAVORINT EL FOMENT D’ECONOMIES A PETITA I MITJANA ESCALA i PROPORCIONANT AJUDES A SECTORS DESFAVORITS DE LA SOCIETAT.

3. Condonació del Deute Extern dels estats empobrits, REINVERTINT ELS BENEFICIS OBTINGUTS EN AJUDES AL SEU DESENVOLUPAMENT LOCAL.

4. Creació de noves vies i institucions de democràcia participativa QUE SIGUIN LA BASE D’UNA SOLIDARITAT ENTRE ELS POBLES.

M A N I F E S T A C I Ó Dia 24 de febrer a les 19h., des de Plaça Espanya fins a la Feixina

ASSEMBLEA DE MOVIMENTS SOCIALS/: /ASEMA, /ATTAC-Mallorca/, /Associació Juvenil Barri, Associació Veïns Bellver, CGT-Balears, Drets Humans de Mallorca, Entrepobles Mallorca, Fòrum Ciutadà de Mallorca, GOB, IGMAN Acció Solidària, Plataforma Ciutadana Gent de Marratxí, STEI-i, USO

PARTITS i FORMACIONS POLÍTIQUES: Assemblea per Mallorca, Esquerra Unida d’Illes Balears, Partit per un Món més Just, Revolta Global-Esquerra Anticapitalista.

Ilhem Moussaïd, candidata del Nou Partit Anticapistalista a les eleccions regionals franceses

Extret de REVOLTA GLOBAL / ESQUERRA ANTICAPITALISTA

Front un sistema capitalista mundial que enriqueix un 20% de persones en detriment del 80% restant, que manté una tercera part de la població per sota del llindar de la pobresa i que no permet a una quarta part de la humanitat accedir a l’aigua potable. Front un sistema capitalista mundial que posa en perill l’equilibri del planeta; que provoca l’escalfament global, la fusió dels gels i la desaparició d’espècies animals i vegetals, que exhaureix els nostres recursos minerals, forestals i energètics... hem de reaccionar i inventar entre totes i tots un altre sistema en què els infants estudiïn en lloc de treballar, en què els empleats no se suïcidin com a conseqüència de la pressió dels patrons i on la gent no hagi de dormir al carrer quan hi ha milers d’apartaments i d’immobles buits. Val a dir, un sistema on el diner no sigui el rei.

En aquesta òptica m’he compromès amb l’NPA i presento la meva candidatura a les properes eleccions regionals. La gratuïtat dels transports públics, la formació dels i les joves, la recuperació de les subvencions públiques atorgades a les empreses que acomiaden personal alhora que realitzen beneficis, el desenvolupament del teixit associatiu i no del clientelisme, la creació de llocs de treball, d’habitatges... vet aquí tot un seguit de problemes que realment m’importen i que fonamenten el meu compromís.

Nascuda a Avinyó fa 21 anys, militant feminista, internacionalista i anticapitalista, lluito contra les discriminacions i el racisme a les barriades populars, contra l’apartheid i la injustícia a Palestina. Espero aportar a Avinyó, al departament del Vaucluse i a la regió la meva contribució en favor d’un nou ordre on regnin la llibertat, la pau, la justícia, el respecte, la tolerància i la fraternitat.

Per Ilhem Moussaïd

La candidata del Partit Anticapitalista d’Avinyó combina el mocador islàmic amb el feminisme i el laïcisme (El Periódico de Catalunya, 18/2/2010)

Be, arriba a Catalunya el fals debat que ha provocat la presentació de la nostra candidata Ilhem Moussaid a França.

És un fals debat, ja que no es valora a Ilhem pel que és, una dona disposada a lluitar pels seus ideals ni a l'NPA, pel que és, un partit anticpaitalista oberta a totes les cultures.

Jo mateix, he treballat amb dones sahrauís que mentre porten la seva "melfa" son capaces de discutir, parlar i fins i tot oposar-se a 2 estats amb el seu convenciment ... és el cas d'Aminetu Haidar

He vist a dones "amb el cap tapat" que ens han donat moltes lliçons de valentia i de ser d'esquerres. Potser molts bocamolls haurien de revisar les fotos de "La Pasionaria" i de moltes altres lluitadores que en el nostre país i arreu d'Europa han portat el seu mocador.

Els anticapitalistes, no valorarem mai a una dona pel seu mocador, sino per les seves idees ... per això sempre estarem amb ILHAM MOUSSAID. Que tot l'enrenou serveixi per portar-la al Parlament i allà podrà demostrar el seu compromís social

Una candidata coberta amb el mocador islàmic ja és un fet excepcional a Europa. Si a més a més pertany a un partit trotskista, que fa bandera de la laïcitat i el feminisme, es converteix en un fenomen inèdit.

Aquest és el cas d’Ilhem Moussaid, una estudiant de 22 anys que concorre a les eleccions regionals franceses del mes vinent ocupant la quarta plaça de la llista del Nou Partit Anticapitalista (NPA) a Avinyó.

«La formació està integrada principalment per no creients però també hi ha creients. La diferència amb mi és que és visible», argumenta Moussaid, que no veu cap mena de contradicció entre el mocador blanc que oculta completament els seus cabells i la ideologia«de la verdadera esquerra, que defensa el feminisme i l’internacionalisme». «El sentit de la meva candidatura és donar veu a les dones i els homes sortits de barris populars», sosté.

El vel que porta Moussaid no és integral. Al coll hi llueix un mocador tipus kúfia palestina i va vestida a l’estil occidental, de manera púdica però no fosca. Tot i amb això, en ple debat sobre la prohibició del burca –símbol de l’integrisme islàmic–, la seva irrupció en l’escena política ha aixecat molta polseguera.

Per començar, en el seu mateix partit, dividit entre partidaris i detractors de presentar una candidata que exhibeix un signe religiós considerat també una mostra de submissió de la dona respecte a l’home. Els militants del departament de Valclusa que van donar suport a la inclusió de Moussaid a la llista han fet públic un comunicat que justifica aquesta decisió. «La fe és una qüestió privada que no ha de ser obstacle per a la participació en el nostre combat quan els fonaments laics, feministes i anticapitalistes són sincerament compartits», diu el text. Una bona part dels seus camarades opinen el contrari. «Portar signes (religiosos) en nom del partit és crear una ambigüitat que ens sembla inoportuna», indiquen en el seu contracomunicat. Un viu debat al qual s’ha sumat l’associació Ni Putes Ni Submises, que defensa els drets de les dones als barris desafavorits i aposta clarament per una llei antiburca.

La presidenta d’aquesta organització, Sihem Habchi, musulmana que advoca per un islam modern i tolerant, vol portar la candidatura de Moussaid davant els tribunals per considerar que la seva actitud és «antifeminista, antilaica i antirepublicana». Segons el seu parer, resulta«inconcebible exhibir una vestimenta que reflecteix la segregació de sexes, perquè la submissió de la dona està prohibida a la República». També deplora que la iniciativa es produeixi «quan als barris les noies i els nois estan lluitant contra l’obscurantisme rampant», que fa del vel «l’estendard del seu projecte de societat».

Aquestes crítiques han afectat profundament la candidata d’Avinyó. «La reacció de les feministes és el que em sembla més dur; jo no estic oprimida, i em sembla que això es veu. M’entristeix que vuit anys de la meva vida es redueixin al meu fulard, em fa pena sentir que la meva creença personal és un perill per als altres quan defenso l’amistat, el respecte, la tolerància, la solidaritat i la igualtat per a tots els éssers humans», ha declarat a Le Monde la noia, que responsabilitza Nicolas Sarkozy de la creació d’una «atmosfera islamofòbica».

Moussaid, que tampoc no considera incompatible la seva pràctica religiosa amb la seva posició favorable a l’avortament i la contracepció, s’ha trobat en l’ull d’un huracà destinat a desacreditar el cap de files de l’NPA, el popular carter Olivier Besancenot. Acusat de provocació i de manipulació amb l’únic objectiu de donar un cop mediàtic, tant la dreta com l’esquerra disfruten quan li aconsellen «rellegir Marx i la seva cita, ‘la religió és l’opi del poble’».

«No ens excusarem ara per recuperar el terreny als barris populars», es justifica el jove líder, que fa un any va refundar la Lliga Comunista amb la creació del Partit Anticapitalista.

Per als hereus de Trotski, el fet de conciliar la laïcitat, el feminisme i l’apertura als barris desafavorits està resultant un camí ple d’espines.