Digues als teus diputats que no vols més deute extern -

És important que participem en campanyes com aquesta.

Participa en aquesta ciberacció per a col·laborar, una vegada més, en la lluita per l'abolició del deute extern.

Fa ja més de 3 anys, el 7 de desembre de 2006, va entrar en vigor la Llei Reguladora de la Gestió del Deute Extern (38/2006). Aquesta llei va deixar pendent la reforma dels mecanismes que generen el deute extern, centrant-se en la gestió del deute una vegada ja existeix. Però en l'últim moment es va aconseguir incloure en aquesta llei una disposició addicional que emplaçava al Govern a reformar els dos grans mecanismes generadors de deute per a l'Estat espanyol, els crèdits del Fons d'Ajuda al Desenvolupament (FAD) i els fallits de les assegurances de crèdit a l'exportació atorgats per la Companyia Espanyola d'Assegurances de Crèdit a l'Exportació (CESCE).

Amb gairebé dos anys de retard el Govern ha presentat en el Congrés dels Diputats dos projectes de Llei amb els quals pretén complir amb l'obligació de reformar FAD i CESCE. Es tracta de la proposta de creació del Fons per a la Promoció del Desenvolupament (FONPRODE) i la de Reforma del Sistema de Suport Financer a la Internacionalització de l'empresa espanyola, que contempla la creació del Fons d'Internacionalització de l'Empresa – FIEM - i la reforma de CESCE.

Davant aquestes propostes la societat civil ha reaccionat ràpidament i de forma crítica, doncs els nous instruments que proposa el govern no garanteixen que es generi nou deute extern il·legítim ni impedirà que les grans empreses segueixin beneficiant-se a costa dels drets humans i el medi ambient dels països del Sud.

Davant això, la campanya Qui deu a Qui?, juntament amb gairebé un centenar d'organitzacions locals, estatals i internacionals, ha fet públic un document de preocupacions i demandes , que consideren claus per a acabar amb la problemàtica del deute i revertir la situació que pateixen els pobles del Sud, a fi que siguin tingudes en compte en els textos de Llei que s'estan tramitant en el Parlament.

En breu es tanca el termini perquè els diferents partits polítics del Congrés presentin esmenes a aquests dos projectes de Llei. A partir de llavors s'obrirà un període de negociacions primer en el Congrés i després en el Senat. Ara és el millor moment per a fer arribar als parlamentaris la nostra opinió, les demandes que pensem són claus perquè aquestes lleis beneficiïn als pobles del Sud.

Si voleu dir als diputats i diputades que no voleu que es generi més deute extern, o que es posi fre al suport públic per a empreses que violen els drets humans o destrueixin el medi ambient al Sud, podeu participar en la proposta de Qui deu a Qui?

En aquest sentit la campanya proposa que escrigueu a tots els diputats i diputades de la Comissió de Cooperació i d'Indústria, Comerç i Turisme, amb la voluntat que atenguin les demandes de Qui deu a Qui? a l'hora de fer les seves esmenes.

Podeu enviar la carta fent click als enllaços següents:

ENVIAR MENSAJE A LA COMISIÓN DE COOPERACIÓN

ENVIAR MENSAJE A LA COMISIÓN DE INDUSTRIA, COMERCIO Y TURISMO

IMPORTANT: si no et funcionen aquests enllaços, pots fer l'enviament des de la pàgina de Qui deu Qui? (http://www.quiendebeaquien.org/spip.php?article1718). Allà trobaràs un requadre amb el missatge que proposem enviar als diputats i diputades, que pots copiar al teu correu, així com les adreces a les que s'ha d'enviar. Al final d'aquest missatge trobaràs també les adreces i el text de la carta per si vols copiar-ho en un nou missatge i enviar-ho directament.

Si voleu més informació sobre les proposicions de Llei, podeu consultar la pàgina http://www.quiendebeaquien.org/spip.php?article1653 o posar-vos en contacte amb la campanya, i adherir-vos a les nostres demandes, a través del correu electrònic quiendebeaquien.estatal@gmail.com.

Gràcies per fer tanta difusió com pogueu d'aquest missatge.

Una abraçada i seguim en contacte

www.quiendebeaquien.org

Amagats darrera l'estatua d'Stalin

Si, moltes vegades els tenim amagats darrera d'Stalin i com a no saben fer-ho d'altra manera, són incapaços d'afrontar la realitat política i com el vell Stalin, reneguen de la pluralitat de l'esquerra, amb la prepotència i emparant-se en una vella idea, la de la modernitat per acabar amb la pluralitat.

A vegades, fins i tot, diuen parlar des d'un stalinisme, al que diuen van ajudar a fer caure, però del que han heretat tot el seu totalitarisme.

Són masses cops que els blogs i webs de l'esquerra social, i emparant-se en la nostra idea democràtica de respectar totes les opinions, rebem comentaris maleducats, totalitaris i excloients.

Son gent que diuen parlar en nom dels que estan al poder, dins del tripartit, entenc que d'una forma informal, però que possiblement denoten una forma de fer política que cada vegada més s'allunya dels moviments socials, de la idea de transformació social. Moltes vegades, defensant el capitalisme i les polítiques d'uns socis que haurien de ser incòmodes per qualsevol partit d'esquerres.

Segurament, hi ha una certa dosi d'incomoditat en l'interior d'aquesta gent, que poc a poc s'allunyen dels seus ideals, defensats en molts moments. A canvi reben el premi de poder-se tractar amb "persones responsables", de tocar el poder i gaudir-lo sense plantejar-se, en cap moment, allò que encara es pot llegir als seus programes, la transformació de la societat, la interacció amb els moviments socials.

Una incomoditat, que fa evident el seu allunyament dels moviments socials que son ara qualificats com a "grups d'anarquistes i trotskistes", allunyats de les lluites dels que es resisteixen a la crisi plantant cara al capitalisme, allunyats de llocs de reunió com el Fòrum Social Català, on els moviments socials, a manca d'altres referents polítics, analitzen la realitat i proposen transformar-la.

Una incomoditat, que els porta a assumir la modernitat com a arma, quan aquesta no és un plantejament polític. Els plantejaments polítics des de l'esquerra, son aquells que volen transformar la realitat i sobretot, que volen acabar amb el capitalisme i proposen una societat més justa ... el socialisme.

Des de l'esquerra i els que volem transformar la societat, estem acostumats a sentir la cançoneta de que estem antiquats, que som d'altre temps ... això de voler canviar la societat ... es massa important, els espanta massa. Que fossin els liberals, els que ens ho diguin, mira, però el que més sorprèn, és que sigui des de la pròpia "esquerra" faci por la transformació social.

L'esquerra social ha de ser una ESQUERRA ANTICAPITALISTA, cal treballar al voltant d'aquesta idea.

VIENTO SUR: per una esquerra alternativa

SUSCRÍBETE A LA REVISTA VIENTO SUR
https://www.vientosur.info/suscribirseavientosur/index.php

FABREGAS I DE CARALT: Per la defensa del patrimoni, per la defensa de la ciutat de Mataró

Avui llegia la notícia de la imputació de l'alcalde de Mataró, en Joan Antoni Baron, i del regidor d'urbanisme, Ramon Bassas, per l'afer del desmuntatge de la fàbrica FABREGAS I CARALT i he recordat ja vells temps per a mi, quan vaig ser, de forma molt breu, regidor de l'Ajuntament de Mataró.

Recordo quan el llavors el meu partit, ICV, estava disposat a donar la cara. Estava molt clar que no calia desmuntar una fàbrica, un edifici protegit pel propi Ajuntament amb la màxima qualificació (A) i per tant considerat com a patrimoni de la ciutat per tal que vingués a la ciutat l'anomenada "locomotora comercial" comercialment anomenada EL CORTE INGLÉS. He de confessar que no vaig entendre el que va passar després, quan el llavors meu partit va canviar d'opinió, situant-se amb els volien canviar de lloc la fàbrica, però ara mateix no voldria entrar en cap debat ni ferir a ningú ... les pressions hi van ser, jo mateix les vaig patir, però pensava que resistiríem, no va ser així.

Els arguments per utilitzar els diners que comportaria situar un establiment de la multinacional del comerç al carrer Biada, eren recurrents, sense sentit i molt poc d'esquerres, a més es volia criminalitzar als que pensàvem el contrari.

Es va voler confondre l'opinió pública dient que els que defensàvem el patrimoni de la ciutat anàvem en contra del progrés, que anàvem en contra del desenvolupament comercial de la ciutat i de una suposada "locomotora" que en molts llocs, més que "locomotora" s'ha mostrat com a una "demolidora" del comerç local. Es va voler dir que estàvem en contra de la creació de llocs de treball i aquesta setmana mateix, he rebut missatges en els que es "defensa la creació de llocs de treball que significaria la vinguda d'EL CORTE INGLÉS" donant per suposat que la destrucció del patrimoni de la ciutat és progrés (suposo).

Al meu entendre, i com s'encarreguen de mostrar dia a dia, la defensa del patrimoni natural o arquitectònic no tenen res de contrari al progrés, els fets del dia a dia i la destrucció del planeta ens ho demostren dia a dia. No estan tan llunyans els dies en els que es defensava que una fàbrica contaminés i destruís el seu entorn natural, ja que el seu manteniment significava el manteniment d'uns llocs de treball ... els diners que s'havien d'utilitzar en del manteniment d'una activitat neta, anaven a la butxaca dels particulars, els accionistes de multinacionals, ignorant el benestar dels ciutadans.

A Mataró, ens volen vendre que allò que ens fa diferents d'altres ciutats, el nostre patrimoni arquitectònic es pot destruir o es pot canviar de lloc de forma capritxosa, quan la defensa d'aquest patrimoni és el que ens mostra com a diferents, com el que som, una ciutat amb personalitat i que tot i estar només a 25 km d'una gran urb com a Barcelona, parlem amb orgull de ser mataronins.

És molt dubtós, que un comerç que podem trobar a qualsevol lloc de Catalunya i Espanya i els que l'envoltaran i que tots i totes sabem quins noms tindran, puguin dinamitzar una ciutat que hauria de confiar MOLT MÉS en els seus comerciants, en els seus ciutadans ... segurament, per aquest camí ens convertirem en una altra ciutat dormitori, en un altre punt sense personalitat al voltant de la gran ciutat ... a mi no m'agradaria

A més, crec que a aquestes alçades ningú pot creure que la suposada "locomotora comercial" condicionés la seva vinguda a situar-se en un punt concret de la ciutat, quan hi han molts punts similars a la ciutat. Les empreses capitalistes no tenen res de capritxoses ... el seu objectiu es guanyar diners, ja sigui al carrer Biada o al Camí Reial o en d'altres llocs (que tots els que han estudiat el tema saben que hi son)

Sento que en Joan Antoni o en Ramon, ara passin una mala estona. Saben el que penso sobre el tema i que estic pel manteniment del patrimoni de la ciutat al seu lloc, que sóc partidari que els diners que reportaria la vinguda de la "locomotora comercial" s'haurien d'invertir en millorar les condicions de vida dels nostres conciutadans i no en traslladar el que és intraslladable. Aquesta és la veritable postura de la gent que és d'esquerres (això és el que penso)

IZQUIERDA ANTICAPITALISTA CON AMINETU HAIDAR Y CON LOS SAHARAUIS

nviado por miguelur el Lun, 30/11/2009 - 10:28

Izquierda Anticapitalista

Aminetu Haidar, el pasado 14 de noviembre, fue deportada por la policía marroquí, después de serle retirado su pasaporte, hacia la isla de Lanzarote, donde ha sido retenida por la fuerza por el gobierno socialista de España.

Tras 15 días en huelga de hambre, por parte de Aminetu Haidar, debemos denunciar la indigna posición del gobierno de España que en este caso se muestra cómplice de un estado, el marroquí, caracterizado por la violación sistemática de los drechos activistas por los derechos humanos marroquís, pero también y como es el caso de Aminetu Haidar, de aislar, encarcelar, torturar y deportar a los activistas saharauis, que desde su lucha pacífica, solo pretenden que se cumpla la legalidad internacional: la realización de un referéndum de autodeterminación, paso previo para la independencia del Sahara Occidental.

Mostramos nuestro apoyo a Aminetu Haidar y a todo el movimiento solidario con el Sahara en su lucha para que se cumpla la legislación internacional, que obliga a respetar la voluntad de Aminetu Haidar, de volver a su país, donde vive, y donde encabeza la lucha pacífica de los saharauis que viven en los Territorios Ocupados del Sahara Occidental. Por ello:

Denunciamos la actitud cómplice del gobierno del PSOE, respecto el gobierno de Marruecos, que deportó, incumpliendo la legislación internacional, Aminetu Haidar hacia Lanzarote

Denunciamos la falta de atención del gobierno del PSOE, respecto la activista saharaui, a la que no solo no ha apoyado en su legítima aspiración de retornar a su país, sino que la presiona desde el primer momento para que desista en su actitud.

Apoyamos al movimiento pro saharaui español, en sus llamamientos a la movilización social, por lo que IZQUIERDA ANTICAPITALISTA, se adhiere al llamamiento a viajar a Lanzarote para mostrar el apoyo de todas las personas solidarias a Aminetu Haidar

Asimismo, nos sumamos a todas las movilizaciones que se produzcan a nivel español, en apoyo de la activista saharaui

También denunciamos la situación de los 7 presos políticos detenidos en Casablanca el pasado 8 de octubre, desaparecidos desde entonces y bajo la amenaza de un “consejo de guerra” y la vulneración constante de los Derechos Humanos que padece la población civil saharaui.

Hay que exigir al gobierno del estado español un compromiso en la defensa de los derechos humanos y en la de los derechos de un pueblo, el saharaui, pendiente de un proceso de descolonización que debería encabezar nuestro país. Dicho proceso, obliga a vivir desde hace ya casi 35 años a una parte importante de la población saharaui en los Campamentos de Refugiados de Tindouf y otra parte importante, bajo un régimen de terror, en los Territorios Ocupados por Marruecos del Sahara Occidental.

Por todo ello, reiteramos nuestro llamamiento a apoyar todas las movilizaciones del movimiento español de solidaridad con el pueblo saharaui.

Chiusa la Conferenza di Sinistra Critica. Eletti i tre portavoce: Flavia D'Angeli, Franco Turigliatto e Piero Maestri

Costruiamo un movimento contro la crisi e il razzismo. Alle Regionali liste alternativa alla destra e al Pd»

Si è chiuso il Congresso nazionale di Sinistra Critica, organizzazione della sinistra anticapitalista nata da una scissione del Prc al tempo del governo Prodi. La Conferenza, che si è tenuta a Bellaria, ha approvato con 146 voti, 15 astensioni e nessun voto contrario la mozione conclusiva e eletto il nuovo Coordinamento nazionale di 42 membri. Questo ha poi eletto i tre portavoce dell'organizzazione che, come da Statuto, non prevede la carica di segretario o leader nazionale. I tre portavoce sono Flavia D'Angeli, già candidata alle scorse politiche alla carica di premier, l'ex senatore "ribelle" Franco Turigliatto e il pacifista milanese Piero Maestri.

«Siamo di fronte a una crisi economica strutturale a cui occorre rispondere con una piattaforma adeguata» dice la mozione conclusiva. Tra le proposte di Sinistra Critica, la Riduzione d'orario a parità di salario, il salario minimo per legge, la nazionalizzazione delle aziende a rischio chiusura e poi un piano di urgenza sociale su servizi sociali e contro la privatizzazione dei beni comuni, a partire dall'acqua. Sinistra Critica si batte poi per una «prospettiva ecologista», la riduzione drastica delle spese militari e l'uscita dell'Italia dalle missioni di guerra.

Per quello che riguarda la crisi della sinistra italiana, Sc rilancia la necessità di costruire, da capo, «una nuova sinistra anticapitalista» a partire dall'autonomia politica dal Pd e quindi dall'alternatività rigorosa al centrosinistra.

Al resto della sinistra politica, sociale e sindacale due proposte: «Costruire un movimento contro la crisi e il razzismo» che prefiguri la cacciata di Berlusconi e per le prossime elezioni regionali una coalizione di forze anticapitaliste, ecologiste, di movimento per costruire liste alternative al centrodestra e al centrosinistra in tutte le Regioni.

Sinistra Critica darà via a una Campagna nazionale contro la crisi e il razzismo, riattiverà in Italia la Rete delle Marce Europee contro la disoccupazione, organizzerà una partecipazione al controvertice di Copenaghen sul riscaldamento climatico e avvierà una Scuola di Formazione politica attorno al Centro Studi Livio Maitan.

http://www.facebook.com/l/62732;www.sinistracritica.org

A Itàlia, Berlusconi ... a Arenys ... la provocació

A Itàlia també tenen problemes amb la llibertat d'expressió. Allà, Berlusconi, una persona molt, molt, molt de dretes, vol utilitzar el seu poder i tota la maquinària de l'estat per tal d'intimidar, de limitar el dret d'expressió a aquells mitjans que com LA REPUBBLICA, s'atreveixen a criticar-lo, a informar d'aquelles coses que posarien vermella a qualsevol persona. A Itàlia, el Primer Ministre, utilitza tot el poder de l'estat per tal de limitar la llibertat d'expressió.

Aquí l'estat, no sols vol limitar la llibertat d'expressió, sino que utilitza elements provocadors per tal de defensar allò que un govern d'esquerres no hauria de defensar mai. Es lamentable, doncs, tenir que demanar la llibertat d'expressió dins d'estats democràtics. Es lamentable que els representants de l'estat, a Espanya, es comportin com ho fan ... de forma provocadora, airejant el seu passat antidemocràtic ... en fi, allò del talante, crec, sols s'utilitza en algunes ocasions

Libertà di stampa. Crescono le adesioni per la manifestazione del 19 settembre a Roma
Appuntamento dalle 16 a Piazza del Popolo

ROMA - Le adesioni per la manifestazione indetta dalla Federazione Nazionale della Stampa a Roma per il 19 settembre continuano a crescere. Associazioni del mondo cattolico, laiche, movimenti per la pace e per l'ambiente, partiti politici. Tutti uniti dalla volontà di manifestare per la difesa dei valori racchiusi nell'Art.21 della Costituzione, per la libertà di informazione e di espressione, contro ogni censura e bavaglio, per un un'informazione che dia voce ai problemi reali della quotidianità. Il gruppo creato da Dazebao su Facebook, Difendiamo la libertà di stampa e il diritto all'informazione, ha già raccolto oltre mille adesioni. Intanto anche l'appello dei tre giuristi firmato da Franco Cordero, Stefano Rodotà e Gustavo Zagrebelsky e lanciato dal quotidiano Repubblica continua a registrare migliaia di firme. Tutto ciò fa presupporre che il prossimo 19 la mobilitazione per la manifestazione indetta dal FNSI sarà imponente.
Qualche giorno fa anche la Federazione dei giornalisti europei (Efj), che fa parte della Federazione Internazionale (Ifj), ha condannato "le vendetta mediatica" del presidente del Consiglio Silvio Berlusconi, riferendosi alla querela a 'Repubblica' e al francese 'Nouvel Observateur' e "all'attacco" ad 'Avvenire'. In un comunicato il segretario generale dell'Efj e dell'Ifj Aidan White ha affermato che il premier "sta mettendo a rischio la libertà di informazione cercando di usare la legge per intimidire i giornalisti e soffocando i reportage