dimarts, 10 de setembre del 2013

L'esquerra també ha de defensar els drets nacionals de Catalunya


Escric aquest post amb  tot el respecte però des de la incomprensió que he de manisfestar respecte una part important de l'esquerra d'aquest país. Em refereixo a aquelles persones i organitzacions que es resisteixen a donar suport a mobilitzacions com la Via Catalana o que busquen aixopluc en d'altres mobilitzacions legítimes, com l'Encerclem la Caixa del Procés Constituent, a la que dono total suport, per tal de no tenir que definir-se davant un tema com el nacional català o no tenir que donar suport a una futura República Catalana socialista, que haurà de buscar el seu lloc dins la Península Ibèrica, Europa o el Món.


Un dels arguments que més lamento és aquell que deixa en mans de la burgesia o els "convergents" el patrimoni de nacionalisme català i obliden les veritables arrels populars del catalanisme. Obliden que la proclamació de les diferents repúbliques catalanes sempre s'han fet en defensa dels drets del poble, contra els privilegis d'una minoria, com el 1641 o han renunciat fins i tot a ser, en nom de la solidaritat amb la resta dels pobles d'Espanya (a la 2ª República Espanyola) i han configurat veritables estats socials on han participat, amb tensions (cal reconexer-ho) tota l'esquerra del país: des del republicanisme més moderat  al socialisme català, el comunisme en totes les seves branques o l'anarcosindicalisme.

Fins avui, aquestes proclamacions republicanes, sempre s'han fet des de l'esquerra, contra la voluntat de la dreta. Avui, gran part de l'esquerra institucional, sembla haver canviat de bàndol. Enlloc d'acompanyar i promoure la voluntat popular s'embranca en federalismes imposibles o amagant-se darrera d'argument incomprensibles.

Quan parlo de federalismes imposibles, parlo d'aquells que no son acceptats per ningú, ni aquí ni allà. Arguments incomprensibles, quan volen deixar el patrimoni nacional català en mans de la dreta i s'amaguen davant les mobilitzacions massives o fins i tot utilitzant arguments com aquells que la independència divideix la societat catalana, quan el que divideix realment és que no és deixi expressar aquest sentiment reivindicatiu de forma democràtica.

Quan es defensava la democràcia o els drets sindicals, alú pensava en que naixò podria dividir la societat entre els/les que les volien i els/les que no? La resposta i aquí recuperem l'esperit de l'Assemblea de Catalunya, quan aquesta defensava el dret d'autodeterminació dels catalans.

Espero que la propera proclamació de la República Catalana sigui exitosa i també, com les altres, es faci en defensa dels drets del poble: les llibertats nacionals i individuals i sigue, un altre cop, una república social, exemple de solidaritat i justícia per a d'altres pobles

dijous, 28 de juny del 2012

TOTS I TOTES AMB LA GENT DEL TERCER MÓN amb la gent que treballa perque tothom tingui una vida digna. Que la crisi la pagui qui l'ha creat

Hi ha fets i coses que indignen i les retallades en cooperació no sols indignen sino que també demostren  quines persones ens governen i com d'antiquats són els plantejaments d'aquestes persones que en un moment donat no sols ens retallen la sanitat, l'educació o no són capaços de defensar la nostra llengua tal com és mereix. Quan la gent que ens governa ja no arriba a demanar o a teoritzar el "peix al cove" simplement es conforma amb l'arengada.

No entenc els governs que per una banda justifiquen dia a dia les retallades, justifica que les persones no poden tenir aquella serveis que han guanyat dia a dia, treballant seriosament, donant la cara dia a dia.

Ens volen vendre que la transformació dels serveis en mals serveis són producte de la necessitat, quan són producte de la mala gestió, del despreci per les persones. Exemple, avui mateix, el tren ple de persones que utilitzen el transport públic: temperatura al vagó 35º: justificació: les retallades. La realitat: no els importen les persones. Mantenir un servei correcte és producte de la voluntat de mantenir-lo, de res més

En canvi, hi ha mala gestió de negocis privats: els bancs juguen a especular i els surt malament. Solució: l'estat demana i ens fa pagar a tothom allò que hauríen de pagar els especuladors. És allò tan manit de Privatitzar els beneficis, socialitzar les pèrdues. Socialitzar les pèrdues de persones que han especulat, és producte de governs insensibles, que prefereixen que els nostres avis paguin per accedir a la sanitat, enlloc d'exigir als poderosos que paguin per allò que no han guanyat.

Però el tema de la cooperació al desenvolupament ja supera tots els límits. És vergonyós que els nostres governs deixin en l'estadaca a les ONGDS. ÉS PROPI DE GOVERNS INDIGNES, de governs sense cap mena de sensibilitat, que s'atreveixen a dir-nos que la cooperació cau un 70% i es queden tan amples ... però més enllà d'això, no paguen ni tan sols el que s'han compromès a apagar, obligant a milers de voluntaris a deambular, intentant justificar allò que mai s'ha demanat justificar, a posar pegues que no és poden justificar de cap manera. Però el que és més important, essent incapaços de cooperar amb aquella gent que es more de gana per culpa de que a Europa i d'altres llocs tinguem una societat basada en el consum excessiu de recursos.

Tot el que ens diuen en la cooperació es mentida. Cal continuar cooperant amb el Tercer Món i no es poden justificar, de cap manera, les retallades. En aquest moment, de dificultat es quan cal continuar amb la cooperació, és quan cal continuar recolzant a aquelles persones que malviuen perque nosaltres poguem mantenir una societat que despilfarra per totes les bandes.

Estic orgullós de la gent que avui s'ha tancat a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, perque són gent digna, que lluiten per mantenir la nostra dignitat com a societat. És miserable que a persones com la NOSTRA NÚRIA SALAMÉ, no la deixin anar als lavabos, no la deixin menjar ... per  sort de tots nosaltres ella aguantarà i una altre cop ... sense dir gaire ... ens demostrarà qui són els indignes.

TOTS I TOTES AMB LES ONGDs ... TOTS I TOTES HEM D'ESTAR AMB LA GENT QUE VOL SALVAR LA COOPERACIÓ CATALANA ... TOTS I TOTES CONTRA LES RETALLADES ALS QUE PASSEN FAM I MALALTIES ... TOTS I TOTES, PERQUE ES RETALLIN I PAGUIN ELS QUE TENEN L CULPA DEL QUE PASSA ...




Les ONG catalanes decideixen tancar-se indefinidament a la seu de l'Agència Catalana de Cooperació.
Demanen una reunió amb el President Mas o amb el conseller d'Economia ja que s'està fent desaparèixer la política catalana de cooperació.
Barcelona, 28 de juny.- Representants de la Confederació Catalana d'ONG (formada per la Federació Catalana d'ONG per al desenvolupament, la Federació Catalana d'ONG per la Pau i la Federació Catalana d'ONG de Drets Humans), han decidit, en nom de tot el sector, passar aquesta nit a la seu de l'Agència Catalana de Cooperació (ACCD) com a avantsala del tancament indefinit que hi inicien des d'avui.
   La decisió l'han pres fa una hora en assemblea, després que una cinquantena d'ells estiguin ocupant des del matí la seu de l'ACCD a Barcelona. El president de la Confederació (integrada per 118 ONG de Catalunya), Francesc Mateu, ha explicat que la tancada indefinida és “la única resposta digna que podem donar” davant la impossibilitat de traslladar les seves reivindicacions al President Mas o bé al conseller d'Economia i Finances de la Generalitat. Aquesta ha estat la sol.licitud de la Confederació durant la tancada del matí però ni Mas ni Mas-Colell s'han comunicat encara amb cap representant del col.lectiu d'ONG.
 El col.lectiu s'ha mostrat consternat perquè tot i que a la tancada hi ha persones que ultrapassen els 60 anys d'edat, no se'ls està permetent ni utilitzar el sanitari ni tenir accés a menjar o beguda.
   Al llarg del matí, un centenar de representants d'ONG de Catalunya han ocupat pacíficament el vestíbul i l'exterior de la seu de l'ACCD per denunciar no només les retallades del 81% en el pressupost de la política pública de cooperació, drets humans i pau, sinó també els impagaments arbitraris de la Generalitat. Ambdues decisions han provocat l'aturada de projectes als països empobrits i a casa nostra, l'endeutament insostenible de les ONG catalanes i una onada d'expedients de regulació del seu personal arreu del món.
   Aquest tancament indefinit s'emmarca en un seguit d'accions que les ONG han endegat aquesta setmana i que inclouen la publicació i difusió d'una carta oberta al President Mas, la difusió de cartes i vídeos de queixa de beneficiaris dels països empobrits afectats per la paralització dels projectes i la realització d'un debat públic amb polítics. Les ONG s'han reunit també, en el marc d'aquesta campanya, amb la Vicepresidenta Ortega i el Síndic de Greuges.
Informació de suport:
Exposició d'arguments contra el desmantellament de la política pública de cooperació:
Vídeos d'ONGD sòcies o contraparts de països empobrits:
Més informació: Premsa FCONGD: 659 55 73 16
Francesc Mateu, president Confederació Catalana d'ONG: 615 569 226

dissabte, 9 de juny del 2012

Per un pensament crític des de les lluites socials

Quan es parla de recat segurament volen dir allò que ens diuen sempre els que sempre tenen raó i que sempre parlen perque fan com els endenvinadors de pacotilla ... en diuen moltes i potser n'encerten una. El que es diferent entre els que ara promouen el rescat i els endevinadors de fireta es que aquells continuaran amb les butxaques ben plenes (i és això el que sempre encerten)

El problema dels polítics que van jugar a especular amb el que és públic, dels gestors bancaris que es van inventar deu mil fòrmules de jugar amb els nostres pobres estalvis i els economistes neolliberals que ara ens parlen com a si fossin apòstols de l'apocalipsi, demanant una intervenció d'Espanya des de Europa, farien be de recordar que en el seu dia no sols van dissenyar (els que en sabien suficient) els mecanismes que ens han portat a aquesta situació creant boles especulatives i defensant aquestes en nom del lliure mercat o negant la crisi fins que va ser tan evident que no la van poder negar. Aquests mateixos polítics, aquests mateixos economistes que feien de "gurus" del lliuremercat, ara fan de vidents de l'intervenció, fan de lectors de boles de vidre en les que es diu que ara cal deixar de banda el mercat.

Quina colla! Ara fan evident allò que ens deien els nostres clàssics i que sempre van fugir dels "economistes de moda": quan tot anava be pels poderosos: CALIA PRIVATITZAR ELS BENEFICIS, quan es fa evident l'estafa i mentre els treballadors i les classes populars perden tot el que tenen: CAL SOCIALITZAR LES PÈRDUES, cal evitar que els que ens han portat fins aquí vagin a la pressó, cal evitar que els deixin en evidència

Potser cal dir la veritat, i ens cal fer fora aquests polítics que van a Europa i es converteixen en els bufons en el dinar dels poderosos que no son altres que els bancs i el sistema financer que havia jugat a especular i a fer-nos pagar per les nostres cases allò que no valien. Cal reberlar-nos en contra dels que havien especulat amb el territori en nom dels nostres ajuntaments, cal dir mentiders a aquells que essent "economistes mediàtics" ens venien les bondats del mercat i ara ... les bondats de la intervenció, per salvar els especuladors.

Aquests economistes i polítics que per salvar a especuladors ens proposen retallar els nostres drets socials, a desmuntar la sanitat pública, que per salvar els especuladors no sols posen en dubte els professionals de les nostres escoles sino que també volen fer-les pitjors .... es clar, ells porten els seus fills a escoles privades on les retallades no arribaran mai.

Cal posar-nos a treballar i a desenvolupar un pensament crític que pugui canviar la societat de forma real i radical. Està molt be que fem assemblees però ara toca introduir aquest pensament crític a la societat. Com diu l'italià Antonio Negri, cal impulsar les lluites dins d'una societat en crisi i cal desenvolupar aquest pensament crític però NO HI HA CREACIÓ DEL PENSAMENT CRÍTIC FORA DE LES LLUITES SOCIALS ... cal pensar en el POTERE COSTITUENTE DELLE LOTTE  (suposo que con cal traducció)

dilluns, 31 d’octubre del 2011

ANTICAPITALISTES A MATARÓ I EL MARESME


Des del grup de suport a ANTICAPITALISTES i des de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista del Maresme, adjuntem a continuació un dossier informatiu -que també s'adreça a l'opinió pública, mitjans i premsa comarcal- relacionat amb la candidatura anticapitalista que es presenta a les eleccions generals del 20 de novembre.

El Maresme, octubre/novembre de 2011

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKJbusQjXPGM2br0d18sSoSAlw30IsULNtiKtLU7g3MNFdnrLbxpGSLunrV16_RUP_KKvva2ae0EJbUuaevZw5lpHV4zc3XRYl_62WUQ_YLZ60aY2Vw3YLryrTAglour8huYLue4Nh5hE/s175/logo_izquierda_anticapitalista_120.png

DECLARACIÓ D'ANTICAPITALISTES, COMARCA DEL MARESME.

Vivim en un context general caracteritzat per l'increment dels efectes de la crisi capitalista en tots els àmbits (econòmic, social, ecològic, etc.) i per una pèrdua de legitimitat de les institucions polítiques sotmeses als dictats dels organismes financers, empresarials i mercantils, agreujada per una fallida de la democràcia representativa i reforçada per una legislació electoral discriminatòria cap a les opcions que, com la nostra, es troben al marge del relat dominant del bipartidisme i de les altres opcions subalternes.

Al mateix temps, però, alguns senyals apunten cap a una repolitizació social que té en el moviment del 15-M un dels seus referents més actius i innovadors. Els moviments ciutadans, les resistències des dels sectors més directament assetjats per la crisi i el propi 15-M tenen la seva pròpia dinàmica i així ha de ser, evitant la seva instrumentalització partidista i fomentant les seves formes i pràctiques d'acció i coordinació.

En el terreny polític apareix un espai obert a la confluència d'una esquerra combativa, lligada a les lluites i diferenciada de les pràctiques de la política convencional. És en aquest àmbit on actúa ANTICAPITALISTES com a candidatura que aspira a ser un referent obert a les eleccions i, sobretot, en la dinamització d'un pol anticapitalista, feminista, ecologista, internacionalista i sobiranista a l'esquerra i que impulsi les lluites des de la base i en el dia a dia.

ANTICAPITALISTES és una proposta oberta i en construcció que inclou organitzacions polítiques anticapitalistes -com Revolta Global-EA, LI i E.Ll.-, i activistes independents.
Aquesta candidatura ha fet un treball previ de denúncia i desafiament de la llei electoral que obliga a les organitzacions extraparlamentàries a recollir avals signats en un nombre que correspon al 0.1% del cens electoral de cada provincia (S'adjunta informació sobre la recollida d'avals a Catalunya).

A la comarca del Maresme ANTICAPITALISTES compta amb un grup de suport i una presència a vàries localitats des de Tiana fins a Malgrat, passant per El Masnou, Premià de Mar, Premià de Dalt, Vilassar de Mar, Cabrera, Argentona, Mataró, Caldetes i Calella.
A la llista electoral de la "provincia" de Barcelona, el Maresme hi aporta els següents candidats i candidates:
-Pep Riera, independent, membre fundador de l'Unió de Pagesos i activista en les lluites en defensa del territori, l'agricultura i el dret de decidir, entre moltes altres activitats comarcals i nacionals.
-Gisela Baz, membre de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista. Activista del 15-M i procedent del moviment estudiantil.
-Toni Guirao, membre de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista. Activista en el camp de la solidaritat internacional, moviments ciutadans i referent de l'esquerra a la ciutat de Mataró.

INFORMACIONS GENERALS DE LA CANDIDATURA ANTICAPITALISTES (cliqueu damunt dels textos)

Desobeeix: lema de campanya d’Anticapitalistes

La candidatura Anticapitalistes ha presentat avui els seu lema de campanya. El lema escollit per Anticapitalistes és "Desobeeix". La candidatura realitzarà una campanya gràfica amb cartells i materials on apareixen personatges representants dels diferents poders de l’actual sistema, econòmic, polític, financer...als que la candidatura demana que es desobeeixin.

Anticapitalistes presenta les candidatures de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona


CONTACTEU AMB ANTICAPITALISTES AL MARESME:
e.mails:
revoltapremia@gmail.com
revoltaglobalmataro@gmail.com

blogs:
http://toniguirao.blogspot.com/
http://premiademarx.blogspot.com/
http://alesquerradelalluita.blogspot.com/
http://gisela86.blogspot.com/


diumenge, 30 d’octubre del 2011

OBJECTIU: CANVIAR LA SOCIETAT ... No caçar vots


En moments com els que vivim de crisi profunda i en el que segurament cal parlar i discutir d'un canvi de sistema, va es presenta l'ocasió de parlar de política.

Aquests dies, pensant, crec que val la pena parlar no de si cal canviar la societat sino COM l'hem de canviar. Anem massa per les branques i potser algú pensarà que no es pot anar massa ràpid, però al temps crec que cal recuperar l'esperit d'aquells que van donar la vida per una idea, per una revolució que van arribar a fer i que va triomfar en els seus i els nostres cors.

Ara també és el moment de portar les nostres idees a la societat, molt més enllà del 15M i és el moment de fer-ho sense caure en els errors dels "grans" partits. Com a gent que volem canviar la societat cal que aprofitem qualsevol situació per tal de fer arribar les nostres idees. Qui promou l'abstenció no està canviant la societat, sols es posiciona davant d'un esdeveniment, en aquest cas unes eleccions al parlament espanyol, que podem discutir si son o no son nostres.

El que tinc clar, és que cal que fem política i que espliquem la nostra idea del que és la política sense complexes. En un entorn desfavorable, fins i tot amb tints antidemocràtics, on els més dèbils es veuen obligats a recollir "avals" i moltes vegades fins i tot s'anulen els que legalment s'han aconseguit per presentar alguna candidatura

El que cal esplicar és que l'alternativa no està entre 2 grans empreses electorals, que a la fi ens proposen el mateix, amb certs titns cap a un costat o l'altre. Ni tampoc està entre aquests o els apèndix del sistema, que des de l'esquerra o des de la dreta, sols serveixen per maquillar un sistema injust i que en gran part no es plantejen canviar la societat.

Jo no entenc com entre els més propers a nosaltres pràcticament no s'ha aixecat cap veu per tal de denunciar la injustícia de tenir que recollir els avals. No entenc com fins i tot alguna vegada m'han intentat justificar aquest fet i m'han volgut fer veure que fins i tot era convenient. Potser esperaven ... com PP i PSOE, excloure a tots aquells que molesten, encara que això també signifiqués excloure a alguns dels que no molesten. O potser volien recollir els vots dels descontents

Segur que no podem plantejar els propers 15 dies de campanya com una cacera de vots, no som ni volem ser com els que formen l'arc parlamentari. El nostre objectiu: fer córrer les nostres idees, fer córrer la idea que la nostra societat pot canviar, que el sistema pot canviar ... que les idees dels joves dels anys 30 del S.XX, la seva il·lusió, el seu convenciment, és el que pot permetre canviar la nostra societat

dissabte, 3 de setembre del 2011

JO NO ACATO LES SEVES LLEIS


És important que ens mobilitzem i que socialment reaccionem comtra les agressions. Primer les socials (tancament de serveis bàsics com els sanitaris o de recursos educatius)
Ara també ens agredeixen nacionalment: volen convertir el català en una llengua marginal. Cal que defensem el nostre sistema educatiu, CAL QUE DEFENSEM LA NOSTRA LLENGUA

CAL MOBILITZACIONS A TOT ARREU!!!

En defensa dels nostres drets, dels serveis socials, en defensa de la nostra llengua, en definitiva, pels drets de Catalunya, pels drets dels pobles, pels DRETS HUMANS!

JO NO ACATO LES SEVES LLEIS

dissabte, 27 d’agost del 2011

La REVOLTA AL SAHARA OCCIDENTAL a la UNIVERSITAT D'ESTIU de REVOLTA GLOBAL / ESQUERRA ANTICAPITALISTA

A la 2ª Universitat d'Estiu de Revolta Global / Esquerra Anticapitalista, hi va haver espai, un altre cop per al Sàhara Occidental i aquesta vegada compartint el taller REVOLTA AL SAHARA OCCIDENTAL, amb el company YAMANI de VIA DEMOCRÀTICA, l'únic partit del Marroc que de forma activa, defensa la autodeterminació del poble sahrauí. Però no sols això, situa aquesta perspectiva, en la de l'alliberament i l'assoliment de una veritable democràcia al Marroc.

Coincidiem en l'anàlisi de la manca de democràcia al Marroc, on els crítics del sistema són tancats a les presons i tractats, tal com hem denunciat moltes vegades els activistes sahrauís. Des de Via Democràtica, també com ho fem nosaltres des del moviment pro saharauí, denuncien la manca de voluntat de realitzar el referèndum d'autodeterminació sahrauí, ja que la familia reial marroquina, ha fet de l'annexió del Sàhara un tema tabú que no poden qüestionar ni els més propers al règim actual, ja que considera que un qüestionament d'aquest tema podria acabar, fins i tot, amb la pròpia monarquia, un cop aquesta ha perdut una gran part del seu poder religiós.

Des de Via Democràtica es denuncia que la "nova Constitució del Marroc" no és més que una carta atorada amb la única missió d'enganyar al poble i la premsa internacional (sobretot de França i Estats Units)  ja que no respon ni a les inquietuds socials ni nacionals marroquines, sobretot en un moment en el que les Revoltes del Món Àrab també s'estan desenvolupant al Marroc i la millor forma d'amagar la situació (com també es fa amb els sahrauís) és posar una suposada pantalla democràtica, quan el que es practica a la pràctica és una ferotge repressió.

Vam considerar que Gdeim Izik, va ser en certa forma, un model molt modest de les posteriors revoltes dels pobles del Magrib i s'anima al Frente Polisario a seguir la via oberta per aquestes revoltes per tal de doanr a conèixer la causa sahrauí i situar-la en l'alliberament global de la regió magribina.

El Magrib lliure sols ho serà amb el triomf de les revoltes, però també amb la independència del poble sahrauí.

SAHARA LLIURE! Volem la RASD independent!