IZQUIERDA ANTICAPITALISTA CON AMINETU HAIDAR Y CON LOS SAHARAUIS

nviado por miguelur el Lun, 30/11/2009 - 10:28

Izquierda Anticapitalista

Aminetu Haidar, el pasado 14 de noviembre, fue deportada por la policía marroquí, después de serle retirado su pasaporte, hacia la isla de Lanzarote, donde ha sido retenida por la fuerza por el gobierno socialista de España.

Tras 15 días en huelga de hambre, por parte de Aminetu Haidar, debemos denunciar la indigna posición del gobierno de España que en este caso se muestra cómplice de un estado, el marroquí, caracterizado por la violación sistemática de los drechos activistas por los derechos humanos marroquís, pero también y como es el caso de Aminetu Haidar, de aislar, encarcelar, torturar y deportar a los activistas saharauis, que desde su lucha pacífica, solo pretenden que se cumpla la legalidad internacional: la realización de un referéndum de autodeterminación, paso previo para la independencia del Sahara Occidental.

Mostramos nuestro apoyo a Aminetu Haidar y a todo el movimiento solidario con el Sahara en su lucha para que se cumpla la legislación internacional, que obliga a respetar la voluntad de Aminetu Haidar, de volver a su país, donde vive, y donde encabeza la lucha pacífica de los saharauis que viven en los Territorios Ocupados del Sahara Occidental. Por ello:

Denunciamos la actitud cómplice del gobierno del PSOE, respecto el gobierno de Marruecos, que deportó, incumpliendo la legislación internacional, Aminetu Haidar hacia Lanzarote

Denunciamos la falta de atención del gobierno del PSOE, respecto la activista saharaui, a la que no solo no ha apoyado en su legítima aspiración de retornar a su país, sino que la presiona desde el primer momento para que desista en su actitud.

Apoyamos al movimiento pro saharaui español, en sus llamamientos a la movilización social, por lo que IZQUIERDA ANTICAPITALISTA, se adhiere al llamamiento a viajar a Lanzarote para mostrar el apoyo de todas las personas solidarias a Aminetu Haidar

Asimismo, nos sumamos a todas las movilizaciones que se produzcan a nivel español, en apoyo de la activista saharaui

También denunciamos la situación de los 7 presos políticos detenidos en Casablanca el pasado 8 de octubre, desaparecidos desde entonces y bajo la amenaza de un “consejo de guerra” y la vulneración constante de los Derechos Humanos que padece la población civil saharaui.

Hay que exigir al gobierno del estado español un compromiso en la defensa de los derechos humanos y en la de los derechos de un pueblo, el saharaui, pendiente de un proceso de descolonización que debería encabezar nuestro país. Dicho proceso, obliga a vivir desde hace ya casi 35 años a una parte importante de la población saharaui en los Campamentos de Refugiados de Tindouf y otra parte importante, bajo un régimen de terror, en los Territorios Ocupados por Marruecos del Sahara Occidental.

Por todo ello, reiteramos nuestro llamamiento a apoyar todas las movilizaciones del movimiento español de solidaridad con el pueblo saharaui.

Chiusa la Conferenza di Sinistra Critica. Eletti i tre portavoce: Flavia D'Angeli, Franco Turigliatto e Piero Maestri

Costruiamo un movimento contro la crisi e il razzismo. Alle Regionali liste alternativa alla destra e al Pd»

Si è chiuso il Congresso nazionale di Sinistra Critica, organizzazione della sinistra anticapitalista nata da una scissione del Prc al tempo del governo Prodi. La Conferenza, che si è tenuta a Bellaria, ha approvato con 146 voti, 15 astensioni e nessun voto contrario la mozione conclusiva e eletto il nuovo Coordinamento nazionale di 42 membri. Questo ha poi eletto i tre portavoce dell'organizzazione che, come da Statuto, non prevede la carica di segretario o leader nazionale. I tre portavoce sono Flavia D'Angeli, già candidata alle scorse politiche alla carica di premier, l'ex senatore "ribelle" Franco Turigliatto e il pacifista milanese Piero Maestri.

«Siamo di fronte a una crisi economica strutturale a cui occorre rispondere con una piattaforma adeguata» dice la mozione conclusiva. Tra le proposte di Sinistra Critica, la Riduzione d'orario a parità di salario, il salario minimo per legge, la nazionalizzazione delle aziende a rischio chiusura e poi un piano di urgenza sociale su servizi sociali e contro la privatizzazione dei beni comuni, a partire dall'acqua. Sinistra Critica si batte poi per una «prospettiva ecologista», la riduzione drastica delle spese militari e l'uscita dell'Italia dalle missioni di guerra.

Per quello che riguarda la crisi della sinistra italiana, Sc rilancia la necessità di costruire, da capo, «una nuova sinistra anticapitalista» a partire dall'autonomia politica dal Pd e quindi dall'alternatività rigorosa al centrosinistra.

Al resto della sinistra politica, sociale e sindacale due proposte: «Costruire un movimento contro la crisi e il razzismo» che prefiguri la cacciata di Berlusconi e per le prossime elezioni regionali una coalizione di forze anticapitaliste, ecologiste, di movimento per costruire liste alternative al centrodestra e al centrosinistra in tutte le Regioni.

Sinistra Critica darà via a una Campagna nazionale contro la crisi e il razzismo, riattiverà in Italia la Rete delle Marce Europee contro la disoccupazione, organizzerà una partecipazione al controvertice di Copenaghen sul riscaldamento climatico e avvierà una Scuola di Formazione politica attorno al Centro Studi Livio Maitan.

http://www.facebook.com/l/62732;www.sinistracritica.org

A Itàlia, Berlusconi ... a Arenys ... la provocació

A Itàlia també tenen problemes amb la llibertat d'expressió. Allà, Berlusconi, una persona molt, molt, molt de dretes, vol utilitzar el seu poder i tota la maquinària de l'estat per tal d'intimidar, de limitar el dret d'expressió a aquells mitjans que com LA REPUBBLICA, s'atreveixen a criticar-lo, a informar d'aquelles coses que posarien vermella a qualsevol persona. A Itàlia, el Primer Ministre, utilitza tot el poder de l'estat per tal de limitar la llibertat d'expressió.

Aquí l'estat, no sols vol limitar la llibertat d'expressió, sino que utilitza elements provocadors per tal de defensar allò que un govern d'esquerres no hauria de defensar mai. Es lamentable, doncs, tenir que demanar la llibertat d'expressió dins d'estats democràtics. Es lamentable que els representants de l'estat, a Espanya, es comportin com ho fan ... de forma provocadora, airejant el seu passat antidemocràtic ... en fi, allò del talante, crec, sols s'utilitza en algunes ocasions

Libertà di stampa. Crescono le adesioni per la manifestazione del 19 settembre a Roma
Appuntamento dalle 16 a Piazza del Popolo

ROMA - Le adesioni per la manifestazione indetta dalla Federazione Nazionale della Stampa a Roma per il 19 settembre continuano a crescere. Associazioni del mondo cattolico, laiche, movimenti per la pace e per l'ambiente, partiti politici. Tutti uniti dalla volontà di manifestare per la difesa dei valori racchiusi nell'Art.21 della Costituzione, per la libertà di informazione e di espressione, contro ogni censura e bavaglio, per un un'informazione che dia voce ai problemi reali della quotidianità. Il gruppo creato da Dazebao su Facebook, Difendiamo la libertà di stampa e il diritto all'informazione, ha già raccolto oltre mille adesioni. Intanto anche l'appello dei tre giuristi firmato da Franco Cordero, Stefano Rodotà e Gustavo Zagrebelsky e lanciato dal quotidiano Repubblica continua a registrare migliaia di firme. Tutto ciò fa presupporre che il prossimo 19 la mobilitazione per la manifestazione indetta dal FNSI sarà imponente.
Qualche giorno fa anche la Federazione dei giornalisti europei (Efj), che fa parte della Federazione Internazionale (Ifj), ha condannato "le vendetta mediatica" del presidente del Consiglio Silvio Berlusconi, riferendosi alla querela a 'Repubblica' e al francese 'Nouvel Observateur' e "all'attacco" ad 'Avvenire'. In un comunicato il segretario generale dell'Efj e dell'Ifj Aidan White ha affermato che il premier "sta mettendo a rischio la libertà di informazione cercando di usare la legge per intimidire i giornalisti e soffocando i reportage

L'esquerra anticapitalista del Maresme vol participar en la consulta sobre l'autodeterminació d'Arenys

És molt complicat tot plegat, últimament gent, a la que estimo i valoro molt, vinculada a l'esquerra institucional, veig que es comporta de forma "autista" davant de tot el que s'olora que ve de l'esquerra anticapitalista o revolucionària, digueu-li com volgueu.

És un fet molt preocupant, ja que aquesta gent que es pot mostrar molt oberta davant de molts temes socials, no son capaços/es de llegir i veure que podem tenir molta raó en temes com el de la llibertat d'expressió.

No puc entendre com gent i partits que diuen defensar el dret a l'autodeterminació, puguin fer tan, per evitar que es faci una simple consulta que organitza una associació privada, això si, amb el recolzament material d'un ajuntament com el d'Arenys de Munt. O com aquests partits poden votar junt a la dreta espanyolista (ja sabíem que aquesta no sol sentir a parlar d'autodeterminació i fins i tot no vol sentir a parlar de nació quan ens referim a Catalunya) per tal de "condemnar" una consulta com aquesta, en la que la intenció en conèixer la opinió dels conciutadans.

En canvi, si que es permeten les manifestacions dels partits obertament feixistes, i fins i tot es defensen els drets d'una gent que estaria prohibida a qualsevol pais europeu. No és que estigui en contra, evidentment, de la llibertat d'expressió, però veig que s'apliquen lleis de partits contra els, que diuen, que defensen el terrorisme i es permet manifestar-se als que defensen les idees i els fets dels responsables del genocidi que va patir Espanya, des del 1936 al 1976.

No entenc com es pot deixar a l'estacada un govern municipal que aporta els seus vots a la coalició ICV EUiA, crec que entre els seus regidors no hi ha masses indepedentistes, però si molta gent entre ells/elles, que volen defensar la llibertat d'expressió.

Espero que ningú pensi que la meva defensa de la llibertat d'expressió, es pugui entendre sols des de l'extrema esquerra (segons diuen) sino des de una trajectòria de fa molts anys, d'una persona que va lluitar en contra d'una dictadura, que va participar a les manifestacions i en tota mena d'actes per tal de recuperar l'Estatut d'Autonomia (des de principis dels anys 70) la democràcia, el dret a l'autodeterminació i per la LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ ... drets, tots ells, DEMOCRÀTICS i BÀSICS

L'esquerra anticapitalista per l'autodeterminació, el dret a decidir i contra les provocacions feixistes

Davant dels fets i de les controvèrsies originades arran de l'anunci de la convocatòria d'una consulta popular a Arenys de Munt relacionada amb el dret a decidir del poble de Catalunya i dels Països Catalans i sobre quina estructura política li és més adequada en l'exercici de l'autoderminació, l'organització del Maresme de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista apunta les següents consideracions:

1) Aquesta iniciativa, procedent d'una entitat d'Arenys de Munt amb el suport logistic de l'Ajuntament, és totalment legítima i pot aportar dades i un mètode participatiu que posi en evidència els limits i els partàmetres que terminen l'acció i la retòrica de les elits polítiques que dominen el relat estatutari i constitucional.

2) La manifestació convocada per l'ultradreta falangista, així com les polèmiques de l'espanyolisme de tot signe i les reclamacions de prohibició fetes per Ciutadans i el PP, s'enmarquen en un seguit de reaccions ja habituals entre aquells que propugnen la supressió dels drets nacionals a l'Estat Espanyol.

3) El paper del govern de la Generalitat, particularment del Departament d'Interior dirigit per Joan Saura és paradoxal i obre nous elements de reflexió. Interior autoritza una manifestació ultradretana contrària a la consulta (tot i que aquest departament demana que s'ajorni a una data posterior a la de la consulta adduïnt problemes d'ordre públic).

Una convocatòria de l'extrema dreta, doncs, obté la llum verda del govern de Catalunya coincidint amb l'inici del procés de prohibició d'una consulta democràtica, cívica i recolzada per un Ajuntament democràtic.

4) En uns temps en què des de la Generalitat es promou el Memorial Democràtic i què reviu el debat sobre la memòria històrica amb una política de tímida recuperació d'aquesta, ens trobem davant un cas que mostra quins són els limits de l'estat democràtic, de l'aplicació de la llei de partits i que en paral·lel evidencia l'impunitat que gaudeixen les manifestacions de l'extrema dreta, en clar contrast amb les dificultats que obté un exercici puntual de consulta i de participació ciutadana no vinculant com és aquest referendum.

Sigui quin sigui el desenllaç d'aquesta polèmica, Revolta Global-Esquerra Anticapitalista del Maresme, defensarà la realització de la consulta, com també valora positivament que es portin a terme iniciatives com aquesta des de baix i al marge del relat dominant sobre l'Estatut i la Constitució, i anima la població a participar-hi fent ús del dret a decidir, és a dir, del dret a l'autodeterminació dels pobles. RG-EA es suma al rebuig a les provocacions de l'ultradreta i del fonamentalisme espanyolista i denúncia la seva impunitat i permissivitat.

REVOLTA GLOBAL-ESQUERRA ANTICAPITALISTA

El Maresme, 3 de setembre de 2009

Bensaïd, el marxisme i el canvi social

En temps de crisi i de canvi social, son benvingudes les aportacions que com les de DANIEL BENSAÏD, ens situen teòricament. Potser ha arribat el moment en el que els que pensem en clau d'esquerres, participem del debat social i comencem a desmuntar les versions interesades dels economistes i dels "professionals" que cada dia ens expliquen o ens volen explicar les virtuts d'un sistema polític que és injust socialment i que amb la seva marxa cap a endavant, no s'atura ni quan posa en evident perill el planeta.

Algú pensava i deia que era agosarat recuperar els arguments de Marx ... sense caure en el simplisme de voler traslladar directament els seus arguments al S.XXI, si que ens aporta elements d'anàlisi alternatiu als que aporta el liberalisme, començant per allò que ens deia un MARX molt jove: "TOT EL QUE ÉS SÒLID ES SOSTÉ EN L'AIRE" ... ho pensava de la societat de la seva època i després de les estructures socials que creava el capitalisme ... tots els que dessitjem el canvis social, sabem de l'actualitat d'aquesta frase

"Penser la lutte" par Daniel Bensaïd (Nouvel Observateur, 20/8)

Une prise de position dans le dossier consacré "au grand retour de Marx"....

Il y a 25 ans, Marx était traité comme un chien crevé dans le meilleur des mondes libéraux possibles. Son spectre souriant est aujourd'hui de retour. Son actualité est tout simplement celle du capital mondialisé.

A l'époque de la mondialisation victorienne, « l'énorme entassement de marchandises » en était encore à ses débuts. Marx ne s'est pas contenté d'explorer la grande pyramide. Sa critique de l'économie politique visait à en percer le secret, à en déchiffrer les hiéroglyphes, à en démonter la logique.

Pour dépasser ses propres limites, le capital est contraint d'élargir sans cesse le cercle de son accumulation et d'accélérer le cycle de ses rotations. Faisant marchandise de tout, il dévore l'espace et endiable le temps.

La crise de la mondialisation capitaliste révèle la tendance triplement destructrice du capital, de la nature, de la société, de l'humain.

En réduisant toute richesse à du temps de travail cristallisé, la loi de la valeur prétend quantifier l'inquantifiable et attribuer à toute chose une valeur monétaire, comme si le temps long de l'écologie était réductible aux instantanés des fluctuations boursières.

Là où les économistes vulgaires assistent bouche bée au spectacle de la crise, Marx saisit à l'état naissant les contradictions mortifères d'une société schizophrène où « l'argent crie son désir », tout comme « le cerf brame sa soif d'eau fraîche ».

La vitalité des études marxistes, souvent méconnues en France faute de traduction, démontre la fécondité actuelle de son oeuvre. Dès 1993, Derrida mettait cependant en garde contre la tentation de «jouer Marx contre le marxisme afin de neutraliser ou d'assourdir l'impératif politique dans l'exégèse tranquille d'une oeuvre classée ». Le pire serait en effet d'en faire un auteur académiquement correct ou un vulgaire intellectuel de gauche. Marx est un penseur du conflit et de la lutte.

Pour sauver cet esprit subversif de la redoutable «attalisation» qui le menace, est-il besoin de rappeler que la critique du capital a pour corollaire le communisme ?

L'héritage de Marx pose donc la question de savoir si le mot «communisme» a été compromis par son usage étatique et bureaucratique au point d'être devenu imprononçable. Et de déterminer surtout de quoi - utopie critique, mouvement d'émancipation, hypothèse stratégique –le communisme peut être aujourd'hui le nom.

Daniel Bensaïd, membre du NPA, professeur de philosophie à Paris- VIII Vincennes.

Esquerra o ESQUERRES? Per una ESQUERRA ANTICAPITALISTA

Fa dies, molts dies, que en el nostre blog: http://premiademarx.blogspot.com/ , que vol ser una veu, més o menys autoritzada, dels que creiem que cal un altre tipus de política, d'esquerres, ecologista, revolucionària, i com diria en Ruben, sempre DES DE BAIX, al Maresme, trobo una sèrie de comentaris que fan suposats VERDS I D'ESQUERRES (o al revés) DEMOCRÀTICS i VERDS (o al revés) en els que ens intenten donar lliçons de com ha de ser una esquerra absoluta i dic absoluta per no dir estalinista o amb la intenció d'esborrar del panorama polític tot allò que ha significat l'esquerra: LLUITA PER LA IGUALTAT SOCIAL des de diferents perspectives, des de diferents supòsits ideològics.

Fan aquests comentaris, partint de 2 grans tipus de principis: NO HI POT HAVER ALTRA ESQUERRA QUE ICV i tot de tot allò que no s'adeqüi al primer principi, CAL DESPRESTIGIAR-HO, INSULTAR-HO, INTENTAR ESCLAFAR-HO i la veritat NO HO ENTENC.

Tant l'Àngel com jo mateix, vam sortir d'ICV, seguint processos individuals que van convergir en una idea compartida, la necessitat de crear una ESQUERRA ANTICAPITALISTA, que dit sigui de pas, a Catalunya, està en formació i en un estat molt incipient, tot i els èxits aconseguits aquests últims temps. Però a més, també coincidim en un altre aspecte, en el respecte a tots aquells companys i companyes d'esquerres, que continuen treballant a ICV i a EUiA, amb el convenciment de que en el futur podrem treballar amb ells i elles, en la creació d'una alternativa política que inclogui principis com el SOCIALISME / COMUNISME o el DECREIXEMENT o la SOLIDARITAT amb tots els pobles que moren de fam per tal de poder sostenir una societat, com la nostra, que encara avui, viu molt per sobre de les seves posibilitats, sense adonar-se (tampoc a ICV) QUE CAL DECREIXER I SER MÉS SOLIDARIS i SOCIALISTES, per tal de poder continuar visquent en un planeta que cada dia pateix més pels abusos d'una societat basada en els abusos del DESENVOLUPAMENT i a la que no es busca alternativa ni els programes ni en les polítiques sobre el terrenys dels nostres suposats "amics" d'esquerres.

Aquests suposats Democràtics / Verds / d'Esquerres, a més, s'atreveixen a utilitzar aquells arguments que utilitzaven els liberals de dretes (i d'extrema dreta) quan en plena febre especulativa afirmaven. la modernitat dels seus plantejaments i la mort de la història i del socialisme (als quals definia com a antiquats, propis d'un altre segle) sense adonar-se que les seves receptes econòmiques i socials, ja havien fracassat abans de la Gran Guerra o amb el Crac del 29. Estranyament aquests atacs, no difereixen gaire, de les continues OPEs, més o menys consentides, que encara avui es llancen des del Partit Socialista, cap a ICV /IU / EUiA, que afirmen que no calen altres alternatives d'esquerres (també definides com a antiquades) ... quan hi ha una casa comuna de l'esquerra ... potser amb segons qui, no estan mancats de raó ... fins i tot els electors i electores (a això volen reduir la participació política) s'adonen d'aquests fets i es clar, passa el que passa

Aquests D/V/d'E, proclamen la mort d'un stalinisme, del qual han heretat el gust per la veritat absoluta i la mort del trotskisme, tot i no tenir idea del que vol dir ni del que proposa. Hereten de l'stalinisme, el gust d'estar al poder pel poder i d'intentar eliminar a tots aquells que des de l'esquerra proposen sortides alternatives, proposen programes, proposen el final d'un sistema social injust i s'atreveixen a posar nom a les coses: ESQUERRA ANTICAPITALISTA.

l'Àngel, s'enfada i amb raó, quan parlo i escric d'aquestes coses, sempre em diu que cal continuar treballant per aquesta alternativa d'esquerres revolucionària i no caure en provocacions que no porten enlloc ... però hi ha moments en els que cal situar les coses a lloc i també, perquè no, donar recolzament a aquelles persones que encara pensen que la coalició ICV / EUiA, és un marc unitari de retrobament ... no fa tant que nosaltres també ho pensàvem, però jo, particularment, en un moment donat, em vaig negar a ser l'element negatiu i crític en un entorn, que possiblement tampoc hi ha cap interès per conèixer o discutir les visions crítiques i on ens hem trobat amb una manca d'horitzó ideològic real.

La meva alternativa ha estat treballar políticament amb aquella gent que pensa com jo o amb la que puc compartir un projecte polític i social, amb la gent de REVOLTA GLOBAL. Algú pot pensar que això es poc unitari, que trenca una suposada unitat ... però cada dia tinc més clar que les unitats reals es fan al carrer, tal com he sentit moltes vegades a na Sandra, l'Ester, en Josep Maria, en Besancenot i sobretot al meu amic i company, l'Àngel.

Los trotskistas, más libres, más internacionalistas, pero leninistas

Una interessant contribució al coneixement d'un moviment, que com a arreu, no ha caigut en les trampes del reformisme i de l'electoralisme. Que continua lluitant dins dels moviments socials, que no es mou per objectius institucionals i que junta dins seu, el dinamisme i la modernitat amb el manteniment de les millors tradicions del moviment obrer, aquelles que trobem en el leninisme, en Trotski i Mandel

Los trotskistas me ayudaron, a partir de 1965, a entender lo que había pasado con la revolución rusa, la revolución china, el stalinismo y el llamado “campo socialista”.

Pedro Echeverría V | Para Kaos en la Red | 22-7-2009 | 618 lecturas | 17 comentarios

www.kaosenlared.net/noticia/trotskistas-mas-libres-mas-internacionalistas-pero-leninistas

1. “Camaradas (invitan los compañeros trotskistas mexicanos) este fin de semana es el congreso extraordinario del PRT. Las sesiones de trabajo serán el sábado 25 y domingo 26 de julio” en la ciudad de México. Es interesante. Esta organización la conocí a principios de los años sesenta y se ha mantenido con altas y bajas, pero en casi 50 años no ha caído en la trampa del electoralismo y del registro burgués. Nunca milité en fracción alguna de esta organización, pero como amigo de la historia y la política, sobre todo de los militantes de izquierda consecuentes, puedo decir que conocí sus corrientes internacionales (mandelianos, posadistas, lambertistas, pablistas) y mexicanas, así como las escisiones que han sufrido. A pesar de mi vieja militancia en el espartaquismo y el socialismo libertario, siempre le tuve afecto a las otras corrientes de izquierda social.

2. Los trotskistas me ayudaron, a partir de 1965, a entender lo que había pasado con la revolución rusa, la revolución china, el stalinismo y el llamado “campo socialista”. En primer lugar la extensa obra del historiador filotrotskista Isaac Deutscher; después historiadores de la calidad de EH Carr y el liberal GDH Cole. Desde entonces pude entender más con la confrontación ideológica chino/soviética, Betelheim, Claudín, Castoriadis, Rubel, Korch, el Viejo Topo y los anarquistas encabezados por Bakunin. Antes de ellos, en los cinco años anteriores (militando en la juventud del PC) había leído con mucho dogmatismo –no críticamente- los principales trabajos de Marx, Engels y Lenin, así como los manuales soviéticos de Nikitín y Afanasiev. Ni modo.

3. La realidad es que tengo mucha deuda y mucho respeto al trotskismo (sobre todo en sus parte libertaria, feminista… pero también al maoísmo, al guevarismo y el anarquismo. Pienso que si aplicamos sus principios “a pie juntillas” se llevaría a una confrontación de “los mil demonios”; pero si tomamos esas corrientes como enseñanzas para una militancia consecuente o enraizada de izquierda, pensando en la liberación de los trabajadores, se puede avanzar muy bien sin dogmas. Ninguna corriente central del marxismo o de izquierda –quizá sólo los déspotas y autoritarios que amenazan, reprimen y asesinan por amor al poder- se ha puesto al servicio del imperialismo, como se acusó a Trotski cuando se asiló en México. Todos ellos me ayudaron a entender que debemos acabar con los dogmas para ser libres.

4. Antes de 1965 no había oído hablar mucho de trotskismo. Del posadista Gilly a partir de un discurso de Fidel Castro. La posición política e ideológica de Trotski fue muy combatida por las corrientes seguidoras de Stalin apenas concluida la revolución rusa de octubre/noviembre de 1917. Durante muchos años estuvo más cerca del menchevismo y sólo unos meses antes de la revolución del coincidió políticamente con Lenin haciéndose bolchevique y ambos se convirtieron en líderes de la Revolución del 17. Sus antecedentes no bolches los llevarían a la derrota después de la muerte de Lenin en 1924. Lo expulsaron del Comité Central, del Partido y del país; en 1940 los mismos stalinistas se encargaron de asesinarlo en México, no sin antes desprestigiarlo en todo el mundo como “maldito agente del imperialismo”, sobre todo en 1938 cuando aparece la IV Internacional.

5. Los partidos comunistas del mundo, creados por la III Internacional fundada en 1918 por el gobierno de Lenin en Moscú, a la muerte de éste fueron dominados por el gobierno de Stalin. La URSS se convirtió en la “Gran Patria del Socialismo” y los partidos comunistas tenían que cuidarla ante el verdadero acoso y las agresiones de los EEUU y demás países capitalistas. Al ser expulsado Trotski a fines de los veinte por sus críticas a “los traidores del socialismo”, se convirtió en un gran enemigo de Stalin y de todos los partidos comunistas del mundo. Era muy difícil entender la lucha ideológica en un período entre guerras, mucho menos en los países donde el capitalismo apenas comenzaba a desarrollarse y los “socialistas” sólo los guiaba la pasión y la voluntad.

6. La leve crítica que le he hecho siempre al trotskismo, es por su acendrado leninismo; me ha parecido que para no ser acusados de antileninistas quisieran ser más leninistas que Lenin. Qué incluso, a pesar de que el menchevismo era más amplio y democrático, por querer Trotski ser más radical que Lenin y ganar posiciones en el partido bolchevique, tomó actitudes autoritarias y prepotentes como jefe del Ejército Rojo en el Décimo Congreso Obrero que reclamaba libertad y ante los marinos de Kronstand a quienes mandó reprimir por exigir cumplimiento de las demandas de la Revolución. Trotski tuvo trabajos teóricos interesantes (Nuestras Tareas) en los tiempos en que Lenin imponía en su folleto ¿Qué hacer?, tareas centralizadoras y de vigilante nocturno (según crítica de Luxemburgo)

7. Lo primerito que leí de trotskismo fue un breve folleto de Michel Pablo con estilo de catecismo trotskista de preguntas y respuestas. Los primeros trotskista que conocí en México fueron a Manuel Aguilar (El Internacionalista), Peralta, Sevilla, Edgar y el GCI; Vázquez, Torres y la LOM; Jaime, Cano, Peñalosa, Lupín, las Solano y la Liga Socialista; a Lucinda y la corriente Rojo; Tito Armando y el POR, y muchos más que luego fueron mis amigos. Conservo aún un rico archivo de interesantes publicaciones que ahora ya estoy dispuesto a donarles. Lo interesante es que he envejecido junto a todas aquellas corrientes y aquellos amigos que nunca aceptaron a la socialdemocracia y su electoralismo en busca de cargos políticos y subsidios. Allí seguiremos otros años más en un movimiento social que sigue igual de débil y fuerte que hace 40 años.

8. Debo reconocer que desde mediados de los ochenta no he sabido ni del trotskismo nacional ni del internacional. He estado en permanente contacto con Manuel y Edgar, he leído algunos números de sus revistas y he visto a varios jóvenes en las manifestaciones vendiendo sus periódicos; nada más. Les veo mucha actividad en el Internet y ayudando a algunos movimientos sociales. Espero que en el congreso que llevaran a cabo este fin de semana lo usen para consolidar un trabajo; Rosario Ibarra les ha servido como un gran pilar, por lo menos desde que la hicieron candidata a la Presidencia. En los últimos años he tenido permanente contacto con los posadistas uruguayos y argentinos ¿Qué habrá sucedido con las otras corrientes internacionales que como Mandel tuvieron interesantes análisis internacionales?