dijous, 28 de juny de 2012

TOTS I TOTES AMB LA GENT DEL TERCER MÓN amb la gent que treballa perque tothom tingui una vida digna. Que la crisi la pagui qui l'ha creat

Hi ha fets i coses que indignen i les retallades en cooperació no sols indignen sino que també demostren  quines persones ens governen i com d'antiquats són els plantejaments d'aquestes persones que en un moment donat no sols ens retallen la sanitat, l'educació o no són capaços de defensar la nostra llengua tal com és mereix. Quan la gent que ens governa ja no arriba a demanar o a teoritzar el "peix al cove" simplement es conforma amb l'arengada.

No entenc els governs que per una banda justifiquen dia a dia les retallades, justifica que les persones no poden tenir aquella serveis que han guanyat dia a dia, treballant seriosament, donant la cara dia a dia.

Ens volen vendre que la transformació dels serveis en mals serveis són producte de la necessitat, quan són producte de la mala gestió, del despreci per les persones. Exemple, avui mateix, el tren ple de persones que utilitzen el transport públic: temperatura al vagó 35º: justificació: les retallades. La realitat: no els importen les persones. Mantenir un servei correcte és producte de la voluntat de mantenir-lo, de res més

En canvi, hi ha mala gestió de negocis privats: els bancs juguen a especular i els surt malament. Solució: l'estat demana i ens fa pagar a tothom allò que hauríen de pagar els especuladors. És allò tan manit de Privatitzar els beneficis, socialitzar les pèrdues. Socialitzar les pèrdues de persones que han especulat, és producte de governs insensibles, que prefereixen que els nostres avis paguin per accedir a la sanitat, enlloc d'exigir als poderosos que paguin per allò que no han guanyat.

Però el tema de la cooperació al desenvolupament ja supera tots els límits. És vergonyós que els nostres governs deixin en l'estadaca a les ONGDS. ÉS PROPI DE GOVERNS INDIGNES, de governs sense cap mena de sensibilitat, que s'atreveixen a dir-nos que la cooperació cau un 70% i es queden tan amples ... però més enllà d'això, no paguen ni tan sols el que s'han compromès a apagar, obligant a milers de voluntaris a deambular, intentant justificar allò que mai s'ha demanat justificar, a posar pegues que no és poden justificar de cap manera. Però el que és més important, essent incapaços de cooperar amb aquella gent que es more de gana per culpa de que a Europa i d'altres llocs tinguem una societat basada en el consum excessiu de recursos.

Tot el que ens diuen en la cooperació es mentida. Cal continuar cooperant amb el Tercer Món i no es poden justificar, de cap manera, les retallades. En aquest moment, de dificultat es quan cal continuar amb la cooperació, és quan cal continuar recolzant a aquelles persones que malviuen perque nosaltres poguem mantenir una societat que despilfarra per totes les bandes.

Estic orgullós de la gent que avui s'ha tancat a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, perque són gent digna, que lluiten per mantenir la nostra dignitat com a societat. És miserable que a persones com la NOSTRA NÚRIA SALAMÉ, no la deixin anar als lavabos, no la deixin menjar ... per  sort de tots nosaltres ella aguantarà i una altre cop ... sense dir gaire ... ens demostrarà qui són els indignes.

TOTS I TOTES AMB LES ONGDs ... TOTS I TOTES HEM D'ESTAR AMB LA GENT QUE VOL SALVAR LA COOPERACIÓ CATALANA ... TOTS I TOTES CONTRA LES RETALLADES ALS QUE PASSEN FAM I MALALTIES ... TOTS I TOTES, PERQUE ES RETALLIN I PAGUIN ELS QUE TENEN L CULPA DEL QUE PASSA ...




Les ONG catalanes decideixen tancar-se indefinidament a la seu de l'Agència Catalana de Cooperació.
Demanen una reunió amb el President Mas o amb el conseller d'Economia ja que s'està fent desaparèixer la política catalana de cooperació.
Barcelona, 28 de juny.- Representants de la Confederació Catalana d'ONG (formada per la Federació Catalana d'ONG per al desenvolupament, la Federació Catalana d'ONG per la Pau i la Federació Catalana d'ONG de Drets Humans), han decidit, en nom de tot el sector, passar aquesta nit a la seu de l'Agència Catalana de Cooperació (ACCD) com a avantsala del tancament indefinit que hi inicien des d'avui.
   La decisió l'han pres fa una hora en assemblea, després que una cinquantena d'ells estiguin ocupant des del matí la seu de l'ACCD a Barcelona. El president de la Confederació (integrada per 118 ONG de Catalunya), Francesc Mateu, ha explicat que la tancada indefinida és “la única resposta digna que podem donar” davant la impossibilitat de traslladar les seves reivindicacions al President Mas o bé al conseller d'Economia i Finances de la Generalitat. Aquesta ha estat la sol.licitud de la Confederació durant la tancada del matí però ni Mas ni Mas-Colell s'han comunicat encara amb cap representant del col.lectiu d'ONG.
 El col.lectiu s'ha mostrat consternat perquè tot i que a la tancada hi ha persones que ultrapassen els 60 anys d'edat, no se'ls està permetent ni utilitzar el sanitari ni tenir accés a menjar o beguda.
   Al llarg del matí, un centenar de representants d'ONG de Catalunya han ocupat pacíficament el vestíbul i l'exterior de la seu de l'ACCD per denunciar no només les retallades del 81% en el pressupost de la política pública de cooperació, drets humans i pau, sinó també els impagaments arbitraris de la Generalitat. Ambdues decisions han provocat l'aturada de projectes als països empobrits i a casa nostra, l'endeutament insostenible de les ONG catalanes i una onada d'expedients de regulació del seu personal arreu del món.
   Aquest tancament indefinit s'emmarca en un seguit d'accions que les ONG han endegat aquesta setmana i que inclouen la publicació i difusió d'una carta oberta al President Mas, la difusió de cartes i vídeos de queixa de beneficiaris dels països empobrits afectats per la paralització dels projectes i la realització d'un debat públic amb polítics. Les ONG s'han reunit també, en el marc d'aquesta campanya, amb la Vicepresidenta Ortega i el Síndic de Greuges.
Informació de suport:
Exposició d'arguments contra el desmantellament de la política pública de cooperació:
Vídeos d'ONGD sòcies o contraparts de països empobrits:
Més informació: Premsa FCONGD: 659 55 73 16
Francesc Mateu, president Confederació Catalana d'ONG: 615 569 226

dissabte, 9 de juny de 2012

Per un pensament crític des de les lluites socials

Quan es parla de recat segurament volen dir allò que ens diuen sempre els que sempre tenen raó i que sempre parlen perque fan com els endenvinadors de pacotilla ... en diuen moltes i potser n'encerten una. El que es diferent entre els que ara promouen el rescat i els endevinadors de fireta es que aquells continuaran amb les butxaques ben plenes (i és això el que sempre encerten)

El problema dels polítics que van jugar a especular amb el que és públic, dels gestors bancaris que es van inventar deu mil fòrmules de jugar amb els nostres pobres estalvis i els economistes neolliberals que ara ens parlen com a si fossin apòstols de l'apocalipsi, demanant una intervenció d'Espanya des de Europa, farien be de recordar que en el seu dia no sols van dissenyar (els que en sabien suficient) els mecanismes que ens han portat a aquesta situació creant boles especulatives i defensant aquestes en nom del lliure mercat o negant la crisi fins que va ser tan evident que no la van poder negar. Aquests mateixos polítics, aquests mateixos economistes que feien de "gurus" del lliuremercat, ara fan de vidents de l'intervenció, fan de lectors de boles de vidre en les que es diu que ara cal deixar de banda el mercat.

Quina colla! Ara fan evident allò que ens deien els nostres clàssics i que sempre van fugir dels "economistes de moda": quan tot anava be pels poderosos: CALIA PRIVATITZAR ELS BENEFICIS, quan es fa evident l'estafa i mentre els treballadors i les classes populars perden tot el que tenen: CAL SOCIALITZAR LES PÈRDUES, cal evitar que els que ens han portat fins aquí vagin a la pressó, cal evitar que els deixin en evidència

Potser cal dir la veritat, i ens cal fer fora aquests polítics que van a Europa i es converteixen en els bufons en el dinar dels poderosos que no son altres que els bancs i el sistema financer que havia jugat a especular i a fer-nos pagar per les nostres cases allò que no valien. Cal reberlar-nos en contra dels que havien especulat amb el territori en nom dels nostres ajuntaments, cal dir mentiders a aquells que essent "economistes mediàtics" ens venien les bondats del mercat i ara ... les bondats de la intervenció, per salvar els especuladors.

Aquests economistes i polítics que per salvar a especuladors ens proposen retallar els nostres drets socials, a desmuntar la sanitat pública, que per salvar els especuladors no sols posen en dubte els professionals de les nostres escoles sino que també volen fer-les pitjors .... es clar, ells porten els seus fills a escoles privades on les retallades no arribaran mai.

Cal posar-nos a treballar i a desenvolupar un pensament crític que pugui canviar la societat de forma real i radical. Està molt be que fem assemblees però ara toca introduir aquest pensament crític a la societat. Com diu l'italià Antonio Negri, cal impulsar les lluites dins d'una societat en crisi i cal desenvolupar aquest pensament crític però NO HI HA CREACIÓ DEL PENSAMENT CRÍTIC FORA DE LES LLUITES SOCIALS ... cal pensar en el POTERE COSTITUENTE DELLE LOTTE  (suposo que con cal traducció)