dimecres, 28 de gener de 2009

diumenge, 25 de gener de 2009

Als que ens critiquen per "progres"

Cada dia vaig veient que com una gota malaia, sorgeixen opinions que intenten desqualificar els que denunciem la massacre de GAZA, definint-nos com a progres.
Van començar aquesta línia argumental ALS MATINS DE TV3, sobretot na Pilar Rahola, després, la van anar seguint altres i aquesta "gota malaia" continua fins avui.

Crec que és una línia argumental que s'esgota en si mateixa. Encara recordo a tota aquesta colla de "progres" omplir els cinemes per veure EXODUS, ja fa més de 30 anys. S'esgota, quan aquesta colla de progres, quan donem (els que podem) classes d'història i denunciem la massacre dels jueus a Alemanya i en tots els Camps d'Extermini (si en majúscula) que tenien els nazis al seu país o a Polònia.

S'esgota també quan s'escolten els nostres arguments i els dels suposats crítics, quan aquests intenten posar al mateix nivell els coets de fireta de Hamas, amb els més de 1300 morts innocents a Gaza.

Quan es comparen els mitjans de l'exèrcit d'Israel amb els de les dones que no els queden ni llàgrimes per plorar.

Els que tenim contacte amb aquests mons dels immigrants i amb els que pateixen la violació dels drets humans, sabem que no es poden comparar les situacions. quan un poble ha patit més de 50 anys de persecucions, ha hagut de viure en camps de refugiats (coms els palestins del Líban) han hagut de patir la construcció d'un mur que trencava les seves terres, que els fan fer voltes infernals i que quan arriben al lloc, han de patir els controls de la policia israeliana ... no hi ha comparació.

Nosaltres continuarem recolzant els palestins ... no per progresia o per hippisme ... ho farem perque la seva causa es justa, perque pateixen constantment la violació dels drets humans, perque han estat i son massacrats, perque cal que tinguin una sortida justa a una situació insostenible

dilluns, 19 de gener de 2009

Esther Vivas: Una altra esquerra, per un altre mon

Un article d'Esther Vivas en el que trobem propostes molt interessants al voltant del paper que hauria de jugar l'esquerra en la nostra societat actual. Aquell paper que ha tingut que jugar des de sempre: el canvi social, la solidaritat, el manteniment del debat al voltant dels temes realment importants que afecten a la nostra societat i al nostre planeta ... us deixo amb les seves paraules, publicades a GALIZA HOXE

La actual situación de crisis del sistema capitalista, con múltiples facetas: una crisis económica, ecológica, energética, alimentaria..., pone de manifiesto la incapacidad de este modelo para garantizar la satisfacción de las necesidades básicas de las personas y su por el respeto al medio ambiente. Se trata de una crisis estructural que muestra los límites históricos del sistema capitalista. Su lógica, en este contexto, se muestra con total crudeza: garantizar los beneficios a las élites económicas y políticas a costa de la explotación de las y los trabajadores y la destrucción medioambiental.

Lo hemos visto estos últimos meses, frente a la caída en picado de Wall Street y la quiebra de múltiples entidades financieras, la respuesta ha sido clara: socializar las pérdidas. La coyuntura de crisis implica, como ya estamos viendo, la profundización en el desmantelamiento de los sistemas de protección social, la reducción de los costes laborales y el apoyo sin fisuras a las empresas privadas y, en especial, a la banca.

En el Estado español, el derrumbe de la economía del “ladrillo” y su extensión a otros sectores ha detonado la crisis. Las capas más vulnerables de las y los trabajadores (jóvenes, mujeres e inmigrantes) así como las familias más humildes han sido los primeros en sentir la crisis. Los expedientes de regulación de empleo están al orden del día así como las medidas privatizadoras de los servicios públicos y los recortes sociales. La respuesta a la crisis por parte del gobierno de Zapatero ha sido la de ofrecer más liquidez y garantías a los bancos y empresas y menos prestaciones sociales y empleos a las y los trabajadores.

La incapacidad por parte de la izquierda política hoy hegemónica de dar una respuesta creíble a la situación de crisis, de plantear “otra agenda”, dificulta aún más la tarea urgente de levantar una alternativa política desde abajo. La subalternidad de Izquierda Unida al PSOE y su participación y corresponsabilidad en gobiernos social-liberales, gestores de la presente crisis, ha alejado definitivamente a esta formación de aquellas y aquellos que luchan en la calle.

El hundimiento de esta izquierda política institucional así como el endurecimiento de las políticas neoliberales a raíz de la crisis estructural del capitalismo plantea la necesidad urgente de construir un nuevo sujeto político. Un referente de izquierdas al servicio de los movimientos sociales y de las resistencias, que diga lo que haga y haga lo que diga, fiel a unos principios anticapitalistas, internacionalistas, feministas y ecologistas y con total independencia respecto al social-liberalismo.

Es desde esta perspectiva que Izquierda Anticapitalista ha lanzado la propuesta de presentar una candidatura a las próximas elecciones europeas de junio del 2009. Creemos que el contexto actual obliga a impulsar una iniciativa de estas características que genere un debate en la izquierda social sobre la necesidad de dar una respuesta política a la crisis. Las elecciones europeas permiten generar un debate de fondo sobre unas políticas cada día más presentes en nuestra vida cotidiana y que generan mayor precariedad, encarecimiento del consumo, recortes sociales.... Sólo hace falta tener en cuenta las últimas directivas llegadas de Bruselas: directiva de las 65 horas, directiva de la vergüenza, directiva Bolkenstein así como el Plan Bolonia, entre otras.

Consideramos que en paralelo al trabajo en los movimientos sociales, debemos de aprovechar las contiendas electorales para plantear nuestra oposición a estas políticas en la calle y defender también una opción electoral que se haga eco de las mismas. Evidentemente Izquierda Anticapitalista somos tan solo una parte de la izquierda combativa y es por este motivo que hemos lanzado una candidatura abierta a activistas de movimientos sociales que coincidan con estos planteamientos. Se trata de empezar abrir una brecha en esta dirección.

De este modo, iniciamos el proceso de recogida de las 15.000 firmas necesarias para poder presentar-nos a las elecciones europeas y animamos a todas aquellas y aquellos que coincidan con este análisis a participar en la iniciativa. La situación de crisis económica y de derrumbe de la izquierda institucional hace más necesario que nunca empezar a construir alternativas desde abajo y también en la arena electoral. Las contiendas electorales son también para la izquierda un campo de batalla, aunque no el más favorable, y no debemos de renunciar a él. No podemos continuar siendo meros espectadores.

Las elecciones europeas permiten un trabajo de coordinación junto con aquellas organizaciones que en otros países (el Nuevo Partido Anticapitalista en Francia, Sinistra Crítica en Italia, el Bloco de Esquerda en Portugal..) apuestan por una ruptura con el capitalismo desde un frente de luchas político independiente del social-liberalismo. La experiencia del Nuevo Partido Anticapitalista, liderado por Olivier Besancenot, es el máximo ejemplo de las potencialidades de una acción política que sume a amplios sectores de la izquierda social y política y éste es para nosotros un ejemplo a seguir y la fiel promesa de hasta donde queremos llegar. En el Estado español, nos encontramos muy lejos de los debates que vive la izquierda radical francesa, pero la propuesta que lanzamos desde Izquierda Anticapitalista es un primer paso en esta dirección. Nuestro objetivo: fortalecer las resistencias sociales al capitalismo y avanzar hacia la construcción de un polo anticapitalista amplio.

La crisis del sistema capitalista y la consiguiente derrota política e ideológica de sus clases dominantes abre una brecha para las consignas anticapitalistas. “Otro mundo” es más urgente que nunca y otra izquierda que empuje “desde abajo” también.

dimarts, 13 de gener de 2009

Contrapoder anticapitalista (Àlex Roamguera a El Triangle)


Us adjunto l'article de l'Àlex Romaguera, que situa la necessitat de configurar una esquerra anticapitalista, que a Catalunya encapçala Revolta Global

L’esquerra anticapitalista inicia un procés de confluència a l’Estat espanyol amb l’objectiu de presentar una candidatura a les pròximes eleccions europees, previstes per al juny de 2009. Impulsada per Revolta Global i altres organitzacions de caràcter marxista, la iniciativa ja ha rebut l’adhesió d’uns 800 intel·lectuals i activistes vinculats als moviments socials alternatius.

Per Àlex Romaguera [1]

Cada dia són més les veus crítiques amb l’actual sistema de partits i amb el viratge de l’esquerra oficial cap a postures conservadores amb relació al model socioeconòmic i a les llibertats col·lectives. Una tendència que ha deixat orfes els sectors pròxims al moviment altermundista i una colla d’organitzacions polítiques que, sota sigles i paraigües diversos, hi estan estretament vinculades.

Davant la proximitat dels comicis europeus i en un context presidit per les protestes contra els efectes de la recessió econòmica, aquest espai medita la conveniència d’intervenir en el terreny electoral amb una marca pròpia. Així ho van acordar Revolta Global i Izquierda Anticapitalista en una reunió celebrada els proppassats 22 i 23 de novembre a Madrid, durant la qual van palesar la necessitat d’articular una alternativa anticapitalista àmplia i prendre la iniciativa política en la conjuntura actual. Segons van concloure, l’opció passa per una llista electoral al juny vinent, per a la qual és necessària la complicitat d’altres col·lectius i de gent independent capaç d’incidir en el seu àmbit social, ja que, d’entrada, i segons el que estableix la llei, calen 15.000 firmes per presentar una candidatura a les europees.

Per un canvi radical

A través del manifest Canviar el món de base és avui més necessari que mai, Revolta Global expressa l’evidència que «el capitalisme global ha generat unes forces destructives que, en el seu afany per acumular riquesa, provoquen una major desigualtat i amenacen la supervivència del conjunt de la humanitat i del planeta», per tot seguit constatar que la resposta del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, lluny de resoldre la crisi propiciada pel sistema, només aprofundirà la precarització de les nostres vides a força de «mesures fiscals repressives, privatitzacions, acomiadaments i obres públiques insostenibles».

Segons Revolta Global, representant a Catalunya d’aquest nou espai contrahegemònic, és urgent organitzar la resistència i reforçar les lluites socials; «però amb tot i això, no és suficient: cal una alternativa política anticapitalista lleial a aquestes lluites i moviments de base que mai no accepti participar en la gestió del sistema i que, a més de saber escoltar i aprendre, ha de merèixer la màxima confiança dels electors». En aquest repte, Revolta Global i Espacio Alternativo treballen actualment per confluir amb altres organitzacions de l’esquerra combativa i amb persones d’àmbits diversos relacionades amb les lluites socials amb vista a impulsar una candidatura que, segons els seus promotors, estaria emmarcada en el nou bloc anticapitalista europeu encapçalat pel Nou Partit Anticapitalista (NPA), impulsat a França per l’LCR d’Olivier Besancenot i en què també hi hauria personalitats de renom, com ara el realitzador anglès Ken Loach.

Fins al dia d’avui, i en espera d’arribar a les 15.000 firmes necessàries, la llista de la futura candidatura a l’Estat espanyol ja compta amb el suport de destacades personalitats del món de la cultura, d’artistes i d’intel·lectuals crítics, com l’escriptora Rosa Regàs, l’actor Jordi Dauder, els professors Carlos Taibo, Xavier Giró i Ramón Fernández Duran, el catedràtic de ciència política Pedro Ibarra, el sindicalista de TMB Josep Garganté, el dibuixant Carlos Azagra, el cantant Fermin Muguruza o el director de Le Monde Diplomatique, Ignacio Romanet. Un estol de sensibilitats que conflueixen per acompanyar l’aposta més ambiciosa de l’esquerra anticapitalista contra l’hegemonia neoliberal.

L’efecte Besancenot

La cristal·lització d’un pol polític en l’anomenada esquerra radical no és fruit de la casualitat. Sobretot s’explica per la irrupció d’una colla de fenòmens que han confluït els darrers anys, alguns dels quals, de caràcter exogen, com la crisi econòmica i ecològica generada pels estats capitalistes i els seus organismes multilaterals; però també altres d’auspiciats al si de la mateixa esquerra anticapitalista, com ara la recomposició a Itàlia, a Alemanya i a l’Estat francès d’aquests espais contrahegemònics fins aleshores disseminats. En particular, la força social que ha arrossegat la renovada Lliga Comunista Revolucionària (LCR) del carismàtic Olivier Besancenot. Un jove carter que, després de participar en el Fòrum Social de Porto Alegre els anys 2001 i 2002, va adquirir un notable punch mediàtic durant els comicis presidencials de 2002. L’any passat, Besancenot va obtenir un milió i mig de vots a partir d’un lema, «Les nostres vides valen més que els seus beneficis», sustentat en la defensa de la redistribució de la riquesa o l’impost sobre el capital especulatiu.

dijous, 8 de gener de 2009

AZAGRA: Yo también firmé por una Izquierda Anticapitalista

Por Carlos Azagra [1]

Bueno, antes de que alguien lo sepa por ahí, lo comento yo por aquí, el otro día me mandaron un email los de Revolta Global (el nombre de Revolta me gusta porque significa Revuelta en castellano y a mi la Revuelta me gusta mogollón). El caso es que dije que sí, que por mi, que no fuera, consciente de que no se van a comer un torrao y que aquí no es como en Francia, que allí la LCR tiene fuerza y lo del Nuevo Partido Anticapitalista más predicamento, pero al menos son gente que le echa ganas al asunto.

Además, a mi siempre me han gustado las causas minoritarias. Total, tan sólo es una firma. Avanti o popolo pues. Les deso suerte, la necesitarán, pero que mucho.

Viñeta de Azagra en la sección ’Lo que no sale por la tele’ de El Jueves (8/1/2009) dedicada a Izquierda Anticapitalista>>

dimecres, 7 de gener de 2009

L'Albert Caire, a l'Ateneu Popular La Flor de Maig

Dissabte dia 10 de gener
L'amic, Albert Caire, toca amb la BLACK COFFEE QUARTET a 
l'Ateneu Popular La Flor de Maig (el Poblenou)  
Doctor trueta 195, Barcelona, Barcelona 08005
Cost: 7 €


Serà un bon concert de jazz, els que us agrada aquest tipus de música, en gaudireu

dilluns, 5 de gener de 2009

Jo també soc Palestí/na


Declaració de solidaritat amb Palestina de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

Des que Hamas va guanyar les eleccions en el territori de la franja de Gaza, l’Estat d’Israel ha sotmès a aquesta regió Palestina a un setge i un bloqueig ferotge que ja dura gairebé tres anys, combinat amb un embargament financer per part dels Estats Units, la UE, Japó i Canadà. Aquesta situació ha posat al milió i mig d’habitants de Gaza a la les portes de la fam, la taxa de pobresa ha passat del 29% el 2004 fins al 81% en 2008. Durant aquest temps el govern d’Israel ha intentat minvar les bases socials del suport de Hamas a costa del sofriment i la mort de milers de palestins/es, un objectiu que no solament no ha aconseguit sinó que, per contra, ha propiciat un major suport social a Hamas. El passat juny es va arribar a una fràgil treva en la qual Hamas es comprometia al cessament de les hostilitats, el final del tràfic d’armes des d’Egipte a Gaza i el compromís de negociar l’alliberament del soldat Gilad Shalit, capturat l’estiu de 2006. Mentre que Israel es comprometia únicament a l’obertura parcial de les fronteres de Gaza per a permetre l’entrada d’ajuda humanitària, del subministrament de la qual depèn almenys el 70% dels habitants de Gaza.

Al llarg dels gairebé sis mesos que ha durat la treva, hem assistit a una guerra de baixa intensitat en la qual el govern d’Israel ha continuat amb el seu xantatge inhumà, tallant i impossibilitant l’aprovisionament dels serveis bàsics d’aliments i medicines causant innombrables morts entre la població civil. Dissabte passat 27 de desembre Israel iniciava una terrible ofensiva aèria contra Gaza que ha comportat la mort d’unes 460 persones i que ha provocat més de 2400 ferits, la majoria dels quals es troben en estat molt crític, un atac inhumà que se suma al drama de no tenir ni tan sols les medicines i el material mèdic necessari per a ser atesos, i la negativa de deixar entrar en Gaza als serveis de la Creu Roja Internacional. Aquest passat dissabte 3 de gener l’exèrcit israelià ha donat un pas més en la seva ofensiva militar iniciant una ofensiva terrestre, que segons les paraules del primer ministre Olmert es planteja llarga i duradora.

La virulència i les atrocitats d’aquest atac militar mostren una vegada més la voluntat del govern d’Israel d’aixafar al poble palestí i la seva vulneració sistemàtica dels drets humans més elementals. Una estratègia militar que respon a les necessitats del joc polític intern d’Israel davant la inminència d’unes eleccions legislatives, on la coalició en el poder no dubta a massacrar a la població civil palestina en pro dels seus interessos partidistes, els vots i les institucions israelianes es tornen, una vegada mes, a tenyir del color de la sang palestina. L’atac obert congra Gaza va en paral.lel a la repressió i a la continuada expansió dels assentaments a Cisjordània, incloent-hi als entorns de Jerusalem.

Davant aquests atacs, la passivitat dels governs occidentals és inacceptable i posa en relleu la seva complicitat amb la política israeliana. Mentre que les cancelleries europees intenten repartir la responsabilitat de la massacre a parts iguals entre el govern israelià i Hamas, validant l’argumentació fal·laç que l’atac respon al llançament de coets per part dels integrants de Hamas. Per contra, el futur president dels Estats Units, Barack Obama, eludeix la responsabilitat de pronunciar-se fins a la presa de possessió del seu càrrec, buidant les esperances que els podria quedar a alguns sobre la seva futura gestió. I, a més, els preparatius del relleu a la Casa Blanca s’acompanyen de crides a enfortir els contingents militars occidentals que participen en l’ocupació d’Afganistan, i el govern de Zapatero es desviu per congraciar-se amb la nova administració americana. Per últim l’ONU segueix sent incapaç de prendre cap mesura per a fer complir la legalitat internacional, atrapada pels jocs de poder del seu Consell de Seguretat. L’única veritat que impera és que l’ocupació sionista s’ha perllongat per més de 50 anys, durant els quals, el poble que ha posat els morts, la destrucció dels seus habitatges i obres d’infraestructura, el constant assetjament i repressió ha estat el palestí.

Els coets de fabricació artesanal, que de cap manera es poden comparar amb el desplegament atroç de l’exèrcit sionista, un dels més poderosos del món, el mateix que les manifestacions al carrer i fins als enfrontaments dels joves, fins i tot nens, palestins utilitzant pedres per a enfrontar els tancs israelians, són les eines de la digna resistència del poble palestí contra l’ocupació i destrucció del seu territori a les mans del sionisme. Enfront de les atrocitats comeses en terra Palestina, els governs del món romanen en silenci, testificant de manera còmplice aquest genocidi.

Des de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista manifestem, una vegada més, la nostra solidaritat amb la lluita del poble palestí i amb les organitzacions pacifistes israelianes que també li donen suport. Considerem molt important organitzar una resposta ràpida i unitària a Catalunya i en el conjunt de l’Estat espanyol que exigeixi la fi d’aquesta ofensiva israeliana i el reconeixement dels drets nacionals del poble palestí. Per a això és imprescindible aixecar un ampli moviment social que no solament dirigeixi les seves peticions i condemnes contra el govern d’Israel, sinó que exigeixi mesures concretes i contundents al govern de la Generalitat de Catalunya i al de Zapatero. Mentre es consuma el genocidi de Gaza la vicepresidenta del govern espanyol, Maria Teresa de la Vega, segueix de gira per la Índia explicant la seva proposta d’aliança de civilitzacions. Una aliança que no sembla tenir respostes davant la massacre del poble Palestí.

Igual que fa anys vam aixecar un fort moviment anti-guerra en contra de la invasió de l’Irak i el del govern del Partit Popular que la recolzava, el moment polític reclama que tornem a reeditar una revolta social similar en contra de les postures tèbies del govern del PSOE amb la massacre del poble palestí i en contra la política del Govern de la Generalitat en relació a Israel. Considerem també molt important el fet que a la mateixa societat israeliana, dreçant-se contra la "unió sagrada" que invoca un cop més el seu govern, s’escolten ja les veus solidàries dels moviments pacifistes i de l’esquerra anticolonial, com ho mostren les 10.000 persones que es van manifestar contra la guerra a Tel-Aviv. Unes veus que apel·len a la consciència democràtica de la humanitat i reclamen el boicot de l’Estat militarista d’Israel. Cal assenyalar també la difícil situació d’aquells que s’oposen a la guerra i que viuen sota els règims àrabs aliats d’Occident. Egipte col·labora en el bloqueig de Gaza, el govern algerià prohibeix les manifestacions de suport a Palestina...

Per tot plegat, aquesta mobilització esdevé més important que mai i hem de demandar:

- Una condemna clara i sense pal·liatius del genocidi del poble palestí per part del Govern català, de l’executiu espanyol i del Parlament Europeu.

- La reformulació de les relacions diplomàtiques entre l’Estat espanyol amb Israel, cridant l’ambaixador a consulta.

- La suspensió de la promoció de relacions comercials amb Israel per part del Departament de Vicepresidència i el d’Innovació, Universitats i Empresa del govern de la Generalitat

- La suspensió dels diferents convenis bilaterals de l’Estat espanyol amb Israel i la revocació de l’acord d’associació que la UE manté amb Israel.

- La prohibició de venda d’armes a Israel per part de les empreses espanyoles.

dissabte, 3 de gener de 2009

Diumenge 4 de gener a les 8: TOTS I TOTES AMB PALESTINA, contra la invasió de GAZA


Convocatòria d'urgencia a causa de la invasió terrestre a Gaza per part de l'exèrcit israelià. Ja són més de 450 persones mortes i més de dos mil ferits.

Sortim al carrer per denunciar la massacre que s'està portant a terme!

diumenge 4 de gener a les 20h a la plaça Sant Jaume (Barcelona)

Passa-ho!


www.revoltaglobal.cat

dijous, 1 de gener de 2009

Solidaritat amb Palestina. El 2 de gener a Barcelona

2 gener: Concentració en suport a Palestina
dijous 1 de gener de 2009

divendres, 2 de gener

19h a Pl. Sant Jaume a Barcelona


Després de concentrar 500 persones a Mataró, en solidaritat amb Palestina, demà cal fer una gran concentració a Barcelona. Cal que hi anem tots i totes