dimarts, 26 de juliol de 2016

Els falsos negadors de la pàtria noucentista


"Som negadors de la pàtria noucentista i en volem construir una altra". Aquest és el titular d'una entrevista a Xavier Domènech i en Ricard Gomà. Li deia a un amic que la reproduia en el seu mur que era un titular producte de la ignorància (algú diría, de fet algú m'ha dit, producte d'una mala fe lerrouxista).
Em decanto per la ignorància, ja que ha estat dit en el marc dels actes que commemoren els 80 anys de la fundació del PSUC.
Dic ignoràcia perque els negadors de la pàtria noucentista (i ho podríem discutir) els trobaríem a la CNT i el POUM. El seu concepte revolucionari del canvi social i el construir la societat des de les capes populars (i no des del poder) son l´ùnic projecte, no lerrouxista, que es va oposar al noucentisme polític amb èxit
Cal recordar que el PSUC, en els fets de maig del 1937, es va situar com a avançada del poder i la Generalitat que volia construir una societat marcadament situada en l'ordre noucentista.
Podria parlar de Macià i el seu projecte per Barcelona. No fa gaire a l Caixafòrum, exposaven els plànols de Le Corbusier i no voldria oblidar la col·laboració de Lluís Sert. No estaven lluny del concepte noucentista de ciutat, en Macià la reivindicava.
Quan parlem de noucentisme no sols parlem d'intel·lectuals situats més o menys a prop de la Lliga Regionalista. També parlem d'un nocuentisme polític que proposava un projecte nacional per Catalunya, en el qual també hi van col·laborar gent de l'esquerra catalanista, que als anys 30 es van enquadrar a ERC i d'altres, a partir de 1936 en el PSUC
Sols els que ens podem considerar, d'alguna manera, hereus del POUM o de la CNT podríem parlar d'una ciutat, d'una nació popular real, construida des del carrer.
Sempre he valorat molt la tasca política de Ricard Gomà, però resseguint la construció de la Barcelona ciutat, del PSC i ICV, no podem considerar-la enfrontada amb la la ciutat noucentista ...