dimarts, 8 de setembre de 2009

A Itàlia, Berlusconi ... a Arenys ... la provocació






A Itàlia també tenen problemes amb la llibertat d'expressió. Allà, Berlusconi, una persona molt, molt, molt de dretes, vol utilitzar el seu poder i tota la maquinària de l'estat per tal d'intimidar, de limitar el dret d'expressió a aquells mitjans que com LA REPUBBLICA, s'atreveixen a criticar-lo, a informar d'aquelles coses que posarien vermella a qualsevol persona. A Itàlia, el Primer Ministre, utilitza tot el poder de l'estat per tal de limitar la llibertat d'expressió.

Aquí l'estat, no sols vol limitar la llibertat d'expressió, sino que utilitza elements provocadors per tal de defensar allò que un govern d'esquerres no hauria de defensar mai. Es lamentable, doncs, tenir que demanar la llibertat d'expressió dins d'estats democràtics. Es lamentable que els representants de l'estat, a Espanya, es comportin com ho fan ... de forma provocadora, airejant el seu passat antidemocràtic ... en fi, allò del talante, crec, sols s'utilitza en algunes ocasions


Libertà di stampa. Crescono le adesioni per la manifestazione del 19 settembre a Roma
Appuntamento dalle 16 a Piazza del Popolo

ROMA - Le adesioni per la manifestazione indetta dalla Federazione Nazionale della Stampa a Roma per il 19 settembre continuano a crescere. Associazioni del mondo cattolico, laiche, movimenti per la pace e per l'ambiente, partiti politici. Tutti uniti dalla volontà di manifestare per la difesa dei valori racchiusi nell'Art.21 della Costituzione, per la libertà di informazione e di espressione, contro ogni censura e bavaglio, per un un'informazione che dia voce ai problemi reali della quotidianità. Il gruppo creato da Dazebao su Facebook, Difendiamo la libertà di stampa e il diritto all'informazione, ha già raccolto oltre mille adesioni. Intanto anche l'appello dei tre giuristi firmato da Franco Cordero, Stefano Rodotà e Gustavo Zagrebelsky e lanciato dal quotidiano Repubblica continua a registrare migliaia di firme. Tutto ciò fa presupporre che il prossimo 19 la mobilitazione per la manifestazione indetta dal FNSI sarà imponente.
Qualche giorno fa anche la Federazione dei giornalisti europei (Efj), che fa parte della Federazione Internazionale (Ifj), ha condannato "le vendetta mediatica" del presidente del Consiglio Silvio Berlusconi, riferendosi alla querela a 'Repubblica' e al francese 'Nouvel Observateur' e "all'attacco" ad 'Avvenire'. In un comunicato il segretario generale dell'Efj e dell'Ifj Aidan White ha affermato che il premier "sta mettendo a rischio la libertà di informazione cercando di usare la legge per intimidire i giornalisti e soffocando i reportage

dissabte, 5 de setembre de 2009

L'esquerra anticapitalista del Maresme vol participar en la consulta sobre l'autodeterminació d'Arenys

És molt complicat tot plegat, últimament gent, a la que estimo i valoro molt, vinculada a l'esquerra institucional, veig que es comporta de forma "autista" davant de tot el que s'olora que ve de l'esquerra anticapitalista o revolucionària, digueu-li com volgueu.

És un fet molt preocupant, ja que aquesta gent que es pot mostrar molt oberta davant de molts temes socials, no son capaços/es de llegir i veure que podem tenir molta raó en temes com el de la llibertat d'expressió.

No puc entendre com gent i partits que diuen defensar el dret a l'autodeterminació, puguin fer tan, per evitar que es faci una simple consulta que organitza una associació privada, això si, amb el recolzament material d'un ajuntament com el d'Arenys de Munt. O com aquests partits poden votar junt a la dreta espanyolista (ja sabíem que aquesta no sol sentir a parlar d'autodeterminació i fins i tot no vol sentir a parlar de nació quan ens referim a Catalunya) per tal de "condemnar" una consulta com aquesta, en la que la intenció en conèixer la opinió dels conciutadans.

En canvi, si que es permeten les manifestacions dels partits obertament feixistes, i fins i tot es defensen els drets d'una gent que estaria prohibida a qualsevol pais europeu. No és que estigui en contra, evidentment, de la llibertat d'expressió, però veig que s'apliquen lleis de partits contra els, que diuen, que defensen el terrorisme i es permet manifestar-se als que defensen les idees i els fets dels responsables del genocidi que va patir Espanya, des del 1936 al 1976.

No entenc com es pot deixar a l'estacada un govern municipal que aporta els seus vots a la coalició ICV EUiA, crec que entre els seus regidors no hi ha masses indepedentistes, però si molta gent entre ells/elles, que volen defensar la llibertat d'expressió.

Espero que ningú pensi que la meva defensa de la llibertat d'expressió, es pugui entendre sols des de l'extrema esquerra (segons diuen) sino des de una trajectòria de fa molts anys, d'una persona que va lluitar en contra d'una dictadura, que va participar a les manifestacions i en tota mena d'actes per tal de recuperar l'Estatut d'Autonomia (des de principis dels anys 70) la democràcia, el dret a l'autodeterminació i per la LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ ... drets, tots ells, DEMOCRÀTICS i BÀSICS


L'esquerra anticapitalista per l'autodeterminació, el dret a decidir i contra les provocacions feixistes

Davant dels fets i de les controvèrsies originades arran de l'anunci de la convocatòria d'una consulta popular a Arenys de Munt relacionada amb el dret a decidir del poble de Catalunya i dels Països Catalans i sobre quina estructura política li és més adequada en l'exercici de l'autoderminació, l'organització del Maresme de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista apunta les següents consideracions:

1) Aquesta iniciativa, procedent d'una entitat d'Arenys de Munt amb el suport logistic de l'Ajuntament, és totalment legítima i pot aportar dades i un mètode participatiu que posi en evidència els limits i els partàmetres que terminen l'acció i la retòrica de les elits polítiques que dominen el relat estatutari i constitucional.

2) La manifestació convocada per l'ultradreta falangista, així com les polèmiques de l'espanyolisme de tot signe i les reclamacions de prohibició fetes per Ciutadans i el PP, s'enmarquen en un seguit de reaccions ja habituals entre aquells que propugnen la supressió dels drets nacionals a l'Estat Espanyol.

3) El paper del govern de la Generalitat, particularment del Departament d'Interior dirigit per Joan Saura és paradoxal i obre nous elements de reflexió. Interior autoritza una manifestació ultradretana contrària a la consulta (tot i que aquest departament demana que s'ajorni a una data posterior a la de la consulta adduïnt problemes d'ordre públic).
Una convocatòria de l'extrema dreta, doncs, obté la llum verda del govern de Catalunya coincidint amb l'inici del procés de prohibició d'una consulta democràtica, cívica i recolzada per un Ajuntament democràtic.

4) En uns temps en què des de la Generalitat es promou el Memorial Democràtic i què reviu el debat sobre la memòria històrica amb una política de tímida recuperació d'aquesta, ens trobem davant un cas que mostra quins són els limits de l'estat democràtic, de l'aplicació de la llei de partits i que en paral·lel evidencia l'impunitat que gaudeixen les manifestacions de l'extrema dreta, en clar contrast amb les dificultats que obté un exercici puntual de consulta i de participació ciutadana no vinculant com és aquest referendum.

Sigui quin sigui el desenllaç d'aquesta polèmica, Revolta Global-Esquerra Anticapitalista del Maresme, defensarà la realització de la consulta, com també valora positivament que es portin a terme iniciatives com aquesta des de baix i al marge del relat dominant sobre l'Estatut i la Constitució, i anima la població a participar-hi fent ús del dret a decidir, és a dir, del dret a l'autodeterminació dels pobles. RG-EA es suma al rebuig a les provocacions de l'ultradreta i del fonamentalisme espanyolista i denúncia la seva impunitat i permissivitat.


REVOLTA GLOBAL-ESQUERRA ANTICAPITALISTA
El Maresme, 3 de setembre de 2009

dijous, 3 de setembre de 2009

Bensaïd, el marxisme i el canvi social

20090820.jpg
En temps de crisi i de canvi social, son benvingudes les aportacions que com les de DANIEL BENSAÏD, ens situen teòricament. Potser ha arribat el moment en el que els que pensem en clau d'esquerres, participem del debat social i comencem a desmuntar les versions interesades dels economistes i dels "professionals" que cada dia ens expliquen o ens volen explicar les virtuts d'un sistema polític que és injust socialment i que amb la seva marxa cap a endavant, no s'atura ni quan posa en evident perill el planeta.

Algú pensava i deia que era agosarat recuperar els arguments de Marx ... sense caure en el simplisme de voler traslladar directament els seus arguments al S.XXI, si que ens aporta elements d'anàlisi alternatiu als que aporta el liberalisme, començant per allò que ens deia un MARX molt jove: "TOT EL QUE ÉS SÒLID ES SOSTÉ EN L'AIRE" ... ho pensava de la societat de la seva època i després de les estructures socials que creava el capitalisme ... tots els que dessitjem el canvis social, sabem de l'actualitat d'aquesta frase

"Penser la lutte" par Daniel Bensaïd (Nouvel Observateur, 20/8)

Une prise de position dans le dossier consacré "au grand retour de Marx"....

Il y a 25 ans, Marx était traité comme un chien crevé dans le meilleur des mondes libéraux possibles. Son spectre souriant est aujourd'hui de retour. Son actualité est tout simplement celle du capital mondialisé.

A l'époque de la mondialisation victorienne, « l'énorme entassement de marchandises » en était encore à ses débuts. Marx ne s'est pas contenté d'explorer la grande pyramide. Sa critique de l'économie politique visait à en percer le secret, à en déchiffrer les hiéroglyphes, à en démonter la logique.

Pour dépasser ses propres limites, le capital est contraint d'élargir sans cesse le cercle de son accumulation et d'accélérer le cycle de ses rotations. Faisant marchandise de tout, il dévore l'espace et endiable le temps.

La crise de la mondialisation capitaliste révèle la tendance triplement destructrice du capital, de la nature, de la société, de l'humain.

En réduisant toute richesse à du temps de travail cristallisé, la loi de la valeur prétend quantifier l'inquantifiable et attribuer à toute chose une valeur monétaire, comme si le temps long de l'écologie était réductible aux instantanés des fluctuations boursières.

Là où les économistes vulgaires assistent bouche bée au spectacle de la crise, Marx saisit à l'état naissant les contradictions mortifères d'une société schizophrène où « l'argent crie son désir », tout comme « le cerf brame sa soif d'eau fraîche ».

La vitalité des études marxistes, souvent méconnues en France faute de traduction, démontre la fécondité actuelle de son oeuvre. Dès 1993, Derrida mettait cependant en garde contre la tentation de «jouer Marx contre le marxisme afin de neutraliser ou d'assourdir l'impératif politique dans l'exégèse tranquille d'une oeuvre classée ». Le pire serait en effet d'en faire un auteur académiquement correct ou un vulgaire intellectuel de gauche. Marx est un penseur du conflit et de la lutte.

Pour sauver cet esprit subversif de la redoutable «attalisation» qui le menace, est-il besoin de rappeler que la critique du capital a pour corollaire le communisme ?

L'héritage de Marx pose donc la question de savoir si le mot «communisme» a été compromis par son usage étatique et bureaucratique au point d'être devenu imprononçable. Et de déterminer surtout de quoi - utopie critique, mouvement d'émancipation, hypothèse stratégique –le communisme peut être aujourd'hui le nom.

Daniel Bensaïd, membre du NPA, professeur de philosophie à Paris- VIII Vincennes.