dilluns, 14 d’octubre de 2013

David Fernàndez: "Vostès saben què és la màfia? compreu-vos un mirall i ...



Feia temps que no m'impresionava tant davant un acte al Parlament de Catalunya. En David Fernández és el més digne representant que pot tenir el poble català.

Les seves preguntes són les que hauríem de fer a aquesta colla que ens ha portat a la crisi, a les retallades i a una política que sols crea pobresa

diumenge, 13 d’octubre de 2013

Les aportacions de la Catalunya popular

Ara ja fa uns temps en que des de diversos sectors de l'esquerra, sento reivindicar les aportacions del món llibertari de cara a la formulació d'un Catalunya futura. És una bona notícia ja que sembla ser que es comencen a superar les velles reticències de polítics i historiadors, que de forma descarada es dedicaven a desprestigiar i intentar amagar les aportacions de la Catalumnya popular en temps de la 2ª República i la Guerra Civil Espanyola.

És important reincorporar les propostes socials que es feien des de móns tant propers com els del POUM i els llibertaris, basades en el desenvolupament del cooperativisme i una economia social que volia superar l'explotació capitalista amb eines participatives tant en el món del treball com en el de la política. Aquesta visió i aquesta política participativa va permetre incorporar a una gran quantitat d'obrers i obreres a la cultura i a través dels ateneus, els sindicats i d'altres llocs de participació, va permetre desenvolupar tota una sèrie de propostes com el naturisme, el laicisme, el cooperativisme, el teatre i el cinema en ambients populars o fins i tot podríem situar aquí l'arribada de Frederica Montseny a un ministeri a Madrid, on va aconseguir aprovar la primera llei que permetia l'abortament. Era una Catalunya que posava en valor les tradicions del republicanisme federal i popular, del món llibertari i dels anomenats comunistes d'esquerres.

Aquesta perspectiva de la societat, evidentment partia d'una sèrie de supòsits que avui cal recuperar, com són els de la pluralitat de l'esquerra i com des de aquesta pluralitat es pot començar a construir un nou món. Cal superar aquelles visions de l'esquerra única, de la supremacia d'una visió sobre les altres, que van fer caure l'Europa Oriental en societats burocràtiques.

Jo mateix vaig viure els intents de desacreditar aquest món de la Catalunya popular. Recordo com des del món acadèmic s'explicava, davant dels Fets de Maig del 37, s'enfrontaven la revolució i la violència al carrer, amb el sentit d'ordre i d'estat de la Generalitat republicana, amb ERC i el PSUC al capdavant. Aquesta visió que primava l'ordre i l'estat per guanyar la guerra, oblidava i oblida, encara avui, que l'estat, massa sovint, era una eina que coaccionava l'autoorganització popular, l'economia social i la solidaritat. Des del món llibertari, encara avui, s'afirma que l'estat té el monopoli de la violència del poder polític i de la violència. Algú dirà, no es pot justificar la violència d'organitzacions que van aprofitar el poder popular per exercir una repressió injustificable i per mi té tota la raó. Amb tot, cal situar aquesta violència al mateix nivell que la del pistolerisme patronal.

Però el que voldria posar en valor, és l'existència d'aquest món llibertari i popular que vol participar i que pot aportar el seu punt de vista a l'articulació d'una Catalunya republicana, socialista, d'esquerres.

dimarts, 10 de setembre de 2013

L'esquerra també ha de defensar els drets nacionals de Catalunya


Escric aquest post amb  tot el respecte però des de la incomprensió que he de manisfestar respecte una part important de l'esquerra d'aquest país. Em refereixo a aquelles persones i organitzacions que es resisteixen a donar suport a mobilitzacions com la Via Catalana o que busquen aixopluc en d'altres mobilitzacions legítimes, com l'Encerclem la Caixa del Procés Constituent, a la que dono total suport, per tal de no tenir que definir-se davant un tema com el nacional català o no tenir que donar suport a una futura República Catalana socialista, que haurà de buscar el seu lloc dins la Península Ibèrica, Europa o el Món.


Un dels arguments que més lamento és aquell que deixa en mans de la burgesia o els "convergents" el patrimoni de nacionalisme català i obliden les veritables arrels populars del catalanisme. Obliden que la proclamació de les diferents repúbliques catalanes sempre s'han fet en defensa dels drets del poble, contra els privilegis d'una minoria, com el 1641 o han renunciat fins i tot a ser, en nom de la solidaritat amb la resta dels pobles d'Espanya (a la 2ª República Espanyola) i han configurat veritables estats socials on han participat, amb tensions (cal reconexer-ho) tota l'esquerra del país: des del republicanisme més moderat  al socialisme català, el comunisme en totes les seves branques o l'anarcosindicalisme.

Fins avui, aquestes proclamacions republicanes, sempre s'han fet des de l'esquerra, contra la voluntat de la dreta. Avui, gran part de l'esquerra institucional, sembla haver canviat de bàndol. Enlloc d'acompanyar i promoure la voluntat popular s'embranca en federalismes imposibles o amagant-se darrera d'argument incomprensibles.

Quan parlo de federalismes imposibles, parlo d'aquells que no son acceptats per ningú, ni aquí ni allà. Arguments incomprensibles, quan volen deixar el patrimoni nacional català en mans de la dreta i s'amaguen davant les mobilitzacions massives o fins i tot utilitzant arguments com aquells que la independència divideix la societat catalana, quan el que divideix realment és que no és deixi expressar aquest sentiment reivindicatiu de forma democràtica.

Quan es defensava la democràcia o els drets sindicals, alú pensava en que naixò podria dividir la societat entre els/les que les volien i els/les que no? La resposta i aquí recuperem l'esperit de l'Assemblea de Catalunya, quan aquesta defensava el dret d'autodeterminació dels catalans.

Espero que la propera proclamació de la República Catalana sigui exitosa i també, com les altres, es faci en defensa dels drets del poble: les llibertats nacionals i individuals i sigue, un altre cop, una república social, exemple de solidaritat i justícia per a d'altres pobles