dijous, 4 d’agost de 2016

CONTRA L'ÚS PARTIDISTA DE LA MEMÒRIA, HISTORIOGRAFIA SERIOSA

Ara està al dia el tema de la memòria històrica.
La memòria te que veure amb allò que vols recordar i es veritat que en el nostre país s'ha fet massa poc per conservar la memòria de les persones. És un camí perdut perque les persones viuen i moren: la memòria depèn de les persones i aquestes recorden allò que les convé, agrada o ha marcat. No per això perd valor sino que l'augmenta i molt i les institucions a nivell europeu han fet veritables esforços per conservar aquestes memòries: autobiografies d'obrers, memòries d'entitats ... aquí no s'ha fet pràcticament res
Fa massa temps que les institucions treballen en un concepte equivocat: en recuperar allò que les convé, de forma acrítica, sempre i quan les afavoreixi ideològicament. Això ens porta a situacions esperpèntiques: la dreta suposadament democràtica sempre es resisteix a condemnar el franquisme (PP, C’s) mentre que l’esquerra s’aferra a sobrevalorar una certa part d’aquesta esquerra: Es dona un valor suprem a l’acció del PSUC històric (oblidant les seves pròpies misèries) i es nega l’acció dels sectors llibertaris (o se’ls intenta  marginalitzar): la memòria es selectiva i partidària
Contra tot això cal l’acció de la historiografia seriosa, la que treballa en creuar les memòries i en estudiar seriosament els esdeveniments, les institucions i les persones.
Si es dones protagonisme a aquesta, no hi haurien debats com els veritablement absurds dels 17,14 metres d’un màstil o la instal·lació d’iconografia franquista per part d’una esquerra que, entre d’altres coses, no es planteja restaurar la memòria d’un president com Companys

Cal donar valor a l’estudi seriós  de la història i conservar la memòria allà on correspon i com fan els països seriosos i progressistes: als arxius