Aquest quadre, que es presenta en una exposició a Madrid, en el que es vol mostrar l'art d'artistes budistes, també pot ser una mostra del que ha de ser l'esquerra.
Aquest quadre conté més de 250 tons del vermell, si més de 250 tons d'un sol color. Potser des de l'esquerra s'ha perdut aquella vella tradició de la discussió i del debat polític. Aquella vella tradició que permetia l'existència de diversos matissos ideològics. D'aquí la importància del debat polític, del reconeixement dels diferents punts de vista, encara que tots tinguin el mateix objectiu: la justícia social i un mon just. Un altre mon és posible ... i renunciarem?
Podem renunciar als més de 250 tons del vermell?
1 comentari:
M'agrada la metàfora que fas dels diferents tons de vermell confluint en un objectiu comú. Reflecteix molt bé la necessitat de pluralitat i debat obert.
Salut!
S.
http://intersecciones.wordpress.com
Publica un comentari a l'entrada