La candidata del Partit Anticapitalista d’Avinyó combina el mocador islàmic amb el feminisme i el laïcisme (El Periódico de Catalunya, 18/2/2010)

Be, arriba a Catalunya el fals debat que ha provocat la presentació de la nostra candidata Ilhem Moussaid a França.

És un fals debat, ja que no es valora a Ilhem pel que és, una dona disposada a lluitar pels seus ideals ni a l'NPA, pel que és, un partit anticpaitalista oberta a totes les cultures.

Jo mateix, he treballat amb dones sahrauís que mentre porten la seva "melfa" son capaces de discutir, parlar i fins i tot oposar-se a 2 estats amb el seu convenciment ... és el cas d'Aminetu Haidar

He vist a dones "amb el cap tapat" que ens han donat moltes lliçons de valentia i de ser d'esquerres. Potser molts bocamolls haurien de revisar les fotos de "La Pasionaria" i de moltes altres lluitadores que en el nostre país i arreu d'Europa han portat el seu mocador.

Els anticapitalistes, no valorarem mai a una dona pel seu mocador, sino per les seves idees ... per això sempre estarem amb ILHAM MOUSSAID. Que tot l'enrenou serveixi per portar-la al Parlament i allà podrà demostrar el seu compromís social

Una candidata coberta amb el mocador islàmic ja és un fet excepcional a Europa. Si a més a més pertany a un partit trotskista, que fa bandera de la laïcitat i el feminisme, es converteix en un fenomen inèdit.

Aquest és el cas d’Ilhem Moussaid, una estudiant de 22 anys que concorre a les eleccions regionals franceses del mes vinent ocupant la quarta plaça de la llista del Nou Partit Anticapitalista (NPA) a Avinyó.

«La formació està integrada principalment per no creients però també hi ha creients. La diferència amb mi és que és visible», argumenta Moussaid, que no veu cap mena de contradicció entre el mocador blanc que oculta completament els seus cabells i la ideologia«de la verdadera esquerra, que defensa el feminisme i l’internacionalisme». «El sentit de la meva candidatura és donar veu a les dones i els homes sortits de barris populars», sosté.

El vel que porta Moussaid no és integral. Al coll hi llueix un mocador tipus kúfia palestina i va vestida a l’estil occidental, de manera púdica però no fosca. Tot i amb això, en ple debat sobre la prohibició del burca –símbol de l’integrisme islàmic–, la seva irrupció en l’escena política ha aixecat molta polseguera.

Per començar, en el seu mateix partit, dividit entre partidaris i detractors de presentar una candidata que exhibeix un signe religiós considerat també una mostra de submissió de la dona respecte a l’home. Els militants del departament de Valclusa que van donar suport a la inclusió de Moussaid a la llista han fet públic un comunicat que justifica aquesta decisió. «La fe és una qüestió privada que no ha de ser obstacle per a la participació en el nostre combat quan els fonaments laics, feministes i anticapitalistes són sincerament compartits», diu el text. Una bona part dels seus camarades opinen el contrari. «Portar signes (religiosos) en nom del partit és crear una ambigüitat que ens sembla inoportuna», indiquen en el seu contracomunicat. Un viu debat al qual s’ha sumat l’associació Ni Putes Ni Submises, que defensa els drets de les dones als barris desafavorits i aposta clarament per una llei antiburca.

La presidenta d’aquesta organització, Sihem Habchi, musulmana que advoca per un islam modern i tolerant, vol portar la candidatura de Moussaid davant els tribunals per considerar que la seva actitud és «antifeminista, antilaica i antirepublicana». Segons el seu parer, resulta«inconcebible exhibir una vestimenta que reflecteix la segregació de sexes, perquè la submissió de la dona està prohibida a la República». També deplora que la iniciativa es produeixi «quan als barris les noies i els nois estan lluitant contra l’obscurantisme rampant», que fa del vel «l’estendard del seu projecte de societat».

Aquestes crítiques han afectat profundament la candidata d’Avinyó. «La reacció de les feministes és el que em sembla més dur; jo no estic oprimida, i em sembla que això es veu. M’entristeix que vuit anys de la meva vida es redueixin al meu fulard, em fa pena sentir que la meva creença personal és un perill per als altres quan defenso l’amistat, el respecte, la tolerància, la solidaritat i la igualtat per a tots els éssers humans», ha declarat a Le Monde la noia, que responsabilitza Nicolas Sarkozy de la creació d’una «atmosfera islamofòbica».

Moussaid, que tampoc no considera incompatible la seva pràctica religiosa amb la seva posició favorable a l’avortament i la contracepció, s’ha trobat en l’ull d’un huracà destinat a desacreditar el cap de files de l’NPA, el popular carter Olivier Besancenot. Acusat de provocació i de manipulació amb l’únic objectiu de donar un cop mediàtic, tant la dreta com l’esquerra disfruten quan li aconsellen «rellegir Marx i la seva cita, ‘la religió és l’opi del poble’».

«No ens excusarem ara per recuperar el terreny als barris populars», es justifica el jove líder, que fa un any va refundar la Lliga Comunista amb la creació del Partit Anticapitalista.

Per als hereus de Trotski, el fet de conciliar la laïcitat, el feminisme i l’apertura als barris desafavorits està resultant un camí ple d’espines.