diumenge, 13 d’octubre del 2013

Les aportacions de la Catalunya popular

Ara ja fa uns temps en que des de diversos sectors de l'esquerra, sento reivindicar les aportacions del món llibertari de cara a la formulació d'un Catalunya futura. És una bona notícia ja que sembla ser que es comencen a superar les velles reticències de polítics i historiadors, que de forma descarada es dedicaven a desprestigiar i intentar amagar les aportacions de la Catalumnya popular en temps de la 2ª República i la Guerra Civil Espanyola.

És important reincorporar les propostes socials que es feien des de móns tant propers com els del POUM i els llibertaris, basades en el desenvolupament del cooperativisme i una economia social que volia superar l'explotació capitalista amb eines participatives tant en el món del treball com en el de la política. Aquesta visió i aquesta política participativa va permetre incorporar a una gran quantitat d'obrers i obreres a la cultura i a través dels ateneus, els sindicats i d'altres llocs de participació, va permetre desenvolupar tota una sèrie de propostes com el naturisme, el laicisme, el cooperativisme, el teatre i el cinema en ambients populars o fins i tot podríem situar aquí l'arribada de Frederica Montseny a un ministeri a Madrid, on va aconseguir aprovar la primera llei que permetia l'abortament. Era una Catalunya que posava en valor les tradicions del republicanisme federal i popular, del món llibertari i dels anomenats comunistes d'esquerres.

Aquesta perspectiva de la societat, evidentment partia d'una sèrie de supòsits que avui cal recuperar, com són els de la pluralitat de l'esquerra i com des de aquesta pluralitat es pot començar a construir un nou món. Cal superar aquelles visions de l'esquerra única, de la supremacia d'una visió sobre les altres, que van fer caure l'Europa Oriental en societats burocràtiques.

Jo mateix vaig viure els intents de desacreditar aquest món de la Catalunya popular. Recordo com des del món acadèmic s'explicava, davant dels Fets de Maig del 37, s'enfrontaven la revolució i la violència al carrer, amb el sentit d'ordre i d'estat de la Generalitat republicana, amb ERC i el PSUC al capdavant. Aquesta visió que primava l'ordre i l'estat per guanyar la guerra, oblidava i oblida, encara avui, que l'estat, massa sovint, era una eina que coaccionava l'autoorganització popular, l'economia social i la solidaritat. Des del món llibertari, encara avui, s'afirma que l'estat té el monopoli de la violència del poder polític i de la violència. Algú dirà, no es pot justificar la violència d'organitzacions que van aprofitar el poder popular per exercir una repressió injustificable i per mi té tota la raó. Amb tot, cal situar aquesta violència al mateix nivell que la del pistolerisme patronal.

Però el que voldria posar en valor, és l'existència d'aquest món llibertari i popular que vol participar i que pot aportar el seu punt de vista a l'articulació d'una Catalunya republicana, socialista, d'esquerres.