Jo també soc Palestí/na

Declaració de solidaritat amb Palestina de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

Des que Hamas va guanyar les eleccions en el territori de la franja de Gaza, l’Estat d’Israel ha sotmès a aquesta regió Palestina a un setge i un bloqueig ferotge que ja dura gairebé tres anys, combinat amb un embargament financer per part dels Estats Units, la UE, Japó i Canadà. Aquesta situació ha posat al milió i mig d’habitants de Gaza a la les portes de la fam, la taxa de pobresa ha passat del 29% el 2004 fins al 81% en 2008. Durant aquest temps el govern d’Israel ha intentat minvar les bases socials del suport de Hamas a costa del sofriment i la mort de milers de palestins/es, un objectiu que no solament no ha aconseguit sinó que, per contra, ha propiciat un major suport social a Hamas. El passat juny es va arribar a una fràgil treva en la qual Hamas es comprometia al cessament de les hostilitats, el final del tràfic d’armes des d’Egipte a Gaza i el compromís de negociar l’alliberament del soldat Gilad Shalit, capturat l’estiu de 2006. Mentre que Israel es comprometia únicament a l’obertura parcial de les fronteres de Gaza per a permetre l’entrada d’ajuda humanitària, del subministrament de la qual depèn almenys el 70% dels habitants de Gaza.

Al llarg dels gairebé sis mesos que ha durat la treva, hem assistit a una guerra de baixa intensitat en la qual el govern d’Israel ha continuat amb el seu xantatge inhumà, tallant i impossibilitant l’aprovisionament dels serveis bàsics d’aliments i medicines causant innombrables morts entre la població civil. Dissabte passat 27 de desembre Israel iniciava una terrible ofensiva aèria contra Gaza que ha comportat la mort d’unes 460 persones i que ha provocat més de 2400 ferits, la majoria dels quals es troben en estat molt crític, un atac inhumà que se suma al drama de no tenir ni tan sols les medicines i el material mèdic necessari per a ser atesos, i la negativa de deixar entrar en Gaza als serveis de la Creu Roja Internacional. Aquest passat dissabte 3 de gener l’exèrcit israelià ha donat un pas més en la seva ofensiva militar iniciant una ofensiva terrestre, que segons les paraules del primer ministre Olmert es planteja llarga i duradora.

La virulència i les atrocitats d’aquest atac militar mostren una vegada més la voluntat del govern d’Israel d’aixafar al poble palestí i la seva vulneració sistemàtica dels drets humans més elementals. Una estratègia militar que respon a les necessitats del joc polític intern d’Israel davant la inminència d’unes eleccions legislatives, on la coalició en el poder no dubta a massacrar a la població civil palestina en pro dels seus interessos partidistes, els vots i les institucions israelianes es tornen, una vegada mes, a tenyir del color de la sang palestina. L’atac obert congra Gaza va en paral.lel a la repressió i a la continuada expansió dels assentaments a Cisjordània, incloent-hi als entorns de Jerusalem.

Davant aquests atacs, la passivitat dels governs occidentals és inacceptable i posa en relleu la seva complicitat amb la política israeliana. Mentre que les cancelleries europees intenten repartir la responsabilitat de la massacre a parts iguals entre el govern israelià i Hamas, validant l’argumentació fal·laç que l’atac respon al llançament de coets per part dels integrants de Hamas. Per contra, el futur president dels Estats Units, Barack Obama, eludeix la responsabilitat de pronunciar-se fins a la presa de possessió del seu càrrec, buidant les esperances que els podria quedar a alguns sobre la seva futura gestió. I, a més, els preparatius del relleu a la Casa Blanca s’acompanyen de crides a enfortir els contingents militars occidentals que participen en l’ocupació d’Afganistan, i el govern de Zapatero es desviu per congraciar-se amb la nova administració americana. Per últim l’ONU segueix sent incapaç de prendre cap mesura per a fer complir la legalitat internacional, atrapada pels jocs de poder del seu Consell de Seguretat. L’única veritat que impera és que l’ocupació sionista s’ha perllongat per més de 50 anys, durant els quals, el poble que ha posat els morts, la destrucció dels seus habitatges i obres d’infraestructura, el constant assetjament i repressió ha estat el palestí.

Els coets de fabricació artesanal, que de cap manera es poden comparar amb el desplegament atroç de l’exèrcit sionista, un dels més poderosos del món, el mateix que les manifestacions al carrer i fins als enfrontaments dels joves, fins i tot nens, palestins utilitzant pedres per a enfrontar els tancs israelians, són les eines de la digna resistència del poble palestí contra l’ocupació i destrucció del seu territori a les mans del sionisme. Enfront de les atrocitats comeses en terra Palestina, els governs del món romanen en silenci, testificant de manera còmplice aquest genocidi.

Des de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista manifestem, una vegada més, la nostra solidaritat amb la lluita del poble palestí i amb les organitzacions pacifistes israelianes que també li donen suport. Considerem molt important organitzar una resposta ràpida i unitària a Catalunya i en el conjunt de l’Estat espanyol que exigeixi la fi d’aquesta ofensiva israeliana i el reconeixement dels drets nacionals del poble palestí. Per a això és imprescindible aixecar un ampli moviment social que no solament dirigeixi les seves peticions i condemnes contra el govern d’Israel, sinó que exigeixi mesures concretes i contundents al govern de la Generalitat de Catalunya i al de Zapatero. Mentre es consuma el genocidi de Gaza la vicepresidenta del govern espanyol, Maria Teresa de la Vega, segueix de gira per la Índia explicant la seva proposta d’aliança de civilitzacions. Una aliança que no sembla tenir respostes davant la massacre del poble Palestí.

Igual que fa anys vam aixecar un fort moviment anti-guerra en contra de la invasió de l’Irak i el del govern del Partit Popular que la recolzava, el moment polític reclama que tornem a reeditar una revolta social similar en contra de les postures tèbies del govern del PSOE amb la massacre del poble palestí i en contra la política del Govern de la Generalitat en relació a Israel. Considerem també molt important el fet que a la mateixa societat israeliana, dreçant-se contra la "unió sagrada" que invoca un cop més el seu govern, s’escolten ja les veus solidàries dels moviments pacifistes i de l’esquerra anticolonial, com ho mostren les 10.000 persones que es van manifestar contra la guerra a Tel-Aviv. Unes veus que apel·len a la consciència democràtica de la humanitat i reclamen el boicot de l’Estat militarista d’Israel. Cal assenyalar també la difícil situació d’aquells que s’oposen a la guerra i que viuen sota els règims àrabs aliats d’Occident. Egipte col·labora en el bloqueig de Gaza, el govern algerià prohibeix les manifestacions de suport a Palestina...

Per tot plegat, aquesta mobilització esdevé més important que mai i hem de demandar:

 Una condemna clara i sense pal·liatius del genocidi del poble palestí per part del Govern català, de l’executiu espanyol i del Parlament Europeu.

 La reformulació de les relacions diplomàtiques entre l’Estat espanyol amb Israel, cridant l’ambaixador a consulta.

 La suspensió de la promoció de relacions comercials amb Israel per part del Departament de Vicepresidència i el d’Innovació, Universitats i Empresa del govern de la Generalitat

 La suspensió dels diferents convenis bilaterals de l’Estat espanyol amb Israel i la revocació de l’acord d’associació que la UE manté amb Israel.

 La prohibició de venda d’armes a Israel per part de les empreses espanyoles.