| Avui, reprodueixo un article de Lluís Rabell, en el que es posa en evidència les posicions d'una esquerra que es mira el mon des de l'esquerra i una altra que s'entesta a participar de polítiques que són pròpies de la dreta liberal, pel sol fet d'estar en el govern Potser cal plantejar, ja, que la política és un contrast d'idees i que més enllà d'estar o no en un govern, cal treballar per tal de fer triomfar les idees. El poder pel poder, segur que no és d'esquerres. El que és d'esquerres, com diu en Lluís, és trobar la coherència entre les paraules i els fets, no en gestionar un sistema polític que no és el nostre. |
 | Partit de lluita i de govern? divendres, 13 de març de 2009 / revolta |
Per Lluís Rabell
Vet aquí el comunicat que acaba de publicar Izquierda Unida a propòsit de la mobilització estudiantil contra l’anomenat "procés de Bolonya". És un text que concorda plenament amb el discurs crític dels estudiants que denuncia el desballestament de l’ensenyament superior i la mercantilització de la Universitat. Es tracta d’un posicionament que subscriuria sense cap reticència un corrent d’esquerra anticapitalista com el nostre; per no parlar dels sindicats, assemblees i col•lectius juvenils que estan lluitant contra aquest projecte.
Només hi ha un problema - un problema cabdal, però, que explica perquè Revolta Global-Esquerra Anticapitalista representa un agrupament avui totalment diferenciat d’IU: la distància que separa la teoria de la pràctica, les declaracions de principis dels comportaments... Sobretot quan parlem de comportaments institucionals. La declaració d’IU està molt bé. Però és inútil que en busqueu una traducció al català - o una adaptació d’aquest posicionament a la realitat nacional - per part de la força política que constitueix el refernt d’IU a casa nostra. I és que aquí, a diferència de Madrid, EUiA forma part - d’una manera subalterna i gairebé humiliant, però forma part - del govern, del govern tripartit. Un govern que està implementant aquesta reforma universitària i que n’és un fervent partidari: només cal sentir les declaracions del conseller Huguet o del president Montilla sobre la "modernitat" a què ens condueix Bolonya... o percebre la seva hostilitat i menyspreu vers els estudiants contestataris. I, per si no n’hi hagués prou, EUiA forma part d’una coalició amb ICV... que gestiona puntualment el manteniment de "l’ordre públic" des de la Conselleria d’Interior.
El més dramàtic, pura esquizofrènia política, és que des d’EUiA, no s’ignora en absolut el contingut neoliberal de la transformació de la Universitat que s’està impulsant a tota la Unió Europea i que, a l’Estat espanyol, condueix l’executiu de Zapatero. Com tampoc s’ignora la dinàmica privatitzadora i favorable als interessos patronals de la Llei d’Educació d’Ernest Maragall (a la pàgina web d’EUiA s’hi pot trobar una excel·lent crítica de la Llei, datada de novembre de l’any passat i signada pel mateix Jordi Miralles). Però el compromís amb el govern passa per davant de tot. Per això aquesta formació, que tant ha repetit la vella formula "psuquera" del "partit de lluita i de govern", més enllà que afiliats o militants hi participin, no està com a tal en les lluites: ahir va mirar cap a una altra banda durant el conflicte dels "buseros" amb l’Ajuntament de Barcelona, avui gira l’esquena a un dels moviments més prometedors i progressistes del jovent... i d’aquí uns dies ho farà amb la lluita de l’ensenyament. (Després d’un primer moment en què, davant la unitat recomposta del front sindical, EUiA semblava disposada a donar suport a la convocatòria de vaga del 19 de març, el seu coordinador general va declarar que "la tasca del grup d’ICV-EUiA és afavorir el diàleg entre el personal docent i el govern d’entesa", i no pas promoure una vaga contra el seu conseller d’educació).
Fa uns dies, IU i Izquierda Anticapitalista exploraven, en el decurs d’una trobada oficial a Madrid, la possibilitat d’una candidatura comuna a les properes eleccions europees. La negativa del nostra corrent no rau en cap mena de sectarisme, sinó en la necessitat de coherència entre les paraules i els fets. En la lluita ens trobarem amb militants i corrents d’esquerra que hi siguin presents, allí forjarem complicitats i vincles profitosos. Però l’experiència de Catalunya palesa que, quan s’aposta per la participació en un govern de gestió del sistema, aquest encontre no és gens fàcil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada