Per una esquerra anticapitalista, per una perspectiva mundial de l'esquerra

A vegades cal reflexionar i rellegir els autors, que molts anomenen clàssics per tal de veure que les coses canvien però que a l'hora, continuen en molts aspectes, igual.

Crec que ningú que estigui en el món de la literatura renunciaria a Cervantes, Shakespeare o Carner, com ningú que vingui del món de la història renunciaria a en Fontana o Termes. Així ningú que es consideri d'esquerres, pot renunciar a Marx, Lenin o Trotsky i menys, quan la modernitat en aquests moments situa la batalla social i política a nivell mundial.

És curiós que a l'hora de parlar de socialisme qualsevol dels tres autors socialistes, situa la revolució real a nivell mundial, sense renunciar a les dinàmiques nacionals que es poguessin produir. Aquestes afirmacions, les signaria qualsevol autor dels que avui ens situem a l'esquerra de l'esquerra. 

Qualsevol perspectiva que sigui justa socialment, dins de la perspectiva del S.XXI, ha de ser anticapitalista i sobretot, contràlia al liberalisme salvatge que ha predominat en les polítiques econòmiques de l'Europa Occidental i dels Estats Units i que ens han portat al CRAC PERFECTE que estem patint i que patirem molt de temps.

Cal que recordem que les polítiques liberals a Espanya, van ser introduides pel PSOE, en temps dels governs de Felipe González, quan va començar la època de fer aprimar l'estat, de privatitzar tot allò que es podia privatitzar, de desregularitzar el treball en tot allò que es podia desregularitzar, de convertir en llocs de treball inestables tots els estables.

Avui sabem que aprimant l'estat, el que fem es deixar l'economia i els mercats en mans dels desaprensius que ens han portat al crac bancari, que han especulat amb les nostres vivendes o que també ho han fet amb el preu del petroli o dels aliments bàsics ... aquells que son imprescindibles per poder alimentar el 90% de la població. Algú encara dubta que no podem restar en mans de desaprensius que l'únic que busquen el benefici individual, a costa, si cal  del benestar de les persones?

O preferim a aquells que neguen recursos perque els nens dels USA puguin accedir a la Sanitat i es gasten 1000 vegades més en nacionalitzar la banca? Com diu Ignacio Ramonet, és el socialisme pels rics i el liberalisme pels que no ténen res. Ho permetrem?

Amb tot, no hi ha cap solució, tal com deien els classics de l'esquerra (Marx, Lenin o Trotsky) que no contempli la perspectiva planetària, que combini la perspectiva social i la ecològica. No podem renunciar a

Un programa internacional favorable a les energies renovables centrat, sobretot, en donar accés a aquestes energies als països del sud, al Tercer Món

Un programa que doni accés a l'aigua potable i que aquesta tingui la categoria de be comú per la humanitat. Més si tenim present que l'accés a l'aigua potable és un fet molt escàs i que es reduirà a la meitat dels que ho podem fer avui, d'aquí a 6 anys

Un programa que es plantegi de forma real i decidida, protegir els boscos i la biodiversitat, tal com es plantejava a la Conferència de Rio de Janeiro (1992)

Un programa que institucionalitzi definitivament el delicte ecològic i que imposi el principi de prevenció a  totes les activitats industrials i comercials

Un programa que obligui a institucions com el Banc Mundial a respectar les economies tradicionals i que potencii les potecialitats de les respectives societats i no vulgui aplicar principis liberals, que sempre han fracassat i han perjudicat les economies dels països en desenvolupament

Un programa que obligui als països desenvolupats a invertir primer un 0,7% i després un 1% de la seva riquesa a ajudes públiques al desenvolupament

Un programa que elimini el deute extern dels països del Tercer Mon

A Europa, Espanya i Catalunya, aquest tipus de programa, pensat pel benestar dels treballadors i treballadores i solidari amb la resta del món, sols pot ser contemplat per IZQUIERD ANTICAPITALISTA, i a Catalunya, per REVOLTA GLOBAL / ESQUERRA ANTICAPITALISTA