Tan lluny, i al temps, tan a prop.
Si hi ha alguna cosa que uneix a totes les persones de totes les cultures, és o hauria de ser la sensibilitat.
La sensibilitat pròpia d'artistes com a CHIO AOSHIMA, que aconsegueix emocionar-nos a tots i a l'hora, sensibilitzar-nos de que en la diversitat de les cultures hi ha tota una riquesa a la que no podem renunciar.
Fa ara 100 anys, que un grup d'artistes catalans reivindicava les arrels nacionals i socials de l'art i plantejaven la necessitat de tenir un art nacional propi de Catalunya. A l'hora, admiraven l'art d'altres artistes i d'altres nacions. Segurament, van ser els artistes, els que es van adonar primer de la gran vitalitat de l'art japonès, de la seva gran força. Va ser la primera vegada que es reconeixia la gran força d'una cultura no europea.
100 anys després, us convido a gaudir de la força d'un art no europeu, no occidental. Cal ser ciutadans de la nostra nació però també del nostre planeta. Si al planeta li va malament, a nosaltres també
QUE TINGUEU UNA BONA ENTRADA D'ANY
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada