dimarts, 16 de desembre de 2008

Decreixement?

Noves propostes per un nou mon. Cal afrontar les crisis amb els mitjans que puguin afavorir més a tota la societat. Crec que les propsotes de decreixement son molt importants

Què tenen en comú els objectors a la Mat, al 4art cinturó, els que rebutgen l'ampliació del port i els veïns afectats per la tercera pista de l'aeroport? Què genera la invasió urbanística de les nostres costes, redueix l'habitat del linx ibèric i es desforesta l'Amazones?

Quina és la causa de la falta d'aigua potable i el canvi climàtic? Per què es fan guerres pel petroli i pels recursos minerals? 
Què passa al món ?

Podem trobar respostes si analitzem el sistema actual de creixement continu que sembla no tenir límit: a més consum energètic, més gent, mes cotxes i mes cases, per tant, mes carreteres i mes invasió urbanística. A cada vegada mes electrodomèstics, més necessitats energètiques, que comporten mes centrals i mes línies. A mes indústries, més contaminació, més deixalles, més abocaments.

Als països del nord hem aconseguit desviar part de les conseqüències visibles d'aquest creixement traslladant el problema fora. Les nostres industries més contaminants són mogudes a països on les lleis ambientals són mes laxes i es contaminen rius i aqüífers afectant a la població local. En els últims 31 anys, el nostre consum de matèries i energia s'ha multiplicat per dos. Per mantenir el nostre consum actual i ser autosuficients, Espanya hauria de tenir tres vegades el tamany actual.

Com uns drogoaddictes, utilitzem la força i els mitjans necessaris per assegurar-nos la dosi del motor bàsic del nostre creixement, el petroli. Les conseqüències d'aquesta addicció son diàriament noticia en tots els diaris.

Així doncs, el creixement econòmic es alhora la base de la nostre societat, la religió que ens promet el benestar etern i la droga que impulsa la nostra economia a realitzar actes criminals. En aquesta situació, parlar de decreixement és posar en dubte la base del nostre sistema i posar sobre la taula la seva impossibilitat a mig plaç i les seves conseqüències actuals.

No es tracta de tornar a les cavernes, sinó de fer una revisió crítica del que han suposat dos segles de industrialisme creixent. Introduir en l’economia els costos reals dels recursos naturals, relocalitzar la industria i l'agricultura, potenciar el ferrocarril de rodalies, limitar radicalment l'us dels vehicles privats, treballar menys hores i a prop d'on és viu, defensar els espais naturals, conservar la biodiversitat i prohibir els transgènics, eliminar els consum superflus i produir béns perdurables; totes aquestes són propostes concretes que acompanyen la filosofia del decreixement. Hi ha moltes més.

Pensar més a fons el decreixement passaria per construir un sistema econòmic i financer que no necessiti de créixer per mantenir-se.

http://www.decreixement.net/

3 comentaris:

zel ha dit...

Sí, però...com ensenyem als joves i no tant i a nosaltres mateixos a canviar de vida? Jolin, complicat...i jo necessito el cotxe per nassos, o no puc anar a treballar, no hi ha transport públic per anar a la feina!

storico ha dit...

Zel:
Mira que m'ha escrit una alumna meva:

Què és això del decreixement? Bé es igual, jo sempre estaré d'acord amb el que diu el meu profe de socials ;) Ens veiem demà Toni!!

No es tracta de que els joves ens creguin perque si, però crec que els podem encaminar cap a postures més correctes de les que som capaços de sostenir nosaltres mateixos.

El que poses en evidència, de les mancances del transport públic és molt clar i afecta a moltíssima gent. Tampoc ens podem martiritzar quan no tenim cap altra opció

Fins aviat

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

les esmenes sobre decreixement no tingueren massa exit als debats d'ICV, un dirigent em va comentar directament que "en temps de crisi els treballadors no ho entendrien" (ja et diré que em va dir aquest disbarat).

és com allò que diu el Montilla: "en temps de crisi, consumiu!"