divendres, 19 de desembre de 2008

Una altra Europa és possible. Un altre capitalisme és impossible. Propostes per a construir una alternativa a l'Europa del Capital


Avui, penjo un document amb el que estic completament d'acord. Crec que estic en un moment en el que puc tornar-me a il·lusionar en política. Amb la gent de REVOLTA GLOBAL Esquerra Anticapitalista. En fi, ja en sentirem a parlar. De moment us deixo amb el document.

Aquest document desenvolupa el programa polític bàsic del projecte de candidatura per a les pròximes eleccions europees impulsades per Izquierda Anticapitalista al conjunt de l’Estat espanyol i Revolta Global-Esquerra Anticapitalista a Catalunya. No és un document definitiu, sinó un primer esborrany de propostes alternatives que es confrontin a l'Europa del capital i a les polítiques neoliberals en curs que esperem es vagi enriquint progressivament.

 

Els països de la Unió Europea estan sent ja durament colpejats per la crisi econòmica mundial. Aquesta, lluny d'obeir a una mala gestió d'un grapat d'empreses i bancs irresponsables, com volen fer-nos creure, és una veritable crisi del sistema econòmic que posa de manifest la seva naturalesa destructiva. En la crisi actual es conjuguen una crisi econòmica, una gravíssima crisi ecològica i energètica global i una crisi alimentària en els països del Sud.

 

Davant la crisi, malgrat el descrèdit creixent del neoliberalisme, les elits econòmiques i polítiques europees es veuen empeses a fer més pressió encara sobre les i els treballadors i els pobles, buscant la reducció dels costos laborals i el desmantellament dels sistemes de protecció social.

 

A Catalunya i a l'Estat espanyol, els efectes de la crisi són ja innegables. Assistim a la fi d'un “model de creixement” el motor del qual, la construcció i l'especulació immobiliària, s’ha trencat definitivament i ha començat a arrossegar a altres sectors. La incertesa s'apodera de les llars més humils. Aquests temps de vaques flaques afebleixen també les arques de l'Estat i augmenten el dèficit de les administracions per a plantar cara a les creixents necessitats de protecció social que provoca l'augment de l'atur. Malgrat la retòrica, la resposta a la crisi del govern de Zapatero aprofundirà les mesures fiscals regressives, les privatitzacions, les obres públiques faraòniques insostenibles i els regals fiscals al gran capital. En el PSOE no s'ha manifestat ni la menor crítica significativa a aquesta política. IU-EUiA-ICV han mostrat sobradament que no serveixen per a desenvolupar una resposta d'esquerres.

 

Enfront de l'avanç del projecte d'integració europea al servei del capital, i per a imposar polítiques favorables als pobles, necessitem coordinar a escala europea les resistències i aixecar una alternativa a l'Europa del Capital. Necessitem “Una altra Esquerra, per a una altra Europa”.

 

La iniciativa de Izquierda Anticapitalista i Revolta Global-Esquerra Anticapitalista d'impulsar una llista per a les pròximes eleccions europees de juny de 2009 va en aquesta direcció. Aquesta llista participarà en la confirmació d'un pol anticapitalista europeu juntament amb formacions com el Nou Partit Anticapitalista (NPA), promogut per Olivier Besancenot a França, Sinistra Critica a Itàlia i altres organitzacions.

 

Una altra Europa és possible i necessària

 

Enfront de la lògica del capital necessitem anteposar una altra lògica, la dels béns comuns, tal com expressen lemes com “Un altre món és possible” o “El món no és una mercaderia” popularitzades des de fa anys pel moviment antiglobalització. Defensem una Europa dels pobles, de les i els treballadors i de les i els oprimits, oposada a l'Europa dels Tractats de Maastricht, Ámsterdam, Niça o Lisboa:

 

·         Ens oposem als acomiadaments massius, que es pretenen “justificar” en nom de la crisi, i a la precarització de l'ocupació. Zero acomiadaments és la nostra consigna. Exigim mesures penals contra els directius responsables de provocar situacions irreversibles per a justificar els tancaments. Les empreses que deslocalitzin o realitzin acomiadaments massius han de retornar les subvencions rebudes. Rebutgem la  “Directiva de les 65 hores” i defensem la reducció de jornada sense reducció de salari. Totes les i els assalariats, joves, pensionistes, etc., han de tenir garantit un ingrés mínim que faci possible viure dignament. Enfront d'una Europa del capital que pressiona cap avall els drets socials, defensem una harmonització “per dalt” dels drets de les i els treballadors europeus.

 

·         Davant els rescats als bancs exigim un veritable pla d'urgència per als sectors més necessitats, així com una reforma fiscal que harmonitzi la fiscalitat europea i gravi als especuladors financers, les grans fortunes i les rendes del capital. És urgent el control de la banca privada mitjançant la seva nacionalització sense indemnització, seguint el principi de no estatitzar deutes privats ni tornar a transferir aquests actius a mans privades. El secret bancari ha d'aixecar-se.

 

·         És necessari oposar-se a escala europea a l'especulació dels mercats financers, amb normes que impedeixin l'emissió de títols especialment dissenyats per a especular i la realització d'operacions especulatives, la instauració d'una fiscalitat que penalitzi seriosament l'especulació, i l'adopció de mesures com la Taxa Tobin i la supressió dels paradisos fiscals.

 

·         Enfront de la privatització, oposem una política de defensa del sector públic i de renacionalització de les empreses privatitzades, en el marc d'un control democràtic i social dels serveis públics. Cal derogar les Directives i acords europeus de liberalització i privatització dels serveis.

 

·         Necessitem una reconversió ecològica radical de l'economia i una nova cultura de la    sostenibilitat mitjançant polítiques que trenquin amb l'espiral productivista i consumista del capitalisme. Fa falta avançar cap a un nou model de producció, distribució i consum. Cal desenvolupar les energies renovables, tancar les nuclears, potenciar el transport públic, fomentar una nova cultura de l'aigua, prohibir els Organismes Genèticament Modificats (OGMs), parar la privatització dels recursos naturals, desenvolupar l'agricultura ecològica, i defensar la sobirania alimentària i el dret a la terra, enfront de l'actual Política Agrícola Comuna (PAC) al servei de la agroindustria. La crisi ecològica global exigeix canvis estructurals de fons i no mers retocs cosmètics com ens proposa el “capitalisme verd”. L'equilibri entre la humanitat i la naturalesa entra en conflicte amb la lògica de les polítiques basades en el mercat i la llei del benefici.

 

·         A l'Europa fortalesa, la de la valla a Ceuta i Melilla, la de la “Directiva de la Vergonya”, contraposem una Europa oberta i solidària, basada en la igualtat entre tots/as els residents, ja siguin “autòctons” o procedents d'altres països, tant comunitaris com no comunitaris. Exigim la regularització dels “sense papers”, el tancament dels centres d'internament especial, i la fi del racisme i la xenofòbia fomentats des de les polítiques institucionals. Ni valles, Ni guetos!.

 

·         Ens oposem a la retallada de llibertats en nom de la seguretat, el control de la immigració, la “guerra contra el terrorisme” o l’incivisme. Ens oposem a la creixent repressió policial i patronal que pateixen milers de sindicalistes combatius davant el seu exercici legítim del dret a vaga i a l'organització col·lectiva. Apel·lem a la derogació de la Llei de Partits com exemple màxim d'aquesta retallada de drets i llibertats col·lectives.

 

·         Defensem el dret dels pobles d'Europa a l'autodeterminació i a decidir lliurement el seu propi futur.

 

·         Enfront de l'ofensiva neoconservadora defensem el dret a l'avortament i a la contracepció lliure i gratuïta. La lluita per l'emancipació de les dones i en contra del patriarcat segueix sent una de les tasques centrals de l'esquerra europea. Fan falta polítiques reals contra la violència domèstica i de gènere i contra la discriminació laboral i afavorir el repartiment dels treballs tradicionalment invisibles com el domèstic-familiar o el de cura.

 

·         Revindiquem els drets dels gais, lesbianes, bisexuals, transexuals i transgèneres i la seva lluita contra l'opressió i la discriminació i per a imposar respecte cap a totes les opcions sexuals enfront de la coacció de les llibertats sexuals.

 

·         Combatem l'especulació immobiliària i defensem els espais i equipaments públics, el dret de la ciutat, la despenalització de l’okupació i una política d'habitatge públic que garanteixi l'accés a un habitatge digne a totes les persones. Defensem la socialització del sòl i de la propietat immobiliària, la fiscalització dels habitatges buits i en desús, i l'expropiació després d'un termini determinat dels que continuïn sense utilitat demostrada.

 

·         Defensem una educació pública i de qualitat. Això requereix la derogació de la LOU i el bloqueig de la implementació de l'Espai Europeu d'Educació Superior (procés de Bolonya) amb la finalitat d'obrir un debat dintre de la comunitat acadèmica i entre la societat en el seu conjunt que permeti dilucidar el model d'educació superior que necessitem.

 

·         Defensem “Una altra Europa” en el marc d’un “Altre Món”, una Europa solidària amb els pobles del sud oposada a la política neo-imperialista realitzada pels governs europeus a favor dels interessos de les multinacionals que dominen el planeta, com Repsol i altres, i una Europa oposada a la liberalització de l'economia mundial a través de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) i els acords comercials bilaterals amb els països del Sud.

 

·         Combatem la remilitarització d'Europa, l'augment de la despesa militar i la participació dels exèrcits europeus a l'Iraq o Afganistan. La construcció d'una defensa europea integrada en l'OTAN és una de les senyals més perilloses de la nova política militar europea. Ens solidaritzem amb el poble palestí en la seva lluita legítima pel reconeixement dels seus drets nacionals avui negats per Israel i els seus aliats, igual que amb el poble saharaui enfront de la dictadura marroquina i a la complicitat amb aquesta per part del govern espanyol.

 

·         Revindiquem una política cultural europea que afavoreixi els espais culturals i la creació artística desmercantilizada. Defensem també la potenciació del programari lliure, el copyleft, i els mitjans de comunicació alternatius, en tant que iniciatives que xoquen amb la lògica de les multinacionals de la comunicació i del sector de les tecnologies de la informació.

 

 

www.revoltaglobal.cat

difusio@revoltaglobal.cat