




Que hi hagi una candidatura anticapitalista i de l'esquerra alternativa, també depen de nosaltres. Feu arribar la vostra signatura per tal que es pugui presentar. Després ja vindrà l'hora de votar. Ho podeu fer arribar al meu mail:
tngrmts@gmail.com
Ara més que mai s'ha fet evident que el capitalisme global ha generat unes forces destructives que, en el seu afany per acumular riquesa, provoquen una major desigualtat social i amenacen la supervivència del conjunt de la humanitat i del planeta.
Les o els sotasignats hem conegut aquesta iniciativa, ens sembla important que surti endavant i la saludem positivament. Manifestem la nostra voluntat de donar la nostra signatura en la recerca de les 15.000 necessàries i encoratjem a les persones que formen part de l'esquerra social, política o cultural a fer-ho, ja sigui en suport al projecte o simplement defensant el dret democràtic a l'existència d'una candidatura anticapitalista com aquesta. Per a totes aquestes raons subscrivim, a títol individual i sense parlar en nom de les nostres organitzacions, col·lectius o campanyes, aquest manifest.
Els països de la Unió Europea estan sent ja durament colpejats per la crisi econòmica mundial. Aquesta, lluny d'obeir a una mala gestió d'un grapat d'empreses i bancs irresponsables, com volen fer-nos creure, és una veritable crisi del sistema econòmic que posa de manifest la seva naturalesa destructiva. En la crisi actual es conjuguen una crisi econòmica, una gravíssima crisi ecològica i energètica global i una crisi alimentària en els països del Sud.
Davant la crisi, malgrat el descrèdit creixent del neoliberalisme, les elits econòmiques i polítiques europees es veuen empeses a fer més pressió encara sobre les i els treballadors i els pobles, buscant la reducció dels costos laborals i el desmantellament dels sistemes de protecció social.
A Catalunya i a l'Estat espanyol, els efectes de la crisi són ja innegables. Assistim a la fi d'un “model de creixement” el motor del qual, la construcció i l'especulació immobiliària, s’ha trencat definitivament i ha començat a arrossegar a altres sectors. La incertesa s'apodera de les llars més humils. Aquests temps de vaques flaques afebleixen també les arques de l'Estat i augmenten el dèficit de les administracions per a plantar cara a les creixents necessitats de protecció social que provoca l'augment de l'atur. Malgrat la retòrica, la resposta a la crisi del govern de Zapatero aprofundirà les mesures fiscals regressives, les privatitzacions, les obres públiques faraòniques insostenibles i els regals fiscals al gran capital. En el PSOE no s'ha manifestat ni la menor crítica significativa a aquesta política. IU-EUiA-ICV han mostrat sobradament que no serveixen per a desenvolupar una resposta d'esquerres.
Enfront de l'avanç del projecte d'integració europea al servei del capital, i per a imposar polítiques favorables als pobles, necessitem coordinar a escala europea les resistències i aixecar una alternativa a l'Europa del Capital. Necessitem “Una altra Esquerra, per a una altra Europa”.
La iniciativa de Izquierda Anticapitalista i Revolta Global-Esquerra Anticapitalista d'impulsar una llista per a les pròximes eleccions europees de juny de 2009 va en aquesta direcció. Aquesta llista participarà en la confirmació d'un pol anticapitalista europeu juntament amb formacions com el Nou Partit Anticapitalista (NPA), promogut per Olivier Besancenot a França, Sinistra Critica a Itàlia i altres organitzacions.
Enfront de la lògica del capital necessitem anteposar una altra lògica, la dels béns comuns, tal com expressen lemes com “Un altre món és possible” o “El món no és una mercaderia” popularitzades des de fa anys pel moviment antiglobalització. Defensem una Europa dels pobles, de les i els treballadors i de les i els oprimits, oposada a l'Europa dels Tractats de Maastricht, Ámsterdam, Niça o Lisboa:
· Ens oposem als acomiadaments massius, que es pretenen “justificar” en nom de la crisi, i a la precarització de l'ocupació. Zero acomiadaments és la nostra consigna. Exigim mesures penals contra els directius responsables de provocar situacions irreversibles per a justificar els tancaments. Les empreses que deslocalitzin o realitzin acomiadaments massius han de retornar les subvencions rebudes. Rebutgem la “Directiva de les 65 hores” i defensem la reducció de jornada sense reducció de salari. Totes les i els assalariats, joves, pensionistes, etc., han de tenir garantit un ingrés mínim que faci possible viure dignament. Enfront d'una Europa del capital que pressiona cap avall els drets socials, defensem una harmonització “per dalt” dels drets de les i els treballadors europeus.
· Davant els rescats als bancs exigim un veritable pla d'urgència per als sectors més necessitats, així com una reforma fiscal que harmonitzi la fiscalitat europea i gravi als especuladors financers, les grans fortunes i les rendes del capital. És urgent el control de la banca privada mitjançant la seva nacionalització sense indemnització, seguint el principi de no estatitzar deutes privats ni tornar a transferir aquests actius a mans privades. El secret bancari ha d'aixecar-se.
· És necessari oposar-se a escala europea a l'especulació dels mercats financers, amb normes que impedeixin l'emissió de títols especialment dissenyats per a especular i la realització d'operacions especulatives, la instauració d'una fiscalitat que penalitzi seriosament l'especulació, i l'adopció de mesures com la Taxa Tobin i la supressió dels paradisos fiscals.
· Enfront de la privatització, oposem una política de defensa del sector públic i de renacionalització de les empreses privatitzades, en el marc d'un control democràtic i social dels serveis públics. Cal derogar les Directives i acords europeus de liberalització i privatització dels serveis.
· Necessitem una reconversió ecològica radical de l'economia i una nova cultura de la sostenibilitat mitjançant polítiques que trenquin amb l'espiral productivista i consumista del capitalisme. Fa falta avançar cap a un nou model de producció, distribució i consum. Cal desenvolupar les energies renovables, tancar les nuclears, potenciar el transport públic, fomentar una nova cultura de l'aigua, prohibir els Organismes Genèticament Modificats (OGMs), parar la privatització dels recursos naturals, desenvolupar l'agricultura ecològica, i defensar la sobirania alimentària i el dret a la terra, enfront de l'actual Política Agrícola Comuna (PAC) al servei de la agroindustria. La crisi ecològica global exigeix canvis estructurals de fons i no mers retocs cosmètics com ens proposa el “capitalisme verd”. L'equilibri entre la humanitat i la naturalesa entra en conflicte amb la lògica de les polítiques basades en el mercat i la llei del benefici.
· A l'Europa fortalesa, la de la valla a Ceuta i Melilla, la de la “Directiva de la Vergonya”, contraposem una Europa oberta i solidària, basada en la igualtat entre tots/as els residents, ja siguin “autòctons” o procedents d'altres països, tant comunitaris com no comunitaris. Exigim la regularització dels “sense papers”, el tancament dels centres d'internament especial, i la fi del racisme i la xenofòbia fomentats des de les polítiques institucionals. Ni valles, Ni guetos!.
· Ens oposem a la retallada de llibertats en nom de la seguretat, el control de la immigració, la “guerra contra el terrorisme” o l’incivisme. Ens oposem a la creixent repressió policial i patronal que pateixen milers de sindicalistes combatius davant el seu exercici legítim del dret a vaga i a l'organització col·lectiva. Apel·lem a la derogació de la Llei de Partits com exemple màxim d'aquesta retallada de drets i llibertats col·lectives.
· Defensem el dret dels pobles d'Europa a l'autodeterminació i a decidir lliurement el seu propi futur.
· Enfront de l'ofensiva neoconservadora defensem el dret a l'avortament i a la contracepció lliure i gratuïta. La lluita per l'emancipació de les dones i en contra del patriarcat segueix sent una de les tasques centrals de l'esquerra europea. Fan falta polítiques reals contra la violència domèstica i de gènere i contra la discriminació laboral i afavorir el repartiment dels treballs tradicionalment invisibles com el domèstic-familiar o el de cura.
· Revindiquem els drets dels gais, lesbianes, bisexuals, transexuals i transgèneres i la seva lluita contra l'opressió i la discriminació i per a imposar respecte cap a totes les opcions sexuals enfront de la coacció de les llibertats sexuals.
· Combatem l'especulació immobiliària i defensem els espais i equipaments públics, el dret de la ciutat, la despenalització de l’okupació i una política d'habitatge públic que garanteixi l'accés a un habitatge digne a totes les persones. Defensem la socialització del sòl i de la propietat immobiliària, la fiscalització dels habitatges buits i en desús, i l'expropiació després d'un termini determinat dels que continuïn sense utilitat demostrada.
· Defensem una educació pública i de qualitat. Això requereix la derogació de la LOU i el bloqueig de la implementació de l'Espai Europeu d'Educació Superior (procés de Bolonya) amb la finalitat d'obrir un debat dintre de la comunitat acadèmica i entre la societat en el seu conjunt que permeti dilucidar el model d'educació superior que necessitem.
· Defensem “Una altra Europa” en el marc d’un “Altre Món”, una Europa solidària amb els pobles del sud oposada a la política neo-imperialista realitzada pels governs europeus a favor dels interessos de les multinacionals que dominen el planeta, com Repsol i altres, i una Europa oposada a la liberalització de l'economia mundial a través de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) i els acords comercials bilaterals amb els països del Sud.
· Combatem la remilitarització d'Europa, l'augment de la despesa militar i la participació dels exèrcits europeus a l'Iraq o Afganistan. La construcció d'una defensa europea integrada en l'OTAN és una de les senyals més perilloses de la nova política militar europea. Ens solidaritzem amb el poble palestí en la seva lluita legítima pel reconeixement dels seus drets nacionals avui negats per Israel i els seus aliats, igual que amb el poble saharaui enfront de la dictadura marroquina i a la complicitat amb aquesta per part del govern espanyol.
· Revindiquem una política cultural europea que afavoreixi els espais culturals i la creació artística desmercantilizada. Defensem també la potenciació del programari lliure, el copyleft, i els mitjans de comunicació alternatius, en tant que iniciatives que xoquen amb la lògica de les multinacionals de la comunicació i del sector de les tecnologies de la informació.
Què tenen en comú els objectors a la Mat, al 4art cinturó, els que rebutgen l'ampliació del port i els veïns afectats per la tercera pista de l'aeroport? Què genera la invasió urbanística de les nostres costes, redueix l'habitat del linx ibèric i es desforesta l'Amazones? Quina és la causa de la falta d'aigua potable i el canvi climàtic? Per què es fan guerres pel petroli i pels recursos minerals? Què passa al món ? Podem trobar respostes si analitzem el sistema actual de creixement continu que sembla no tenir límit: a més consum energètic, més gent, mes cotxes i mes cases, per tant, mes carreteres i mes invasió urbanística. A cada vegada mes electrodomèstics, més necessitats energètiques, que comporten mes centrals i mes línies. A mes indústries, més contaminació, més deixalles, més abocaments. Als països del nord hem aconseguit desviar part de les conseqüències visibles d'aquest creixement traslladant el problema fora. Les nostres industries més contaminants són mogudes a països on les lleis ambientals són mes laxes i es contaminen rius i aqüífers afectant a la població local. En els últims 31 anys, el nostre consum de matèries i energia s'ha multiplicat per dos. Per mantenir el nostre consum actual i ser autosuficients, Espanya hauria de tenir tres vegades el tamany actual. Com uns drogoaddictes, utilitzem la força i els mitjans necessaris per assegurar-nos la dosi del motor bàsic del nostre creixement, el petroli. Les conseqüències d'aquesta addicció son diàriament noticia en tots els diaris. Així doncs, el creixement econòmic es alhora la base de la nostre societat, la religió que ens promet el benestar etern i la droga que impulsa la nostra economia a realitzar actes criminals. En aquesta situació, parlar de decreixement és posar en dubte la base del nostre sistema i posar sobre la taula la seva impossibilitat a mig plaç i les seves conseqüències actuals. No es tracta de tornar a les cavernes, sinó de fer una revisió crítica del que han suposat dos segles de industrialisme creixent. Introduir en l’economia els costos reals dels recursos naturals, relocalitzar la industria i l'agricultura, potenciar el ferrocarril de rodalies, limitar radicalment l'us dels vehicles privats, treballar menys hores i a prop d'on és viu, defensar els espais naturals, conservar la biodiversitat i prohibir els transgènics, eliminar els consum superflus i produir béns perdurables; totes aquestes són propostes concretes que acompanyen la filosofia del decreixement. Hi ha moltes més. Pensar més a fons el decreixement passaria per construir un sistema econòmic i financer que no necessiti de créixer per mantenir-se. http://www.decreixement.net/ |
El Nuevo Partido Anticapitalista sacude a la izquierda |
Josep Maria Antentas Y Esther Vivas |
El panorama político de la izquierda francesa está siendo sacudido estos últimos meses por el anuncio de la creación de un Nuevo Partido Anticapitalista (NPA) impulsado por la Ligue Communiste Révolutionnaire (LCR) de Olivier Besancenot. El NPA fue lanzado justo después de las elecciones presidenciales de abril de 2007, que confirmaron a Besancenot como la opción más sólida a la izquierda del Partido Socialista (PS), con un 4'1% de votos, lejos del 1'9% del Partido Comunista (PCF), el 1'5% de los Verdes, el 1'3% de la trotskista Lutte Ouvrière y el 1' 3% del altermundialista José Bové. El lanzamiento del NPA intenta traducir en fuerza militante organizada el apoyo social y electoral de Besancenot. El nuevo partido, cuyo nombre es todavía provisional, se define como anticapitalista, internacionalista, ecologista, feminista... Sitúa el combate contra el neoliberalismo en una perspectiva de ruptura con el capitalismo y quiere ser una organización militante y no un partido electoral-profesional. La independencia y la no colaboración con gobiernos social-liberales y con el PS será uno de los planteamientos estratégicos definitorios de la nueva formación. De hecho, éste fue el principal elemento de delimitación de la candidatura de Besancenot en las últimas elecciones presidenciales respecto de otras formaciones de izquierda como el PCF, los Verdes o Jose Bové, que no excluían la colaboración, con grados variables según el caso, con los socialistas. El lanzamiento del NPA, que se constituirá formalmente a finales de enero de 2009, ha despertado una amplia expectación, atrayendo hacia sus filas a sindicalistas combativos, estudiantes, jóvenes de las barriadas populares, ex-militantes decepcionados de otras formaciones de izquierda, intelectuales, etc. Hasta ahora, se han constituido unos 300 comités locales o sectoriales que agrupan a unas 9.000 personas (la LCR tiene en la actualidad unos 3.000 afiliados). Besancenot se ha convertido en una de las figuras más populares de la izquierda francesa y en la principal cara visible de la oposición a Sarkozy, en un contexto donde el PS no representa una alternativa real a la política del gobierno. Un sondeo del pasado mes hecho por CSA indicaba que el 49% de los encuestados consideraban Besancenot como el principal rival de Sarkozy. La popularidad de Besancenot no es un elemento puntual y, según un estudio de la Fondation Jean-Jaurès, se ha consolidado en tres procesos: la campaña por el NON en la Constitución Europea en el 2005, la movilización contra el Contrato de Primer Empleo (CPE) en el 2006 y las presidenciales de 2007. Ante la irrupción del NPA, el conjunto de la izquierda francesa ha movido ficha. Los socialistas, que se encuentran en plena lucha por el liderazgo del partido, hace poco pusieron en marcha un grupo de trabajo para estudiar las consecuencias de la emergencia "de un polo de radicalidad". El Partido Comunista, sumido en una larga crisis histórica, ha decidido apostar de nuevo por una línea de colaboración con los socialistas en nombre de la unidad contra la derecha, excluyendo acuerdos con el NPA. Los verdes, también en crisis, intentan recomponer un nuevo bloque ecologista, enmarcado en una perspectiva estratégica de colaboración con el PS, a través de la alianza entre Daniel Cohn-Bendit, representante de su ala más derechista y antiguo partidario de la Constitución Europea, el popular periodista Nicolas Hulot y José Bové. De momento, sin embargo, es la irrupción del NPA lo que marca la pauta en las filas de la izquierda francesa. No parece en absoluto una mala noticia. *Artículo publicado en La Directa, nº 111. |